Les ferides que deixa el 28-M a Junts

BarcelonaJunts va viure el 28 de maig una nit electoral eufòrica, que semblava haver fet oblidar la del 14-F, quan havien quedat superats per ERC i el PSC –a només un diputat– i havien perdut la presidència de la Generalitat. A l'Hotel Catalonia Ramblas de Barcelona, quarter general de la nit electoral, només hi va haver lloc per les celebracions: a Barcelona, Xavier Trias es va imposar a Jaume Collboni i Ada Colau, i a Catalunya es van situar com a segona força, fent el sorpasso a Esquerra. Ara bé, aquella exultació s'ha esfumat tres setmanes després: malgrat que el partit va aguantar bé als comicis –només va perdre 6.000 vots en comparació als 300.000 d'ERC i als 40.000 de la CUP–, després dels pactes postelectorals no ha assolit el poder institucional que esperava. Aquesta gestió ha generat malestar al territori i a les diverses sensibilitats de la formació, tot i que es va manifestar de manera mínima en el consell nacional que Junts va celebrar just després de les eleccions municipals. A continuació repassem les ferides que el 28-M deixa a l'organització.

Les diputacions de Tarragona i de Lleida

Des d'abans de les eleccions que els quadres territorials de Junts a Tarragona havien iniciat contactes amb els socialistes per aliar-se a la Diputació. Fins i tot ja s'havia parlat de qui la podia liderar: Quim Calatayud, alcalde de les Borges del Camp. Ara bé, un cop passat el 28-M i convocades les eleccions del 23-J tot s'atura: la secretaria general del partit, comandada per Jordi Turull, i el responsable municipal, David Saldoni, consideren que s'han de frenar els contactes amb el PSC i intentar refer la unitat independentista als ens locals. Això es referma amb la reunió a Ginebra (Suïssa) que mantenen amb la cúpula republicana, malgrat que des del territori ja adverteixen que els socialistes activaran un pla B per la seva banda. Dit i fet: pacten amb els republicans. El mateix passa a Lleida, amb la concurrència en aquest cas també del PDECat.

La manera com s'ha gestionat això ha generat malestar al territori, sobretot en els quadres municipals: "Ha sigut un desastre", assenyala un dirigent. "Decebedor", afegeix, i assegura que això ha tingut un efecte en els pactes locals: un cop fora de les diputacions, els grups locals de Junts han perdut "valor" a l'hora de forjar acords als municipis, perquè no tindran fil directe al govern d'aquestes diputacions. I de qui és la responsabilitat? El territori assenyala l'executiva nacional i, en particular, Turull i Saldoni.

El cas de Ripoll

Ripoll ha estat l'altre focus de tensió de Junts després de les eleccions. No només pel posicionament del partit en relació a l'extrema dreta d'Aliança Catalana, primera força el 28-M, sinó per les topades entre el grup municipal de Ripoll i la direcció nacional del partit. El primer xoc va arribar per la piulada de la presidenta de Junts, Laura Borràs, en què advocava perquè governés la llista més votada –és a dir, la formació ultra de Sílvia Orriols– i la rectificació de l'executiva del partit, que afirmava que era "inqüestionable" que s'havia de fer un cordó sanitari a l'extrema dreta i donava per fet un pacte d'esquerres. Aquest posicionament va enervar el grup local –va sentir vulnerada la seva autonomia municipal– i va obligar Jordi Turull a arremangar-se a Ripoll per apagar l'incendi. Però no va acabar aquí: Junts per Ripoll no va arribar a un acord amb els altres partits per apartar Orriols de l'alcaldia i, votant la seva pròpia candidatura al ple, va propiciar que fos alcaldessa. L'executiva nacional de Junts se'n va desmarcar, remarcant que Esquerra havien trencat un acord previ amb els juntaires, però no hi ha hagut represàlies per als regidors ripollesos.

Els pactes als ajuntaments

Segons les dades recopilades per l'ARA, JxCat va ser primera força en 340 municipis, però ha sigut la formació que ha perdut més alcaldies en els pactes postelectorals: el seu saldo després dels acords entre partits és de -10 alcaldies (n'ha perdut 30 per pactes a la contra i n'ha guanyat 20 a través d'acords amb altres formacions), mentre que el balanç d'Esquerra (+2), la CUP (+3), el PSC (+1) i el PDECat (+6) és positiu. Hi ha hagut exemples sonats com Tortosa: Meritxell Roigé es va quedar a un regidor de la majoria absoluta, però un pacte a la contra l'ha deixat sense alcaldia. Ha passat el mateix en ciutats com Sitges, Tàrrega o les Borges Blanques. L'alcaldia de Barcelona, però, és el pacte que ha fet més mal a Junts. Malgrat que tothom ha tancat files amb Trias, també hi ha qui creu que es podia haver pilotat diferent la negociació: d'una banda, fer menys explícit l'avenç amb Esquerra –la qual cosa enervava el PP– i explorar partir-se l'alcaldia amb els socialistes. De fet, el mateix Trias va admetre al consell nacional que la "culpa" era seva per no haver acceptat la proposta de Jaume Collboni. Ara bé, també va deixar clar que no se'n penedia: "Amb segons qui no pots anar".

Una esquerda interna

Les persones que han pilotat les negociacions postelectorals han estat, personalment, Turull i Saldoni, en contacte amb l'expresident Carles Puigdemont des de Waterloo. Des del congrés de l'any passat, el sector borrassista no té incidència en l'àmbit municipal, ja que els turullistes van treure les competències al secretari d'organització, David Torrents. És per això que l'entorn més directe de Laura Borràs queda net de responsabilitat en el resultat de les negociacions, ja que ha optat pel wait and see davant la gestió feta per l'entorn del secretari general.

A l'espera de la Diputació de Barcelona

Amb aquest balanç, l'última institució en disputa és la Diputació de Barcelona, que actualment governen el PSC i Junts. Els socialistes han ofert als juntaires reeditar el pacte, malgrat l'operació de Jaume Collboni contra Xavier Trias a la capital catalana, i els han demanat que responguin a principis d'aquesta setmana que ve. JxCat preveu reunir la direcció nacional dilluns, que ha de debatre si tornar a fer l'aliança –com va defensar el mateix Trias per la figura de Núria Marín– o trencar-la. En aquest sentit, les dues ànimes de Junts es tornen a manifestar, tot i que fins i tot en el sector pragmàtic hi ha dubtes de fer-ho tenint en compte que la jugada a Barcelona és recent i que la constitució del govern de la diputació serà en plena campanya electoral del 23-J. En aquest sentit, Turull torna a tenir la clau: defensar internament el pacte amb el PSC a la Diputació i garantir influència i recursos al partit o mantenir el veto als socialistes de cara a les espanyoles (i a les futures catalanes). Qui s'hi juga més és la cap de llista a Madrid, Míriam Nogueras, de l'entorn més directe del secretari general.