"No hi ha una ideologia masclista": què és el feminisme (o antifeminisme) amazònic que defensa Álvarez de Toledo?

MadridLa portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha deixat clar aquesta setmana que va per lliure dins del seu partit desmarcant-se de la decisió dels populars de participar en la manifestació del Dia de la Dona aquest diumenge, 8 de març. Els populars van anunciar dilluns que assistirien a la protesta per primera vegada però amb un lema propi. Álvarez de Toledo, però, va assenyalar ahir dimarts que no tenia intenció de participar-hi perquè no volia que la posessin en un "bloc monolític" només pel fet de tenir "els mateixos òrgans reproductius".

Álvarez de Toledo es va presentar així com una "feminista amazònica", un corrent molt polèmic dins del feminisme abanderat per la crítica social i escriptora nord-americana Camille Paglia (Nova York, 1947), parafrasejada normalment per polítics de dretes o d'extrema dreta i que la mateixa portaveu del PP reivindica. "Les dones no naixem víctimes, perquè la victimització és el primer pas del domini i el sotmetiment d'altres; els llestos decideixen el que han de fer les víctimes", va assenyalar ahir Álvarez de Toledo durant la roda de premsa al Congrés de la junta de portaveus, en què va assegurar que "no hi ha una ideologia masclista".

A Paglia li han caigut crítiques durant anys pel fet de defensar aquestes tesis i enfrontar-se al moviment Me Too als Estats Units, que ha avançat en paral·lel al d'Espanya per la sentència de la Manada. De fet, moltes veus dins del feminisme la titllen d'antifeminista perquè defensa que no hi ha una cultura patriarcal nociva per a les dones. A parer seu, "el feminisme ha aconseguit enverinar l'atmosfera cultural amb una aversió a tot el que és masculí", quan les dones "hauríem d'estar en deute amb els homes per tot".

Atea i lesbiana, Paglia va lluitar per la llibertat sexual durant els anys 70, però cap als 90, amb la publicació del seu llibre més cèlebre, Sexual Personae (Deusto, 1990) –un supervendes–, va convertir-se en una feminista que les feministes odien. Així es definia en una entrevista al setmanari alemany DW, en què posava com a model del seu feminisme amazònic la cancellera Angela Merkel:

"Jo soc una feminista que busca la igualtat d'oportunitats. Això significa que jo demano que s'eliminin totes les barreres de la dona en l'ambient polític i professional. No obstant, jo m'oposo a les proteccions especials per a la dona, com ara quotes de treball o procediments particulars que afavoreixin només les dones durant les demandes d'agressió sexual. Jo el que vull és igualtat total davant la llei. Des del meu punt de vista, aquestes proteccions especials infantilitzen la dona. El meu feminisme amazònic es basa en l'empoderament de l'individu: les dones no han de retrocedir a un passat prefeminista per convertir-se en subjectes passius de l'estat".

En defensa de la destresa física de les dones

L'anomenat feminisme de les amazones és una branca del feminisme que emfatitza la destresa física femenina com a mètode per aconseguir la igualtat de gènere, i agafa el nom d'aquest col·lectiu femení de la mitologia grega. De fet, Paglia és una defensora radical del poder sexual femení com a element doblegador i vampiritzador de l'home. L'escriptora nord-americana defensa la imatge de la femme fatale enfront de la dona casta i pura bíblica.

Álvarez de Toledo va fer-ne bandera ahir al Congrés assegurant que "no són els mascles els que han decidit que tinguem fills, sinó una cosa anomenada naturalesa". "No hi ha una ideologia masclista que decideixi sotmetre'ns a les dones pel fet de ser dones", va afegir, i va assegurar que els últims 40 anys s'ha avançat molt sense quotes, sense ensenyar a les nostres filles que "neixen víctimes". "A mi que no em posin en un bloc granític anomenat dones. Que no em diguin que he de pensar o actuar d'una manera", va concloure.