Félix Bolaños, negociador en cap de la Moncloa i home fort al PSOE

ValènciaEl primer acord important entre el PSOE i el PP en aquesta legislatura ha arribat de la mà de Félix Bolaños i Teodoro García Egea, els negociadors de la renovació dels òrgans constitucionals. Continuen sense sortir-se'n per desbloquejar la situació d’interinatge al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però sí que han pactat les substitucions del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència de Protecció de Dades. No és més que una de tantes negociacions en les quals es troba immers el ministre de la Presidència, convertit en el principal interlocutor del govern espanyol amb socis de coalició, aliats parlamentaris i també amb l'oposició. Ara també home fort del govern al PSOE amb la seva entrada a l'executiva com a secretari de reforma constitucional i nous drets. "Li agraeixo l'afecte al senyor Zapatero, però ja saben que jo prefereixo passar per sota del radar", comentava aquest diumenge, després que l'expresident l'etiquetés de Superbolaños.

Els que el coneixen en destaquen la seva capacitat per negociar amb tothom, una arma de doble tall que fa que l'aposta actual per aliar-se amb la majoria de la investidura pugui canviar si el context polític també varia. En el govern monocolor del PSOE sorgit de la moció de censura a Mariano Rajoy ja era el que es coneix com un fontanero de la Moncloa. Ell és qui va estar al darrere, per exemple, d'una de les imatges icòniques d'aquella legislatura: l'exhumació de Francisco Franco. El dia que el cos del dictador va sortir del Valle de los Caídos no es va moure del costat de la llavors ministra de Justícia, Dolores Delgado. La retransmissió televisiva del moment va descobrir a molts un home que, després de les eleccions del 10 de novembre, va continuar formant part del pinyol de Sánchez.

Si Adriana Lastra (PSOE) i Irene Montero (Unides Podem) van confegir el programa de govern de coalició, Bolaños i l’actual secretària general del partit lila, Ione Belarra, van tancar l’estructura de l’executiu. Una persona que ha tractat amb ell al govern espanyol destaca que té al cap l’arquitectura de l’Estat i el seu corpus jurídic. Quan la Moncloa aprova algunes lleis i projectes de rellevància que requereixen una explicació més detallada que no és viable fer en una roda de premsa convencional, és Bolaños qui ofereix el brífing als mitjans de comunicació per abordar el vessant més tècnic. Per exemple, juntament amb l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo, va tenir un paper clau en la motivació dels indults als líders independentistes.

Abans de la remodelació del govern espanyol aquest juliol, les seves funcions es compatibilitzaven amb la visió més estratègica que liderava el cap de gabinet, Iván Redondo. Ara ha fet el salt a ministre i la seva visibilitat ha fet que el seu pes polític hagi crescut i tingui una projecció pública. El que no ha canviat és la seva presència en gairebé totes les negociacions.

Coordinador de la taula de diàleg

“Confien en ell i el tenen una mica com a pota de tot”, resumeixen des de l’equip de Bolaños. Un dels principals encàrrecs que afronta és la coordinació de la taula de diàleg amb Catalunya. A Madrid, l’ara ministre de la Presidència ja era l’interlocutor del grup parlamentari d’ERC i fa mesos que va saber que la llei de l’audiovisual era un front important per als republicans. Aquesta norma és una altra de les negociacions en què està implicat. “És dur però dialogant”, subratllen fonts d’ERC, que agraeixen que tingui més “claredat” en el diàleg que la que tenia la seva predecessora, Carmen Calvo.

Altres interlocutors subratllen el seu tarannà i la paciència per a negociacions llargues i complicades, com la que va mantenir amb Unides Podem per la llei d’habitatge. Si bé les fonts consultades agraeixen les formes, des de l’òptica de les esquerres les expectatives són limitades pel que fa al contingut perquè és un “progressista moderat”. Després de coordinar la repatriació de l’Afganistan i les ajudes derivades de l'erupció volcànica a La Palma, els pressupostos són el pròxim repte de Bolaños. I el CGPJ, esclar, la pedra a la sabata que ell tampoc ha aconseguit desbloquejar.