Felip VI no assistirà al primer acte dels 50 anys de la mort de Franco però mostra "sintonia total" amb Sánchez
La posició de la Zarzuela en una commemoració que ha tensionat la política espanyola deixa al PP en una situació incòmoda
Barcelona/MadridEl 20 de novembre del 2025 farà 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i el govern espanyol celebrarà aquest fet històric durant tot l'any com un element clau per assolir la "llibertat" a l'Estat. Com ja va passar el 2019 amb l'exhumació del dictador del Valle de Cuelgamuros, la bandera antifranquista del govern espanyol torna en escena, però ara entra en joc el paper del rei. L'executiu de Pedro Sánchez el va convidar a assistir al tret de sortida d'aquest any de memòria democràtica que comprendrà un centenar d'actes, i que comença el 8 de gener al Museu Reina Sofia de Madrid, però Felip VI havia deixat en l'aire la participació fins aquest divendres, que ha excusat l'absència "per raons d'agenda", segons fonts de la Moncloa. L'agenda del rei explicita que dimecres que ve, en lloc de l'acte del govern espanyol, assistirà a la recepció de cartes credencials de diversos ambaixadors. Un acte que presideix el cap de l'Estat i que ja estava previst. Però fonts de la Casa Reial apunten que “hi ha sintonia total” amb el president espanyol i afegeixen que el rei se sumarà en diversos actes, cosa que deixa el PP en una situació complicada.
El fet és que la decisió del monarca arriba en un clima de crispació: només la majoria de la investidura valida la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco i tant el PP com Vox s’hi oposen. Fonts de l’executiu recalquen que el monarca se sumarà a la iniciativa de l’aniversari participant en diversos dels actes previstos, com la visita institucional als antics camps de concentració d’Auschwitz i Mauthausen o l’esdeveniment que commemorarà l’important paper que va jugar la monarquia en la Transició. Fins i tot apunten que Felip VI i Sánchez “van tenir l’oportunitat de tractar aquest i altres temes aquesta setmana i han pogut constatar el seu alineament”. Unes converses del despatx setmanal que confirma la Zarzuela, que dintre els diversos actes posa l'accent en el del paper de la institució en la Transició.
Aquests dies havia planat la possible incomoditat del rei de participar-hi –el seu pare, Joan Carles I, va ser nomenat per Franco com a successor al capdavant de l'Estat el 1969–, però el govern espanyol ho nega. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, insistia aquest dijous que no tenia "cap dubte" que el rei hi aniria si no hi havia "dificultats d'agenda" i lloava la "part fonamental del pas a la Transició" de la monarquia.
Sánchez va defensar la commemoració de la mort de Franco reafirmant-se en el fet que es tracta d'una iniciativa necessària per a la memòria històrica. "No hi ha concòrdia quan s'equipara víctimes amb botxins, ni quan es perpetuen mentides històriques, i no hi ha concòrdia quan es pacten lleis amb els enemics de la llibertat i la igualtat", va dir en al·lusió a les lleis de memòria derogades per diversos governs autonòmics arran de pactes PP-Vox i l'aprovació de les anomenades lleis "de concòrdia" que les Nacions Unides ja han criticat. La intenció del govern socialista és, doncs, fomentar la memòria històrica i aturar el "blanquejament del franquisme" en un moment en què constaten un augment de la normalització entre el jovent. "Ha passat gairebé mig segle, però les conseqüències de la ferida són encara visibles i exigeixen una reparació [...] Si avui som aquí és perquè al final va triomfar la democràcia, però aquest triomf no és mai definitiu, avui sentim encara proclames favorables al franquisme al Congrés", va argumentar el president espanyol al desembre.
El PP i Vox reaccionen
En canvi, tant el PP com Vox atribueixen a Sánchez una política "frontista" amb aquesta iniciativa. L'efemèride, amb el lema Espanya: 50 anys en llibertat, incomoda la dreta. El PP ja ha avisat que plantarà els actes de commemoració i Vox planteja un rebuig frontal. El portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado, va ridiculitzar la commemoració com si l'executiu reivindiqués la "flebitis" que va patir el dictador i afegint que el PSOE "necessita Franco més viu que mai", mentre que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, va etzibar que és "tronat" demanar que es condemni ara el franquisme i que el 2025 "discorrerà entre els jutjats i Waterloo i potser alguna cosa de Franco". Fonts del PP apunten a l'ARA que "és una estratègia que pretén distreure la població" per "alimentar els extremismes", però que ara té "l'afegit dels problemes al Congrés per la debilitat parlamentària" de l'executiu espanyol amb la dependència del partit de l'expresident Carles Puigdemont, "més la corrupció", en al·lusió als casos que afecten l'entorn de Sánchez. "No veiem que la mort al llit de Franco s'hagi de commemorar, en tot cas s'hauria de commemorar la reforma política", diuen les mateixes fonts, que critiquen el govern espanyol per "no aplicar els mateixos paràmetres amb altres dictadures com la de Maduro".
Aquestes fonts recelen que Sánchez intenti fer-hi participar el rei i creuen que pretén "arrossegar les institucions de l'Estat en el seu mur entre espanyols". Però confien plenament en el cap de l'Estat, diuen, a diferència del president del Tribunal Constitucional o la Fiscalia General de l'Estat, que veuen com un apèndix del govern socialista. Però el fet que el rei hi participi els pot complicar les coses, sobretot en els actes en què hi sigui.
Qui és més contundent és Vox, que ja va plantar batalla contra l'exhumació del dictador. Fonts de la formació d'extrema dreta sostenen que el govern espanyol "intenta enfrontar els espanyols amb una figura de fa 50 anys i vincular l'alternativa política al règim de Franco per destruir-la". Ara bé, Vox mai ha condemnat la dictadura i diputats com Manuel Mariscal fins i tot han exaltat el franquisme al Congrés. Els ultres s'excusen dient que "ningú fa política reivindicant la seva figura".
