Ernesto Ekaizer: "Felip VI va fer el discurs del 3-O mentre era beneficiari de fons a l'estranger"

Ernesto Ekaizer (Buenos Aires, 1949) no para ni tan sols en plena convalescència per un covid-19 que l’ha portat a ingressar a l'hospital fins a quatre ocasions. Encara no se n'ha recuperat del tot, però acaba de publicar El rey al desnudo. Historia de un fraude (Ediciones B).

Com es troba de salut?

— Bé, millor. Tot va començar al setembre, quan em van induir un coma. I quan et donen l’alta penses que ja està, però no. Tot torna a començar i ara estic amb corticoides, que és devastador per al virus però també per al meu cos.

I com s’ho ha fet, per enllestir un llibre com aquest?

— Pràcticament em vaig declarar no malalt, amb permís dels pneumòlegs. Només vaig deixar d’escriure quan vaig ser a l’UCI. I el llibre és fruit d’una investigació anterior i només l’havia d’escriure. Pretén ser un llibre de referència sobre les proves que hi ha contra Joan Carles I i que el converteixen en un frau.

Però durant molts anys el rei va ser una figura intocable.

— Sí, però fixi’s que l’any 1993, quan s’intervé Banesto, la gran por de Felipe González ja era el paper del rei, que tenia molta relació amb Mario Conde i Javier de la Rosa.

I quan va deixar de ser intocable? És a partir del cas Nóos?

— No, va ser abans. Pensi que sobre el 23-F molt aviat ja es comencen a publicar versions alternatives de l’oficial. Hi ha una persona clau, Sabino Fernández Campo, que és cap de la Casa del Rei, que sempre va advertir el rei dels seus comportaments frívols o fraudulents. Fins que el rei l’aparta.

Quin és el modus operandi del rei amb els diners?

— L’època d'or coincideix amb el seu idil·li amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, entre el 2004 i el 2009. Però els anys 90, quan Javier de la Rosa era el responsable de les inversions de Kuwait Investments Office (KIO), ja feia negocis o cobrava comissions, fent de lobi a favor de la Guerra del Golf. Això li va suposar una transferència de 100 milions de dòlars. I ara un dels serrells d’aquell pagament s’acaba de descobrir a Jersey, arran de la investigació que s’ha fet a Espanya induïda pel fiscal suís Yves Bertossa. Aquesta feina de lobisme ve precedida d'un altre lobi permanent amb l’Aràbia Saudita. Joan Carles I va teixir una relació boníssima amb la casa reial saudita i amb els xeics d’Abu Dhabi i dels Emirats Àrabs Units. Molt abans del seu autodesterrament.

El llibre és com una novel·la de Le Carré en alguns passatges: hi surten jutges, policies, espies...

— Bé, faig servir les tècniques del nou periodisme, que es basa en l’ús de recursos literaris per explicar el que és un succés: una transferència de 100 milions de dòlars que es fa l’1 d’agost del 2008 al compte d’una fundació panamenya, Lucum, que és de Joan Carles I. I al voltant d’això es produeix una trama, una conspiració, perquè és Villarejo qui destapa tota la història amb la filtració d’uns àudios d’una conversa amb Corinna a Londres el 2015 i el 2016. I aquí es revela el pagament de la comissió de l’AVE a la Meca i també altres coses com la donació d’una finca per part del rei del Marroc.

¿La figura de Corinna és la clau de tota aquesta història?

— El rei s’identifica amb Eduard VIII i Wallis Simpson i pensa en separar-se de la reina i començar una nova vida amb Corinna. I després passa que intenta recuperar Corinna, amb qui havia tallat el 2009, amb la donació dels 100 milions (64,5 milions d’euros), que es fa entre el 2011 i el 2012. I passa també que hi ha un canvi en la legislació suïssa que fa que els seus gestors l’avisin que aquell compte al país és una bomba de rellotgeria, perquè ell encara és rei. I llavors fa una “donació irrevocable” a Corinna. Ell què vol? Primer recuperar Corinna. I després posar els diners en un lloc segur. Pensa que si recupera Corinna, els diners seran de tots dos. I el llibre narra tot això.

La jugada surt malament, no?

— Sí, i ell acusarà Corinna de ser una lladre, tot i que és ell qui li dona els diners i ha desheretat els fills.

Un altre dels protagonistes és el fiscal suís Bertossa.

— Sí, podem dir que fa de llevadora de la investigació a Espanya. Abans d’ell dos jutges de l’Audiència Nacional l’havien intentat tapar.

¿Però com es pot salvar la barrera de la inviolabilitat?

— Dura fins a l’abdicació, el 2014. Però tan frívol és i tan impune se sent que continua fent servir els fons de la Fundació Zagatzka per pagar-se els vols, entre 6 i 7 milions d’euros. En aquesta fundació, Joan Carles I és el tercer beneficiari (el primer és el seu cosí Álvaro de Orleans), i Felip VI, llavors príncep d’Astúries, és el quart. I ara s’està investigant.

¿Ens hem de creure que no en sabia res, Felip VI?

— Ens ha dit que no en sabia res. Però és estrany que un familiar et posi de beneficiari en una fundació i no te'n digui res. ¿Com és possible que Joan Carles I, abans de l’abdicació, no li digués: “Houston, tenim un problema”? Penseu que el 3-O Felip VI fa un discurs molt dur, molt en la línia del PP, contra els independentistes. Afegeix llenya al foc en lloc d'adoptar un paper de mediador, que era el que feia el seu pare. Doncs bé, aquell discurs el fa una persona que és la tercera beneficiària de la fundació Lucum i la quarta de la Fundació Zagatzka. ¿Què passaria si es demostrés que sí que sabia que tenia fons a l’estranger?

Fa un discurs en favor del compliment de la llei.

— Una de les feines del periodisme és connectar i relacionar els fets.

Quin és el capítol següent?

— Les infantes viatgen molt per veure el seu pare. No dubto que hi van per donar-li carinyo, però no siguem ingenus: s’acosta el moment de l’herència.