MadridLa hiperactivitat política dels últims dos dies al Congrés no ha servit per desbloquejar la investidura. Per l’únic que ha servit és per constatar que s’han esgotat totes les vies per investir Sánchez i que Espanya haurà de repetir les eleccions el 10 de novembre. A contrarellotge i després de setmanes sense negociacions, els partits s’han mogut a l’últim minut i pràcticament sense marge per a l’acord. Ha estat molt soroll per no res. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, estava aquest dimarts en la mateixa situació que en les últims setmanes: sense suports per a ser investit com a president, disposat a tornar a les urnes i assenyalant com a culpables els partits de l’oposició. “Ho hem intentat per tots els mitjans, però ens ho han fet impossible”, va assegurar Sánchez.
Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
El marge de temps per evitar els comicis és tan escàs, i les posicions tan allunyades, que Sánchez no confia en cap possibilitat d’acord abans de dilluns -termini màxim per investir un president- i dona per fet que hi haurà repetició electoral. “No hi ha marge per a una investidura, no hem de donar falses expectatives”, va afirmar. “El 10 de novembre tenim una oportunitat de dir les coses molt més clares”, va sostenir el líder del PSOE ahir a la nit des del Palau de la Moncloa a l’anunciar la nova cita electoral.
Sense candidat
A última hora de la tarda, i després de la ronda de contactes amb els partits, Felip VI va posar fi al soroll polític amb l’anunci que tothom esperava però que fins al matí encara semblava evitable. El rei constatava que cap líder té suports per poder rebre la confiança del Congrés. La situació deixa la política espanyola amb noves eleccions a la vista i amb el risc evident de provocar la desmobilització de l’electorat. Només una sorpresa majúscula en temps de descompte podria evitar la nova cita amb les urnes, però és altament improbable, sobretot després que Sánchez enterrés qualsevol possibilitat d’acord. Seran les quartes eleccions en només quatre anys.
Sobre el paper, encara queda temps fins dijous a la nit perquè Sánchez pacti la investidura amb altres formacions i, de fet, dimarts ni Unides Podem ni Ciutadans tiraven la tovallola després d’haver anat al Palau de la Zarzuela. Si s’apuren els terminis fins a l’extrem, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, podria convocar divendres a primera hora una sessió d’investidura per al mateix divendres a la tarda. La primera votació es faria dissabte, i la segona, dilluns. “Si Sánchez rectifica i accepta les condicions, hi ha temps per a l’acord fins a l’últim moment”, assegurava Rivera. Però una cosa són les paraules i les altres els fets. Que el PSOE, Cs o algun altre partit es mogui de la seva posició és un escenari poc realista.
El president del govern en funcions va escenificar dimarts al matí un últim intent de desbloquejar les negociacions amb una trucada als líders d’Unides Podem, el PP i Ciutadans que va resultar estèril. En una lluita per guanyar el relat, l’oposició va assenyalar Sánchez com a culpable del bloqueig i el va acusar de voler la repetició electoral i de no haver tingut voluntat negociadora. “Tenim la sospita que Sánchez no volia formar govern, sinó que volia eleccions -es lamentava el líder del PP, Pablo Casado-. Espero que no li surti gratis”.
La proposta que Albert Rivera va llançar dilluns per abstenir-se en una investidura de Sánchez a canvi que complís amb tres condicions feia olor de tàctica electoral. No és realista pensar que Sánchez tingui a les seves mans trencar el govern autonòmic de Navarra -on, a més, tot i els esforços del partit taronja per fer veure el contrari, no hi és Bildu-, i és ben sabut que el PSOE no vol parlar d’indults als líders del Procés abans que el Suprem faci pública la sentència. Fonts dels socialistes van arribar a qualificar de “broma” la proposta.
Pedro Sánchez va rebutjar les condicions imposades per Ciutadans en una carta enviada dimarts a Rivera. El líder del PSOE afirmava que “no vacil·laria” a l’hora d’aplicar el 155 si el Govern vulnera la llei, però es negava a comprometre’s a no indultar els líders del Procés si finalment són condemnats: “Estem obligats a respectar el principi d’independència judicial”. El líder del partit taronja, ja instal·lat en la precampanya electoral, va qualificar de “presa de pèl a tots els espanyols” la carta del líder socialista. “És mentida que el PSOE estigui complint amb les tres condicions plantejades”, sostenia.
Error històric del PSOE
En qualsevol cas, encara que Ciutadans s’hagués abstingut, no n’hi hauria hagut prou. Si hi hagués hagut acord entre el PSOE i Cs, el més probable és que Unides Podem hi hagués votat en contra -Iglesias va advertir que es replantejaria el vot-, mentre que el PP no va entrar en el joc de Rivera i va deixar clar que el seu no a Sánchez és inamovible. El líder d’Unides Podem, a qui Sánchez assenyala com a culpable del bloqueig, va llançar una última advertència desesperada al PSOE a través de Twitter: “Sánchez comet un error històric d’enormes dimensions forçant unes altres eleccions”. Amb tot, Iglesias reconeixia ahir a la nit que les eleccions són inevitables.
Calendari per a una nova repetició electoral
24 de setembre: Dissolució
A les 00.00 hores la legislatura quedarà dissolta i Espanya s’encaminarà cap a unes noves eleccions generals
1 de novembre: Campanya electoral
Començarà la campanya electoral, que aquesta vegada serà més curta per una reforma legal recent
10 de novembre: Eleccions
Nova cita amb les urnes, només 196 dies després de les anteriors eleccions espanyoles, el 28 d’abril
5 de desembre: Nou Congrés
Data límit per a la constitució de la cambra. És el ple on es decideix la mesa i es vota el president de la institució
Cronologia d'una investidura abocada al fracàs
25 de juliol
Fracàs de l'esquerra espanyola
El candidat socialista fracassa també en la segona votació del debat d’investidura, però Podem finalment s’absté com a gest per poder continuar negociant.
26 de juliol
El PSOE descarta la coalició
L’endemà de la investidura fallida, els socialistes van anunciar que l’oferta per formar un govern de coalició ja no era damunt la taula, però Podem va reclamar continuar negociant durant l’agost.
3 de setembre
Oferta a Podem fora del Govern
El PSOE proposa que membres de la formació lila ocupin alts càrrecs d’entitats públiques -fora del consell de ministres- i presenta 370 mesures per a un govern progressista després d’haver escoltat diferents entitats socials durant l’estiu.
10 de setembre
Les últimes reunions fracassen
Mentre ERC i el PNB pressionen PSOE i Podem perquè arribin a un acord, les converses dels dos equips negociadors no avancen, com ja havia passat cinc dies abans, i l’enrocament sembla insalvable.
12 de setembre
Rebuig d'una coalició d'un any
L’última oferta d’Iglesias passa per entrar al govern amb un període de prova, però l’endemà el PSOE la refusa i la qualifica d’“absurda”. Iglesias demana que el rei faci d’àrbitre i defensi la coalició davant el candidat socialista.
16 de setembre
El gir de Cs
Els taronges proposen un acord que inclogui el 155 i Navarra i intenten sumar el PP a l’oferta, però Sánchez es nega a negociar dient que ja compleix les condicions.
17 de setembre
Felip VI no proposa candidat
Les trucades d’última hora entre Sánchez, Casado, Iglesias i Rivera no desencallen la investidura i el rei constata que no hi ha prou suports al candidat socialista. L’Estat s’aboca a unes noves eleccions.