MadridFélix Bolaños és el nou boss del govern, i per això el traspàs de carteres que s'ha viscut al Palau de Parcent, la seu del ministeri de Justícia, tenia un aire amb El Padrí. Igual que a les cerimònies que obren les tres pel·lícules de Francis Ford Coppola, allà s'hi barrejaven família i negocis amb una gran naturalitat. Fins i tot la sumptuositat d'un palau que va pertànyer a un aristòcrata mexicà que va ser ambaixador a Espanya, hi ajudava a crear aquesta atmosfera cinematogràfica. Alts funcionaris i companys de partit (Juan Lobato, Ander Gil, Francisco Martín, Óscar López, Francesc Vallès...) la feien petar nerviosos fins que han aparegut els dos personatges principals: Pilar Llop i el mateix Bolaños, amb un gran somriure estampat a la cara.
"Dels llocs és important sortir bé", ha dit la ja exministra, que mai va semblar còmoda en un govern de batalla com aquell i que no ha pogut evitar aparèixer alleujada quan li ha passat la cartera (que ja tenia escrit el nom complet del ministeri: "Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts") al seu successor. Bolaños no ha decebut i ha fet un discurs polític, demanant-li al PP la renovació del CGPJ i assegurant que tot, és a dir, l'amnistia, es faria respectant "la llei, la Constitució i l'estat de dret". Drets al seu costat, un bon ramell de ministres, tots ells homes: Albares, Marlaska, Planas i Óscar Puente, que arriba tard. I entre el públic l'incombustible Antonio Garrigues Walker, probablement l'únic liberal autèntic espanyol.
Tot i això, igual que a El Padrí, la veritable naturalesa de l'acte no s'ha fet evident fins que han acabat els discursos. Llavors Bolaños s'ha situat al centre del saló i ha començat a rebre felicitacions i cops a l'espatlla. Hi ha hagut gent que ha hagut d'esperar fins a mitja hora que li arribés el torn només per estrènyer la mà del boss i tenir l'esperança que el tindrà present en les seves oracions. Ell departeix, riu i dona les gràcies moltes vegades. És baixet, però no molt més que Al Pacino.
Llavors, enmig d'aquest ritual descarnat del poder, apareixen primer la dona i el fill, d'uns set o vuit anys, que se li abraça i li diu "Papá". Per un moment la imatge de tendresa paternofilial del vicedictador, com li diu Jiménez Losantos, ens recorda que també és humà. I encara més quan s'hi sumen la mare i la padrina, dues dones grans i arreglades que traspuen satisfacció i orgull. No està clar, però, que a Madrid les aplaudeixin pel carrer. El nen agafa la cartera i Bolaños aprofita per dirigir-se als periodistes i dir: "Allà va l'autèntic ministre!" Uns minuts abans s'ha acostat a una redactora d'un mitjà de dretes que avui l'esquartera en una peça i li diu: "Ja t'he llegit, ja", sense deixar de somriure.
La renovació del CGPJ
Entre el públic hi havia poca representació del món judicial, que en aquest context fílmic vindrien a ser com una banda enemiga. Això sí, hi havia un emissari, el president en funcions del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, partidari de mantenir les formes, i que no amaga la seva incomoditat amb el bloqueig que imposa el PP tot esperant que el temps faci que la tensió baixi i es pugui trobar una solució. Però sense massa esperances. Feijóo ja ha deixat clar que mentre hi hagi amnistia no hi haurà cap acord amb el PSOE.
En un racó del saló, Óscar Puente insisteix que ell no ha vingut a fer de dòberman sinó "gestió" (i ningú s'ho ha cregut). Això sí, a la porta del palau ha fet declaracions, en una perfecta maniobra de distracció que ha aprofitat Bolaños per escapolir-se de la premsa. La gent, llavors, ha tornat a poc a poc als seus llocs de feina. Avui ja han complert.
