Felip Puig: "Si es manté el consens, els bancs acompanyaran aquest procés"

BarcelonaUn any després d'assumir una de les carteres clau de la legislatura, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, s'ha configurat un mapa de situació privilegiat davant un dels moments econòmics i polítics més convulsos de la seva carrera política. ¿Com està vivint l'empresa catalana el procés polític del país? I, en qualsevol cas, ¿el camí de la independència és possible sense les grans corporacions amb seu a Catalunya? La setmana que el catalanisme sobiranista ha segellat un acord sobre la data i la pregunta de la consulta, Puig, gat vell, independentista convençut i un dels dirigents de CDC que històricament han tingut més perfil polític, respon sense embuts.

¿Pot tirar endavant un procés d'independència si La Caixa i el Banc de Sabadell no ho volen? "Crec que sí". Per al conseller d'Empresa i Ocupació, el procés polític "descansa no en els financers, ni els empresaris, ni els sindicats, sinó en la ciutadania". Per això considera que, tot i les "situacions que poden constrènyer molt un procés de transició com aquest", al capdavall, aquestes dues institucions bancàries "saben que el seu punt de suport principal és el seu país de referència". "Si es manté -diu Puig- una posició de consens ampli, general i majoritari, portarà que, amb major o menor resistència, les diferents institucions del país també acompanyin aquest procés".

El límit: la unitat civil

I la unitat civil? Aquí rau "el límit" de tot plegat: "L'únic punt de feblesa que tenim és la nostra pròpia cohesió i capacitat de resistència". En un entorn de tensió política i intensitat emocional, però, la cohesió social interna no és un element menor. I menys encara davant un adversari que no es quedarà quiet. Els pronòstics de Puig no són precisament optimistes: "Cada vegada hi haurà més pressió, més amenaces, més inspeccions fiscals, més situacions rares, però, si el país aguanta, això és imparable". ¿Inspeccions fiscals? En vénen més? "A Catalunya sempre n'hi ha hagut, i en els últims temps hi ha hagut una certa actuació, no només inspeccions fiscals, sinó també de la justícia, que a vegades no s'acaba d'entendre cap on van".

Puig es refereix ja no només als informes policials dubtosos que van aparèixer en campanya fa un any, sinó directament a maniobres intimidatòries. Com els vols rasants d'avions militars els dies posteriors a la gran manifestació de l'Onze de Setembre del 2012. "Sí, de guerra bruta n'hi ha, esclar que n'hi ha. Perquè Espanya té un problema. No ha sabut pactar mai al llarg de la seva història. No ha sabut mantenir una posició de Commonwealth com ha tingut la Gran Bretanya amb les seves antigues colònies arreu del món. Espanya no té interioritzat el pacte en la seva cultura democràtica".

Però aquest és un argument que topa contra una clara evidència. La Constitució del 1978. "Va ser una excepció en un moment excepcional, i on Catalunya, modestament, també va tenir la seva aportació". En un exercici retrospectiu, el conseller Puig considera que, en aquell moment de la Transició, del que es tractava des de Catalunya era d'afermar la democràcia, per després "solucionar la qüestió territorial". "Evidentment ens hem sentit estafats al cap dels anys". Però Guerra diu que ells van ser els ingenus que van creure en la lleialtat de bascos i catalans... "Ells, ingenus?"

Exconseller d'Interior, no podia escapar-se de donar el seu punt de vista sobre episodis que han afectat la imatge pública de la policia catalana. Com la mort de Juan Antonio Benítez quan els Mossos l'intentaven reduir. ¿Com ha viscut aquell episodi? "Amb molt sentiment pel ciutadà que va morir, i molt dolor pel mal tracte rebut pels Mossos". Però les imatges les va veure tothom... "Són molt dures, però el que no veiem és què passava, si aquella persona retenia i agredia algun mosso que d'alguna manera estava estirat a terra com ell, quina actitud havia tingut... Si hi ha hagut algun excés, s'ha de corregir". Puig està convençut que hi ha en marxa una operació per minar la imatge pública de la policia catalana, a base d'atacs "excessivament viscerals contra els Mossos", "o bé perquè no s'entén quin és el seu paper, o bé directament per destruir la imatge del país".

Contra els valors de l'oasi català

Tot plegat, explica, amb l'objectiu de destruir el que metafòricament es va arribar a anomenar l' oasi català, un "ecosistema de qualitat democràtica". ¿Es pot parlar encara de l'oasi català després del cas Palau? "Defenso la correcció del que va fer el meu partit". Així, en què era més oasi la política catalana que l'espanyola? "A nivell de respecte, de qualitat, de valors en el diàleg, de consens, de pautes per al pacte i la negociació... Hi havia confrontació, però no espionatge, ni filtracions per destruir l'adversari". Parla de Método 3, i de més guerra bruta, i dels "dos o tres informes" que van aparèixer sobre la seva situació personal, la família, suposats negocis. Anaven a destruir-lo? "Sí. Però bé, diré que, després de Mas i Pujol, era una peça de caça mitjana".