González i Rajoy beneeixen els pactes entre PSOE i PP

BarcelonaComplicitat, bon rotllo i coincidència (amb pocs matisos) en pràcticament tots els temes de conversa. Els expresidents espanyols Felipe González i Mariano Rajoy van seure ahir l’un davant de l’altre al municipi gallec d’O Grove (Pontevedra) en el marc del Foro La Toja-Vínculo Atlántico i van fer un exercici d’anàlisi de la realitat actual a Espanya en què van trobar molts punts d’acord. Començant per la solució a la “inestabilitat política” que es viu a l’Estat. El matís? Rajoy continua defensant com al 2016 la idoneïtat d’una “gran coalició” i González no. La coincidència és que els dos van beneir l’aliança de PSOE i PP per “pactar els temes fonamentals” a Espanya, en paraules del socialista.

A les portes d’una campanya electoral en què Pedro Sánchez busca ampliar la seva majoria per apuntalar la seva continuïtat a la Moncloa, l’expresident del PSOE va deixar clar que “els partits que no tenen possibilitat de formar govern” -en referència a Unides Podem, però també a PP i Cs després del 28-A- no poden “impedir” que ho faci qui sí que té aquesta possibilitat. Un executiu, va dir, que idealment hauria de tenir majoria absoluta, però en cas que no sigui així va defensar acords amb els populars en relació a Europa o “reformes estructurals massa endarrerides”. “Es poden fer coses”, va afegir, i ho va reblar amb un “tant diferents no som”. “Clar, clar”, va respondre Rajoy amb convenciment.

Diferències, efectivament, n’hi va haver més aviat poques amb el cas català. Ambdós expresidents van rebutjar que els “sentiments” independentistes puguin passar per sobre de la Constitució o el “dret a decidir” de tots els espanyols. “Els sentiments són drets? No”, va afirmar González. “En la col·lisió entre sentiments què hi ha? La llei”, va afegir Rajoy. Així, quan en una lleugera crítica al seu interlocutor, el socialista va assenyalar a un cert “fracàs” de la política a Catalunya quan “tots estem pendents” de la sentència del Tribunal Suprem, l’exlíder del PP va replicar que el seu govern sí que va prendre “decisions polítiques”: el 155. “Va quedar clar que la democràcia espanyola té instruments per defensar-se quan és atacada”, va dir. I González, lluny de rebatre els arguments de Rajoy -fins i tot va esclafir a riure quan irònicament va dir que “no prendre cap decisió, sovint és molt necessari”-, va deixar anar que els dies 6 i 7 de setembre del 2017 els independentistes estaven “invocant” aquest article “excepcional”.

¿Per on passa, doncs, la solució al conflicte territorial? González va defensar amb la boca petita la reforma “federalitzant” d’una Constitució que ha de ser “resilient”, però les seves paraules van quedar eclipsades per un Rajoy que va qualificar de “perillós” obrir el meló de la carta magna i fer trontollar la unitat d’Espanya o la forma de l’Estat. El pacte de no agressió entre tots dos també es va fer notar amb la corrupció, on van acordar que Espanya no està “pitjor” que altres països en aquest àmbit. I el debat, amb tot, va acabar convertint-se en una reivindicació de PSOE i PP com els partits centrals de la política espanyola. En un consell velat a Pedro Sánchez i Pablo Casado, van coincidir que en certs aspectes econòmics “no cal ser de dretes o d’esquerres”, i van reivindicar el vell “bipartidisme” si l’alternativa és el “bloqueig”.