BarcelonaEl seu nom va pronunciar-se al Parlament el 26 de setembre, quan el diputat de la CUP David Fernàndez va preguntar a Jordi Pujol “què podia explicar de Matas Zapata”. L’expectació era notable i les expectatives es van complir. Amb una claredat desconcertant, l’ex tinent coronel de la Guàrdia Civil destinat a Andorra entre el 1979 i el 2000, José Matas Zapata, va afirmar a la comissió d’investigació sobre frau fiscal que l’Estat tenia una “tolerància total” a l’evasió fiscal a Andorra, perquè durant aquells anys estava més pendent de la lluita antiterrorista. Tot i això, Matas Zapata va admetre que es controlaven més “les fortunes catalanes que les de la resta de l’Estat”. L’excomandant va relatar als diputats que va reunir-se amb l’ex cap del govern d’Andorra Marc Forné i un representant del govern central (no va voler dir qui), per aparaular un acord: l’Estat tolerava dos bilions d’evasió fiscal a canvi que Andorra garantís el control del diner brut. ¿I com s’evadien diners? Matas va explicar que es contractaven autobusos per a les persones que volguessin obrir un compte a Andorra i que es feien transferències directes des de filials de l’Estat als bancs andorrans. “Evadir era tan fàcil com baixar formatge, mantega o sucre d’Andorra”, va afirmar. De fet, segons va dir, “els mateixos bancs” col·laboraven amb el frau “a canvi de petites comissions”. Per això, va qualificar de “tonteria” que Jordi Pujol Ferrusola entrés diners al país dins d’una maleta, com va afirmar la seva exparella.
Sobre el cas Pujol, Matas Zapata va explicar que la dona de l’expresident, Marta Ferrusola, acompanyada d’algun dels seus fills, feia “visites contínues” a Andorra. Però ell, va explicar, només tenia relació amb la família per autoritzar els seus escortes a entrar a Andorra amb armes. Tot i que va avisar els seus caps a Madrid que “era estrany fer tants viatges”, van considerar “que no era res més que una cosa fiscal”.