Documents de la CIA recullen les sospites que Felipe González estava darrere dels GAL
En els informes hi ha parts censurades quan es vincula l'expresident espanyol a l'organització
BarcelonaDocuments de la CIA apunten que l'expresident espanyol Felipe González podria estar darrere dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament), l'organització que va matar una trentena de persones vinculades a ETA durant la dècada dels 80, i per la qual diversos alts càrrecs del Partit Socialista van ser condemnats pel Tribunal Suprem. La participació de González, que davant el jutge va dir que s'havia assabentat de l'existència dels GAL "per la premsa", sempre ha estat en tela de judici, però mai ha estat formalment acusat de res. "González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris per combatre terroristes fora de la llei", relata un informe que aquest passat diumenge va fer públic La Razón, desclassificat el juny del 2011 però elaborat el 1984. Ara bé, el document no aporta proves concretes, sinó que recull impressions bona part de les quals atribuïdes a la premsa, als polítics bascos o a enquestes.
També hi ha moltes parts censurades, fins i tot acompanyant a la frase clau de l'informe, cosa que fa que no es pugui atribuir directament que la CIA vinculi González com a autor dels GAL. Just en aquesta frase, abans que s'esmenti el president espanyol –amb un simple González– hi ha una línia en blanc que impedeix saber si els serveis secrets americans tenien proves que l'expresident fos al darrere de l'organització.
El juliol del 1991, els policies José Amedo i Michel Domínguez van ser els primers condemnats per les accions del terrorisme d'estat. 100 anys de presó a cadascun per sis assassinats, tot i que tres anys després ja gaudien del tercer grau. La implicació del ministeri de l'Interior i les sumes milionàries que es van pagar a través dels fons reservats de l'Estat van fer que el seguissin diversos alts càrrecs socialistes. El 1998, pel segrest de Segundo Marey (a qui havien confós amb un dirigent d'ETA), van ser condemnats qui havia estat ministre de l'Interior del PSOE José Barrionuevo, i la seva mà dreta, Rafael Vera -i vuit persones més- a deu anys de presó. El govern d'Aznar, que havia carregat frontalment contra el PSOE pels GAL quan era a l'oposició, els va indultar reduint-los dues terceres parts de la condemna i, gràcies al tercer grau, només van estar tres mesos a la presó.
"Els mercenaris no serien necessàriament espanyols i tindrien com a missió assassinar els líders d'ETA d'Espanya i França", s'especifica en l'informe desclassificat del 2011, tot i que la frase té l'inici censurat. En el primer informe desclassificat el febrer del 2011 (i també elaborat el 1984), també es detalla que les operacions dels GAL són de "procedència incerta –en comunicats han assegurat ser de diverses nacionalitats–, amb connexions amb l'hampa, l'Organització de l'Exèrcit Secret (OAS) i la Legió Estrangera Francesa, tot i que molts periodistes espanyols i observadors públics sospiten amb força que el grup podria haver estat enfosquit pel govern espanyol".
De fet, en aquest primer document no s'atribueix directament a González ser el creador dels GAL, sinó que basa les seves informacions en el que han anat publicant els mitjans de comunicació i també l'opinió pública. Fins i tot publica una enquesta en què es pregunta qui creu que està darrere de l'organització, una opció que és de les més votades –al País Basc més que a la resta de l'Estat–. De tota manera, en el primer informe també hi ha un moment en què s'exposa: "Si la suposada participació de Madrid es confirmés, les credencials democràtiques del govern espanyol i del Partit Socialista estarien seriosament tacades".
En un dels dos documents s'apunta que el govern espanyol ha estat "combatent" ETA des del naixement de l'organització armada i que el govern de Felipe González "s'ha mostrat implacable en la resolució per erradicar ETA a través de la combinació de concessions polítiques a la minoria basca i intensificant els esforços legals". En l'informe, la CIA apunta que l'assassinat del capità Alberto Martín Barrios per part d'ETA va portar a un canvi de rumb en la política antiterrorista del govern de l'expresident socialista. Així, l'agència d'intel·ligència americana explica que l'executiu de González "sembla determinat a adoptar una estratègia poc ortodoxa en relació amb ETA".
El PSC no dona "credibilitat" a la informació
Després que aquest diumenge La Razón fes públics els informes desclassificats, la portaveu del PSC, Eva Granados, s'ha limitat a dir: "No li donem cap credibilitat per part del PSC". Per la seva banda, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha lamentat que aquesta etapa de la política espanyola encara avui dia no estigui "aclarida". En aquest sentit, Mena ha avisat que "forçaran" que l'expresident espanyol Felipe González doni "totes explicacions sobre aquesta etapa fosca de la política espanyola". "Qualsevol aclariment vingui d'on vingui serà benvingut", ha reblat el portaveu dels comuns, que comparteixen govern de coalició amb el PSOE a l'Estat. "Les revelacions són suficientment greus", ha afegit el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, que considera que González ha de donar explicacions.
L'independentisme demana explicacions a Sánchez
Els partits independentistes han reaccionat amb indignació a la notícia i exigit explicacions al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. "Cal investigar les barbaritats dels governs de l'Estat en qualsevol moment de la història", ha afirmat l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que ha insistit que "sense memòria històrica no podem avançar democràticament". Des de JxCat, Elsa Artadi ha demanat explicacions tant a Sánchez com al primer secretari del PSC, Miquel Iceta davant el fet que el president espanyol tingués "coneixement" i "avalés" la violència d'Estat dels GAL. Per la seva banda, el diputat de la CUP Carles Riera ha exigit al PSOE que reclami responsabilitats a González davant uns documents que "demostren" que era "el senyor X dels GAL". El diputat ha lamentat que "ni Felipe González ni el PSOE ni ningú de l'Estat hagi assumit cap responsabilitat" ni hagi reconegut els fets, i ha demanat "reconèixer, reparar i fer justícia". "El terrorisme d'estat no és acceptable aquí ni enlloc mai", ha afirmat.