Felip VI fa una crida a la "responsabilitat" de les institucions per no posar en risc "la convivència"
El monarca reclama que es primi l'interès general en un moment de màxima tensió entre el PSOE i el PP
MadridL'estat espanyol tanca l'any immers en una forta crisi institucional, amb un xoc explícit entre el poder judicial i el legislatiu al qual Felip VI no s'ha mostrat aliè. Després de la tensió de les últimes setmanes, bona part de les mirades se centraven aquest dissabte en el tradicional discurs de la nit de Nadal del monarca. I ell s'hi ha volgut implicar amb una crida a la calma i sense prendre partit. La situació que viu l'estat espanyol mereix segons el rei una reflexió profunda, però també un "exercici de responsabilitat" per part de les institucions i dels seus representants. Considera que si no es posa fre a aquesta crisi, està en joc "la convivència".
"Necessitem institucions que responguin a l'interès general i exercitin les seves funcions amb col·laboració lleial, amb respecte a la Constitució i a les lleis, i siguin un exemple d'integritat i rectitud", ha subratllat. Un toc d'atenció tant per al govern espanyol com per a l'oposició després de la tensió dels últims dies, que, per al monarca, suposen tres riscos: la divisió, el "deteriorament de la convivència" i "l'erosió" de les institucions. "En aquests moments, tots hauríem de realitzar un exercici de responsabilitat i reflexionar de manera constructiva sobre les conseqüències que ignorar aquests riscos pot tenir per a la nostra unió, per a la nostra convivència i les nostres institucions", ha afegit.
A diferència d'altres anys, en què la Casa Reial era el focus de totes les mirades, aquest 2022 acaba amb certa tranquil·litat a la institució que encapçala Felip VI –les causes judicials contra el seu pare es van diluint, malgrat els indicis de corrupció que accepta fins i tot la Fiscalia espanyola–, però no a l'Estat. Per primera vegada el Tribunal Constitucional (TC) ha paralitzat la tramitació d'una llei al Congrés de Diputats. Un fet que el govern espanyol considera una greu intromissió del poder judicial en el legislatiu, mentre que per al PP no és més que el fre a una tramitació que no tenia garanties constitucionals. Van ser els populars els que van recórrer els canvis que havien de forçar la renovació del mateix TC, i el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ni tan sols reconeix l'existència de cap crisi institucional a Espanya: en una entrevista a El Periódico considera que es tracta "d'un comportament normal de les institucions". Les paraules de Felip VI, supervisades per la Moncloa, apunten al contrari. Després del discurs, Feijóo ha fet un tuit aplaudint el discurs del rei perquè considera que ha defensat "la fortalesa de les institucions davant els desafiaments".
El bloqueig judicial
De rerefons de tot plegat s'hi situa el bloqueig a la judicatura espanyola. El PP es nega a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), cosa que ha derivat també en un bloqueig al TC. La conseqüència immediata és que l'alt tribunal manté una majoria conservadora caducada que el govern de coalició no està disposat a perllongar més. Felip VI no ha estat tan explícit a l'hora de detallar els motius del seu crit d'alerta, tot i que no li ha calgut perquè se li entengués el rerefons del missatge. "Un país o una societat dividida o enfrontada no avança, no progressa ni resol bé els seus problemes, no genera confiança. La divisió fa més fràgils les democràcies; la unió, tot el contrari, les enforteix", ha reflexionat.
La solució, doncs, passa per la reflexió i la responsabilitat, però en el cap de Felip VI no hi ha lloc per als canvis radicals. El monarca continua embolcallant-se en la Constitució del 1978 com a resposta. "La nostra Constitució, fruit del diàleg i de l'entesa, representa la unió aconseguida pels espanyols, com a aposta de futur, de diversitat i de concòrdia, per a una jove democràcia. Avui, amb el pas de tots aquests anys, els nostres valors constitucionals estan arrelats a la nostra societat i són la referència on els espanyols hem de seguir trobant la unió que ens assegura estabilitat, cohesió i progrés. I que ens garanteixi una convivència que és el nostre patrimoni més gran", ha destacat.
Fa un any el monarca ja va demanar rebaixar la tensió política en un moment en què la crispació es repartia entre el llavors líder de l'oposició, Pablo Casado, i el president espanyol, Pedro Sánchez. I, tot i que Joan Carles I estava en l'ull de l'huracà, aleshores tampoc hi va haver cap referència al seu pare. Enguany no ha estat diferent i Felip VI ha esquivat el tema més de dos anys després que l'emèrit fugís a Abu Dhabi acorralat per diversos casos de corrupció, la majoria dels quals han quedat arxivats. De fet, aquest mes de maig el rei emèrit va tornar a posar els peus a Espanya i ho va fer, a més, amb una actitud desafiant que va generar encara més malestar al Palau de la Zarzuela. Aleshores ni tan sols se'ls va fotografiar junts, pare i fill, a diferència de la imatge d'ara fa uns mesos a l'Abadia de Westminster durant el funeral de la reina d'Anglaterra.
En el discurs de Nadal, Felip VI també ha destacat la importància de la Unió Europea i ha enviat un missatge de suport a Ucraïna, després de deu mesos de guerra amb Rússia.