Felip Puig nega el cas d'espionatge al Cesicat i acusa el denunciant de fer-li xantatge

L'exconseller d'Empresa i Interior ha declarat com a testimoni juntament amb Ramon Espadaler

L'exconseller d'Empresa i d'Interior, Felip Puig, declarant al judici per presumpte cas d'espionatge al Cesicat
Montse Riart
21/09/2020
3 min

BarcelonaLa causa pel presumpte cas d'espionatge al Cesicat el 2013 ha anat avançant a empentes i rodolons durant els últims anys als jutjats, però tot i arxivar-se inicialment ha acabat portant l'expresident de l'organisme, Carles Flamerich, al banc dels acusats. Flamerich i un altre excàrrec del Cesicat s'enfronten a quatre anys de presó i vuit d'inhabilitació. La Fiscalia els acusa d'espiar els correus electrònics que un excol·laborador de l'organisme va enviar a diversos càrrecs de la Generalitat alertant-los de diverses vulnerabilitats de seguretat i de suposades irregularitats. Aquest dilluns ha declarat com a testimoni l'exconseller d'Empresa, Felip Puig –de qui depenia el Cesicat–, que ha tancat files amb Flamerich i ha assegurat que el denunciant va intentar fer-li xantatge a canvi de no revelar cap de les presumptes males pràctiques.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons la Fiscalia, Flamerich va ordenar la creació d'un filtre que els permetia accedir a tots els correus que enviés aquest excol·laborador a una adreça corporativa de la Generalitat. Tant Felip Puig com l'exconseller d'Interior, Ramon Espadaler –que també ha declarat com a testimoni–, han negat sentir-se espiats per l'organisme. Han assegurat que donaven per fet que el Cesicat establia tots els mecanismes per garantir la seguretat dels correus corporatius de la Generalitat. De fet, Puig ha explicat que va reenviar tots els correus que va rebre del denunciant tant a Flamerich com a altres col·laboradors seus perquè abordessin l'assumpte, tal com feia "habitualment", ha explicat, amb la majoria d'e-mails que rebia.

Puig ha explicat que després de rebre el primer correu de l'home exposant-li les suposades vulnerabilitats –li adjuntava captures de pantalla amb informació privada de diversos càrrecs– va decidir quedar amb ell per esmorzar. Segons Puig, tant en aquest primer correu com en la trobada va detectar "un cert ressentiment" de l'home cap a l'organisme per la manera com havia acabat la seva relació laboral. Tenint en compte això i el que li exposava l'home va decidir posar-ho en coneixement de Flamerich i d'un altre càrrec de la conselleria. "Els vaig traslladar que si hi havia un problema de seguretat s'hi dediquessin i que, pel to dels correus, aquell assumpte podia generar un problema institucional".

Converses aportades al tribunal

Segons Puig, Flamerich li va explicar que activarien els protocols pertinents. "Vaig donar per fet que posarien en marxa filtres o seguiments", ha dit l'exconseller. D'una banda, li preocupava que s'hagués accedit a dades personals com ara les nòmines de càrrecs del Govern, però també quin ús en podia fer el remitent dels correus, tenint en compte "el seu to" i que ja no formava part del Cesicat. El mes de març, l'exconseller també va aportar a l'Audiència una sèrie de whatsapps que li havia enviat el denunciant en els quals, segons Puig, li feia xantatge demanant-li una "compensació econòmica" a canvi de "tancar la pel·lícula".

Igual que la instrucció de la causa, el judici ha avançat amb entrebancs. La primera sessió es va fer al març, però la resta de la vista es va haver d'ajornar per l'emergència sanitària del coronavirus i no s'ha reprès fins aquest dilluns. El primer dia del judici va declarar el denunciant del cas, que va ratificar les acusacions d'"irregularitats", contractes suposadament "manipulats" i "vulnerabilitats en la seguretat" del Cesicat.

Les defenses dels dos acusats –que declararan dimecres– ja van intentar llavors desmuntar la seva versió recordant que va enviar els correus quan ja no treballava a l'organisme, no va aportar els documents fins molt després de denunciar el cas i es va posar en contacte amb els acusats l'any 2019, suposadament per demanar-los diners a canvi de tancar el cas.

stats