Felip VI va ometre una condemna al franquisme en el seu discurs de la Pasqua Militar

MadridL'absència de Felip VI en el primer acte de commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco organitzat pel govern espanyol ha estat una de les polèmiques de la setmana. Ara s'hi suma el fet que s'ha descobert que dos dies abans, amb motiu de la Pasqua Militar, el monarca va pronunciar un discurs del qual, segons admeten fonts del Palau de la Zarzuela, es va eliminar una condemna a la dictadura. Un esborrany anterior a la versió que finalment va pronunciar el rei feia referència al franquisme com "una pàgina fosca de la nostra història comuna i un temps de divisió dels espanyols, avui feliçment superat". Tal com ha avançat Eldiario.es i ha confirmat la Casa del Rei a preguntes de l'ARA, es va penjar per error a la seva pàgina web durant una estona la primera versió, diferent de la que va acabar pronunciant Felip VI, que ja no contenia aquesta menció a la dictadura. D'aquí que s'hagi descobert que es va optar per ometre-la.

"Com amb tots els discursos que es pronuncien, es van fent esborranys que es van actualitzant automàticament en el sistema informàtic a mesura que es van modificant i treballant fins a la versió final, la que es fa arribar al rei i que és l'única vàlida", diuen les mateixes fonts, que treuen ferro al canvi. Atribueixen a un "error del sistema" que es pengés "l'esborrany inicial a partir del qual es va començar a treballar". "L'actualització automàtica no es va produir", insisteixen sense entrar en els motius que van dur a eliminar finalment aquesta referència. Des de la Zarzuela, a més, remarquen que "el rei ja s'ha referit a la dictadura en discursos públics".

Ho va fer el maig del 2017, quan en un discurs amb motiu del 60è aniversari d'Europa Press, Felip VI va reivindicar la Transició democràtica destacant que va permetre deixar enrere "temps d'odi i rancúnia, de desavinença i de conflicte". Més recentment, sense mencionar explícitament Franco, en un discurs al Parlament italià el desembre de l'any passat va defensar la democràcia fent referència a un passat que tant a Espanya com a Itàlia, amb Mussolini, "no pot ni s'ha de repetir, ni tan sols com a caricatura". Des del Palau de la Moncloa passen la pilota a la Casa del Rei sobre l'omissió de la referència a la dictadura en el discurs del 6 de gener d'aquest any.

El paràgraf que no es va incloure en el discurs final, a més, també tenia una referència al fet que la Transició va començar no només amb "la fi de la dictadura" sinó "després de l'arribada al tron" del seu "pare, el rei Joan Carles I". "Una metamorfosi que va ser vital per a l'afiançament de la democràcia a Espanya i en la qual la Corona va desenvolupar un paper essencial", deia l'esborrany. Justament la participació del rei emèrit en algun dels actes d'aquest 2025 commemoratiu de la mort del dictador és una de les incògnites que encara planen sobre la celebració. La Moncloa deixa a criteri de la Zarzuela la proposta que Joan Carles I assisteixi a algun dels actes, si bé el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, va subratllar que s'acordaria entre les dues institucions.

El govern espanyol va treure importància a l'absència "per raons d'agenda" de Felip VI en el primer acte sobre Franco, que comptava amb l'oposició de la dreta i l'extrema dreta, al·legant que hi ha "sintonia total" amb el monarca, que sí que participarà en d'altres com la visita institucional de camps de concentració nazis.