López rebat De los Cobos i es projecta com a mà dreta de Trapero
El comissari lamenta "desemparament governatiu" i avisa que l'ordre del TSJC era difícil de complir
San Fernando de HenaresDiego Pérez de los Cobos assegurava dimarts que els Mossos són un òrgan jeràrquic en què les decisions les pren el màxim responsable, "que per això cobra més". Segurament aquest podria ser l’únic argument que expliqui per què Josep Lluís Trapero està acusat a l’Audiència Nacional per rebel·lió i Ferran López, el seu número dos la tardor del 2017, declarava aquest dimecres com a testimoni. A cada resposta anava quedant més clar que, malgrat que el coordinador del dispositiu de l’1-O no l’hi considerés, efectivament López era la mà dreta de Trapero. Des del 20-S fins l’1-O i el 27-O, ha assumit com si fossin pròpies totes les decisions dels Mossos.
L’excomissari superior s’ha abonat a l’estratègia de defensa del major i ha marcat un abisme entre la posició dels Mossos i la del Govern, reflectida gràficament. "Sèiem al sofà, miràvem les rodes de premsa del president per televisió i preníem les decisions", ha relatat López per exemplificar que l’executiu i el cos no anaven de la mà. Tot i que no va passar, fins i tot es van plantejar que se’ls requerís la detenció d’algun responsable polític abans de l’1-O. Corria l’optimisme en l’entorn del major amb el laxe interrogatori del fiscal Pedro Rubira a López, que ha calcat els arguments de Trapero. Especialment la distància amb el "referèndum il·legal", explicitada en la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat amb l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
Aquella cimera va fer que López no pogués acudir a la reunió de coordinació amb els màxims responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional encapçalada per De los Cobos, a qui després va explicar els detalls de la trobada amb el Govern. Aquesta ha sigut una de les contradiccions amb la declaració del coronel, perquè ell va asseverar que López havia passat de puntetes sobre el contingut de la reunió a Palau. N’hi ha hagut d’altres, i la principal ha sigut que, segons la versió de la cúpula dels Mossos, l’1-O hi havia un únic dispositiu que es va "pactar" el dia 25 en la primera reunió de coordinació. López ha explicat que es va acordar fer acte de presència als prop de 2.300 col·legis amb una "dotació mínima" d’agents dels Mossos –ha admès que potser no va emprar el terme "binomis"– i que en cas de ser insuficient per impedir la votació es demanaria auxili d’ordre públic a la policia catalana i, en segona instància, a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Les declaracions de De los Cobos i López constaten la descoordinació: el primer va assegurar que no coneixia el pla dels Mossos però sí les pautes d’actuació, perquè els mitjans en van difondre el contingut i es corresponien amb els paràmetres de mantenir la convivència ciutadana que Trapero va expressar a la Junta de Seguretat del dia 28. En canvi, López ha afirmat que el pla sí que era conegut per tots els cossos i que ell no sabia les pautes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional perquè "el com" no s’abordava a les reunions.
Una ordre molt difícil de complir
Trapero ja va advertir en la seva declaració de la poca viabilitat d’aturar dos milions de persones al carrer, i López, sense defugir l’autocrítica per un dispositiu insuficient, ha subratllat que la interlocutòria judicial era de "molt difícil compliment". El testimoni ha revelat que els cossos estatals comptaven amb 200 unitats de 30 agents d’ordre públic, que són les xifres a partir de les quals va sol·licitar auxili en 233 centres –va calcular a l’alça perquè la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tinguessin marge per decidir on anar–. És notori que no hi havia prou recursos per impedir la votació a tots els centres, tot i que De los Cobos només en culpi els Mossos. Amb tot, López no ha sigut bel·ligerant amb el coronel i caldrà veure si a preguntes de la defensa de Trapero apuja el to.