Felipe González reconeix que haver de fixar un dèficit a la Constitució és "reconèixer un cert fracàs"
L'expresident del govern espanyol denuncia el "disbarat" que suposa l'anhel d'un dèficit zero i assegura que Rubalcaba ha modificat el text per allunyar aquesta idea
BarcelonaL'expresident del govern central Felipe González reconeix en un article a El País que "obligar-nos a nosaltres mateixos amb una reforma de la carta magna no deixa de ser el reconeixement d'un cert fracàs", ja que entén que existeixen altres instruments legals per fer-ho, però "dubtem de la nostra voluntat col·lectiva per respectar-los i aplicar-los". L'exdirigent socialista, però, sí que creu que "l'estabilitat pressupostària és una condició necessària per garantir, a mitjà i llarg termini, un creixement econòmic sostingut" i "mantenir la cohesió social", però troba un "disbarat" el "pretès dèficit zero". Per González, és "una mostra de radicalisme ideològic, que no permet marge de maniobra davant els cicles econòmics".
Segons l'expresident espanyol, però, el redactat final "no té res a veure amb el sectari 'dèficit zero'" perquè "la intervenció de Rubalcaba ho ha fet possible". Com que combrega amb la reforma, apunta que "seria desitjable que s'hi sumessin altres forces polítiques perquè el consens fos significatiu a l'Espanya plural, però a la vegada diversa que som". Tanmateix, ni CiU ni PNB ni la resta de formacions nacionalistes semblen disposades a donar-hi suport, per ara.
Finalment, González suggereix un canvi de visió respecte a la Unió Europea. "Hem de superar aquest paper d'apagafocs agònic en què s'està convertint", apunta, igual que defensa que "a Espanya hem d'acabar amb l'inconsistent argument que ens obliguen els mercats, o que obeïm Brussel·les o la pressió de França i Alemanya". A la Unió Europea les decisions es prenen per acords plurals i vinculants, afirma.