MadridAquests darrers dies hem tornat a la realitat. Acostuma a passar a principis de setembre. Però aquest cop hi ha circumstàncies especials. La diferència resideix en el fet que aquesta vegada estem començant una nova etapa política, en particular a Catalunya. I aquest fet afecta els equilibris en la maquinària del sistema, entre altres factors pel canvi en les relacions entre la Generalitat i la casa reial. Culmina un procés que de la mà de l'expresident Pere Aragonès ja s’havia iniciat fa un temps. Però és evident que ara s’ha accelerat. Salvador Illa va destacar en la seva presa de possessió que assumia el càrrec com a president per "unir i servir". Amb aquesta segona paraula adquiria un compromís relatiu a la recerca permanent de la millor gestió possible de l'administració catalana, amb els recursos humans i econòmics de què es disposa. El primer concepte –"unir"– planteja connotacions més profundes, tenint en compte d'on venim. L'objectiu de superar diferències a la societat catalana, després dels esdeveniments i tensions dels últims deu anys, requereix un plus d'habilitat i paciència.
En relació amb aquest objectiu poso l'accent en una imatge, la del mateix Illa en la seva salutació al rei Felip VI en rebre el monarca a la inauguració de la Copa Amèrica de vela. És un fet protocol·lari, però que suposa un canvi important en les mencionades relacions institucionals. És un moment que havia d’arribar. Ho dic sent molt conscient que no són poques les persones que creuen que el discurs del rei el 3 d'octubre del 2017 –després de la repressió policial viscuda dos dies abans– va ser un error que no es pot oblidar. Ho recullen periòdicament les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Però reprenc aquí l'argument del retorn a la realitat. Si els indults primer i la llei d'amnistia després –malgrat les dificultats judicials per a la seva aplicació– marcaven un camí cap a la normalització política, i si els resultats de les eleccions del passat 12 de maig implicaven l'inici d'una nova etapa, és evident que també s'havia de produir un canvi en les relacions de les institucions catalanes amb el cap de l'Estat i la casa reial.
La salutació entre Felip VI i Salvador Illa va posar molt de manifest la satisfacció del primer pel retrobament amb l'exministre de Sanitat en el seu nou càrrec. Va resultar igualment evident quan el rei va felicitar el líder del PSC pel seu nomenament, amb paraules dites en català. Segur que a la Zarzuela es recorda l'assistència d'Illa a les manifestacions del 2017 a favor de la Constitució en resposta a les mobilitzacions independentistes. I també imatges similars de Josep Borrell i Mario Vargas Llosa. Però menciono especialment l'assistència d'Illa a aquelles concentracions quan era secretari d'organització del PSC per la coherència de les seves posicions llavors i ara, i el coneixement que tenen d'aquest factor els seus votants. Ara bé, l'evolució que ha tingut la política espanyola des de fa set anys no és que suposi una mena de victòria de la Constitució sobre l'independentisme. El que ha comportat és la demostració que el pacte constitucional del 78 segueix sent útil per a la societat espanyola en general i per a Catalunya molt singularment. D'entrada, per afavorir la convivència. Però també com a instrument per actualitzar de forma periòdica el repartiment territorial del poder.
Ho estem veient ara en el debat sobre l'acord entre el PSC i ERC per un model de finançament singular per a Catalunya. El mateix Borrell ha subratllat la similitud de la proposta amb el concert econòmic de què gaudeixen el País Basc i Navarra. Ja tindrem ocasió de comprovar si és així. Jo segueixo amb molts dubtes al respecte. Però el cas és que l'alt representant per a la política exterior de la Unió Europea ha arribat a dir que el mencionat pacte fiscal entre socialistes i republicans ha implicat "assumir post mortem el relat del Procés". És una conclusió exagerada, com la de la victòria de la Constitució per aixafament de l'independentisme. Ni una cosa ni l'altra. L'aposta és pel retrobament. I el paraigua constitucional dona per a molt. En tindrem constància el dia que el tribunal de garanties declari ajustada a la Constitució la llei d'amnistia aprovada pel Parlament espanyol. Illa ja va reclamar en el seu discurs d'investidura al Parlament de Catalunya la vigència d'aquesta llei i la seva aplicació "sense subterfugis". Aquell mateix dia, el líder de Junts –que havia pogut parlar lliurement a l'Arc de Triomf de Barcelona– fugia dels Mossos d'Esquadra mentre el govern de Pedro Sánchez s'ho mirava tot deixant fer, sense intervenir.
La Constitució, element clau
L'important, en tot cas, és que la Constitució ha permès reconduir el conflicte cap al terreny de la política. Ara bé, els protagonistes principals del Procés s'hauran de plantejar decisions difícils un cop recuperada la llibertat en sentit ampli, en virtut dels efectes de l'indult i dels que tindrà l'amnistia, que acabarà suposant un perdó complet, inclòs el delicte de malversació i la inhabilitació que se'n deriva. Però no serà fàcil que l'aplicació d'aquestes mesures suposi la continuïtat dels mateixos dirigents per seguir jugant un paper de lideratge efectiu de les forces independentistes. Puigdemont haurà d'esperar com a mínim uns mesos a la sentència amb la qual el Constitucional podrà corregir el Suprem. I Junqueras ja es veu que s'enfronta a una oposició sorgida del seu propi partit.
Ara el que cal és que cadascú compleixi el paper que li correspon respecte a les regles de la democràcia, que comporten diàleg i pacte. Torno aquí a la rellevància de les funcions que pertoquen al cap de l'Estat. El mateix Felip VI va subratllar en el seu discurs de proclamació a les Corts, el 2014, la seva "vocació integradora" per afegir que havia sigut conscient des de sempre que "la Monarquia parlamentària ha d'estar oberta i compromesa amb la societat a què serveix; ha de ser una fidel i lleial intèrpret de les aspiracions i esperances dels ciutadans i ha de compartir –i sentir com a propis– els seus èxits i els seus fracassos". Tant de bo si Felip VI i Salvador Illa, en l'exercici de les seves responsabilitats, saben desenvolupar aquests propòsits, tot respectant l'evolució i la voluntat de la societat catalana lliurement expressada.
