Feliu descarta plegar malgrat les tretze dimissions a la direcció de l'ANC
Es referma en la llista cívica i els crítics li reclamen eleccions anticipades
BarcelonaUn cop conegudes les dimissions de 13 membres crítics del secretariat de l'ANC i del vicepresident, Jordi Pesarrodona, calia saber si això seria pressió suficient per fer plegar la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, o fer-li fer algun altre moviment. La resposta ha arribat aquest diumenge al matí i ha estat clara. Feliu no només no pensar deixar el càrrec, sinó que es referma en la voluntat de crear una llista cívica per concórrer a les pròximes eleccions catalanes, que és precisament el que ha generat la trencadissa interna a l'organització.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el primer que ha fet Feliu ha estat reconèixer sense objeccions que hi ha discrepàncies en el si de l'entitat i que són per la llista cívica. "No hi ha acord i és un dels temes de fons ideològic. Hi ha gent que no ho veu clar dins de l'ANC i hi ha aquesta tensió", ha dit. Un cop reconegut els fets, però, ella considera que té prou suports interns per seguir tirant endavant la idea, i per això ho seguirà fent. També ha recordat que forma part del full de ruta de l'entitat. Aquesta és una idea que es veu amb recel als partits independentistes –ERC, Junts i la CUP– perquè es podria acabar convertint en un quart espai independentista que els restés vots.
La presidenta de l'Assemblea no s'ha estalviat retrets cap als crítics que han dimitit, a qui ha acusat de no voler acceptar que no tenen una posició majoritària. Segons ella, en la reunió de la direcció de dissabte –on es van produir les dimissions– hi va haver "molt de debat, es van fer moltes propostes i es va intentar reconduir el tema", però per als crítics no va servir de res perquè "ja tenien la decisió presa de plegar". "L'ANC és veritablement una assemblea i a vegades costa acceptar les votacions, sobretot quan les perds", ha etzibat.
Una de les pulsions que han aflorat amb aquesta crisi interna és si Dolors Feliu és qui mana realment a l'ANC o ho fa des de l'ombra la seva antecessora en el càrrec, Elisenda Paluzie. Sota el mandat de Paluzie és quan es va començar a parlar d'aquesta llista cívica: ella defensava que exerciria pressió als partits perquè s'hi haurien de sumar o haurien de recuperar el full de ruta unilateral. Feliu s'ho ha pres amb ironia i ha assegurat que a l'ANC no mana ningú: "Jo, la que menys, i pobra de mi que manés massa".
"Massa egos"
Si la crisi també ha agafat gruix ha estat no només perquè tretze membres del secretariat hagin deixat el càrrec, sinó també pel fet que el vicepresident, Jordi Pesarrodona, també ha renunciat. Ell es manté a la direcció, però ha deixat de ser el número 2. L'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada ha explicat a 8TV que ell va intentar actuar de "mediador" entre els dos blocs de l'entitat –els pro llista cívica i els anti llista cívica– i que no se'n va sortir. El seu diagnòstic és que "a vegades hi ha massa egos que cal superar".
Amb les 13 dimissions i el pas al costat de Pesarrodona, la crisi no està resolta. Els dimissionaris, aplegats en el col·lectiu Indesinenter, ja han avisat que continuaran mobilitzant-se i han reclamat una assemblea general extraordinària de l'entitat que aprovi la convocatòria de noves eleccions al secretariat. En un comunicat aquest diumenge, han assegurat que no volen "trencar" l'Assemblea, però que consideren que actualment l'entitat està mancada de "democràcia interna" i que hi ha hagut "abús de poder" per part de la seva presidència. L'ANC sempre ha estat una organització en ebullició, ja fos pel seu paper en el Procés o per les sempre difícils relacions amb els partits, però en els seus 11 anys d'història no havia viscut una situació de tensió com l'actual.
Al marge de la seva divisió interna, l’ANC també ha vist en els últims temps com es refredava la seva relació amb Òmnium Cultural. Precisament, aquesta setmana ha set anys de la mort de qui va ser presidenta de l’entitat cultural i diputada de JxSí al Parlament, Muriel Casals. Coincidint amb aquest fet, el grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona traslladarà al ple de divendres que ve la proposta d’un grup de veïns del districte de l’Eixample perquè la plaça Tetuan passi a denominar-se plaça Muriel Casals. Ho ha anunciat aquest diumenge el candidat d’ERC a l’alcaldia, Ernest Maragall, que ho ha considerat una mesura justa en “plena onada de repressió”. Maragall pensa que Casals “representava en aquell moment el que ara representen Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga”, pendents de judici per l’1-O.