Quan van sonar ‘Els segadors’ a la Feria de Abril de Sevilla
MadridAquell 21 d’abril del 1936, la primavera -republicana- ja havia arribat amb tota l’esplendor a Sevilla. Així, com a mínim, ho recullen les cròniques de l’època. El que encara no sabien és que l’hivern -colpista- començaria en ple estiu. La victòria a les eleccions del febrer del Front Popular havia obert una nova etapa que permetia deixar enrere el Bienni Negre dretà i tot el que havia comportat, com una nova estigmatització dels catalans a l’Estat. Per intentar fer-hi front, el president interí de la República, el sevillà Diego Martínez Barrio, es va fer acompanyar del president de la Generalitat, Lluís Companys, en la visita a la Feria de Abril de la ciutat. Ha sigut, tal vegada, l’únic cop que Els segadors han sonat solemnement en aquell recinte, entre vins de Jerez, rialles i vestits folklòrics.
“Demostra la quantitat de coses que s’haurien resolt si la República hagués tirat endavant”, diu a l’ARA l’historiador Leandro Álvarez Rey, que dimarts, 14 d’abril, va recordar aquell viatge en una conferència a la capital andalusa. Lluny d’aquella imatge, gairebé 80 anys després el delegat del govern espanyol a Andalusia, Antonio Sanz, ha aprofitat l’origen català d’Albert Rivera, de Ciutadans, per intentar esgarrapar un grapat de vots a les urnes. El recurs catalanofòbic, però, no ha aportat vots al PP sinó tot el contrari, un bon ruixat de crítiques.
L’objectiu de Martínez Barrio era justament “provocar una reacció afectuosa d’Andalusia cap a Catalunya”, com admet en les seves memòries. El relat que fan diaris com El Liberal dels dos dies del viatge confirma que la pretensió es va complir de sobres. L’altra gran finalitat del president interí (va assumir el càrrec després de la destitució de Niceto Alcalá-Zamora) era captar “l’estat d’ànim” de la ciutat en uns temps convulsos i, de passada, regalar-se un bany de multituds dels de casa.
Soldar relacions
La comitiva havia sortit en tren de Madrid de nit per ser a primera hora a la ciutat i complir amb la invitació formal de l’alcalde. Van arribar-hi a dos quarts i cinc de nou. Feia un matí càlid i suau de primavera i, des del primer minut, autoritats i ciutadans es van abocar amb els nouvinguts. Martínez Barrio va deixar escrit: “La salutació a Companys va adoptar la forma d’un desgreuge a Catalunya, com si l’instint general advertís dels possibles danys de la rivalitat entre les dues regions”. Militant en la tradició federalista, el preocupava la qüestió territorial i tenia clar que “calia tornar a soldar” la relació entre nacions, com explica el catedràtic de la Universitat de Sevilla, després d’uns anys en què s’havia “demonitzat” no només el president de la Generalitat sinó el conjunt dels catalans.
A Companys l’acompanyava, entre d’altres, el conseller d’Hisenda, Martí Esteve. El dia abans havia arribat una cobla que va tocar sardanes en diversos dels actes programats. El primer dia hi va haver una recepció a l’Ajuntament i un primer passeig per la Feria. Van entrar-hi a la una del migdia. De fons, pianos i gramòfons feien sonar l’ Himne de Riego. Algunes casetes havien penjat banderetes tricolors i la senyera, al costat de les verdes i blanques. “Companys no dissimulava la seva admiració”, certificava el mandatari espanyol. Després de dinar, la comitiva va anar als toros. Per a l’ocasió es va obrir la tribuna del Príncipe, reservada tradicionalment a la família reial, aleshores part d’una història ja passada.
L’endemà, passeig pel Guadalquivir i de nou cap a la Feria. Va ser a la caseta de la Unió Republicana on, al final del dinar, van sonar els dos himnes, l’espanyol i el català, en una imatge inèdita. Aviat, però, el feixisme dispararia contra aquell esperit primaveral del 1936.
El debat republicà, en segon pla a Espanya
Després del relleu del cap de l’Estat sense referèndum, el qüestionament de Felip VI no és entre les principals reivindicacions dels partits estatals, a poques setmanes d’iniciar un cicle electoral intens. Podem, el partit de Pablo Iglesias, manté una calculada ambigüitat pel que fa a la monarquia, conscient de la divisió que aquest afer provoca entre els seus potencials votants. Aquesta setmana, el líder de la formació va saludar el rei a Brussel·les i va aprofitar per regalar-li, l’endemà del 14 d’abril, la sèrie Juego de tronos. IU, en canvi, manté una posició republicana clara i al PSOE només el corrent Esquerra Socialista demana un gir en favor de la Tercera República.
