Ferran Mascarell: “Si les primàries només són d’una part tinc seriosos dubtes que ens beneficiïn”

BarcelonaEl delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951) va ser un dels alts càrrecs restituïts un cop es va posar punt final al 155. Ara, amb un bagatge que també l’ha portat a ser conseller i regidor a Barcelona, es planteja si ha arribat el moment d’optar a l’alcaldia.

Què suposaria per a Barcelona tenir un alcalde independentista?

Barcelona ha de liderar una Catalunya independent. Quan discutim de turisme o del model productiu, no discutim només sobre Barcelona, sinó que ho fem sobre el conjunt del país. Per estar entre les regions metropolitanes més importants del món necessitem un estat al darrere que jugui a favor nostre.

Vostè en vol ser l’alcalde?

Hi optaré si hi veig l’oportunitat.

¿A través d’unes primàries que aglutinin tot l’independentisme?

Si aglutinen tot l’independentisme m’hi presentaré. Serien beneficioses per discutir bons projectes de ciutat.

¿ERC i la CUP ja han dit que no s’hi sumaran?

Hi tenen tot el dret. Si les primàries només són d’una part, hauré de veure en què ens poden beneficiar. A priori en tinc seriosos dubtes. La unitat seria un factor fonamental.

Sense llista unitària, ¿l’independentisme pot aconseguir l’alcaldia?

Serà més difícil. I és molt important aconseguir una gran majoria per transformar la ciutat.

A manca d’unitat, ¿el veurem liderant la candidatura de la Crida?

Avui per avui això no està discutit.

¿Puigdemont li ha demanat que en sigui el candidat?

N’he parlat amb mitja humanitat, sobre Barcelona. Amb Puigdemont en vam parlar fa uns dies, però no en aquests termes.

Quan prendrà una decisió?

La meva intuïció és que no més enllà del mes d’octubre. Ara porto uns mesos donant-hi voltes i crec que tinc força material sobre quin hauria de ser el projecte per a aquesta ciutat. Si veig que el puc desplegar, ho faré. Si no, el posaré a disposició de qui tingui les millors condicions per tirar-lo endavant.

Sense ERC i la CUP, ¿la Crida corre el risc de ser únicament la successora de CDC i el PDECat?

La Crida va més enllà de qualsevol partit preexistent. Jo mateix represento una tradició que no té res a veure amb la de CDC. Hi ha una amalgama de persones amb un objectiu comú que va molt més enllà de qualsevol partit: la República.

Per què és millor una única llista que presentar-ne tres o quatre?

Veient l’experiència dels últims anys, crec que ens convindria una estratègia com més unitària millor.

JxSí no va acabar funcionant electoralment.

Entre altres coses perquè es va fer com es va fer i al ritme que es va fer. El contrincant sempre en treu profit quan hi ha diverses estratègies.

¿Ada Colau és una aliada o una contrincant per a l’independentisme?

El seu projecte ha decebut molta gent, però si té ganes de sumar-se totalment o parcialment al nostre, hi serà benvinguda.

Si el Govern no va poder aplicar el resultat de l’1-O, per què s’ha de creure que arribarà la República?

La materialització de la República té dues vies. Una és la institucional, que arribarà quan la correlació de forces entre l’Estat i Catalunya ho permeti. Això no té data i depèn de la força que acumulem. Però la República té una altra dimensió que va més enllà de la institucional: és una manera d’entendre la societat.

¿I quina ha de ser ara l’estratègia per arribar-hi?

Durant aquests últims anys he vist més de 30 ambaixadors i tots m’expressaven la mateixa idea: “Si vostès tenen clar el país que volen i una majoria àmplia per aconseguir-lo, són imparables”.

Com és que encara no hi ha una estratègia unitària?

Són els dirigents dels partits els que ens ho han d’explicar. Estem en un estira-i-arronsa. Però és extraordinari com Catalunya s’ha transformat els últims anys passant de ser autonomista i una mica federalista a ser essencialment sobiranista.

¿Era més fàcil assumir una estratègia unitària quan hi havia un objectiu clar com el referèndum?

No he sigut mai partidari d’obligar-nos a establir calendaris. Sembla com si no ens haguéssim adonat que no juguem nosaltres sols. Al contrincant se’l guanya, entre altres coses, amb l’efecte sorpresa.

¿L’estratègia unitària ha d’anar més enllà de l’independentisme?

El consens ha de sumar tots els que estem a favor de l’autodeterminació, en contra de la repressió i de l’autoritarisme i a favor d’una idea republicana de país, que no es pot aconseguir a Espanya.

Què canvia amb el PSOE a l’altra banda?

Canvien les maneres, però els projectes de PSOE i de PP no són gaire diferents: en tenen un de sol que es diu Madrid. Ara bé, és exageradament més antisocial en mans del PP.

Ara ha portat les delegacions a l’estranger als tribunals.

No soc optimista amb les maneres de fer del PSOE. El seu objectiu és guanyar les properes eleccions i una manera de fer-ho és mantenir un pols autoritari i dur amb Catalunya.

Quina ha de ser l’actitud d’ERC i PDECat al Congrés?

Pragmàtica, com els bascos. Saber negociar i agafar allò que et convé en funció dels interessos de la majoria dels ciutadans de Catalunya.