El príncep Felip crida els espanyols a celebrar el que els uneix, que "és molt"

Madrid "Avui és un dia per celebrar el que ens uneix, recordar la nostra història mil·lenària i el que s'ha aconseguit junts", ha dit. "Però sobretot", en opinió del príncep, aquest 12 d'Octubre ha de servir per "reafirmar el nostre compromís" amb un "futur compartit de concòrdia i progrés per a tots".

"Si el que ens uneix és molt, molt més és el que cada dia seguirà estrenyent els nostres vincles amb la comunitat internacional", ha afegit, en una referència velada al debat sobre si un estat català quedaria dins o fora de la Unió Europea. "Espanya, amb la Corona al seu servei, continuarà treballant sempre per garantir aquest progrés, aquest avenir, superant qualsevol dificultat", ha assegurat.

Felip no ha oblidat felicitar la Guàrdia Civil i Saragossa, que tenen com a patrona la Verge del Pilar, així com totes les dones que porten un nom tan "digne". A l'inici de la seva intervenció, el príncep ha explicat que ha sigut el rei qui li ha demanat que traslladés aquest missatge en una data "amb tantes connotacions per a Espanya i per a la història de tota la humanitat".

El príncep Felip ha posat fi al seu discurs convidant els presents a brindar per Espanya i pel rei.

Per primer cop presideix la desfiada militar

L'absència per primera vegada del rei Joan Carles en els actes del 12 d'Octubre i la seva representació per part de Felip, vestit amb el seu uniforme de tinent coronel de l'exèrcit de terra, ha sigut sens dubte la imatge de la jornada, ja que és la primera vegada que es pot veure el príncep presidint aquesta celebració, i al seu costat ha estat únicament la princesa d'Astúries, ja que ni la reina Sofia ni la infanta Helena hi han pres part.

Tot això ha obligat a fer canvis en el protocol per ajustar l'acte als honors que la llei estableix per a l'hereu, diferents dels que s'han de retre al cap de l'Estat. Així, i tal com estableix el reglament aprovat el 2010, ha sonat un himne més curt –de 26 segons de durada– i les banderes que han portat les grans unitats durant la desfilada militar no han respost a la salutació castrense del príncep, ja que només ho fan davant del rei.

Els prínceps, aplaudits

L'arribada dels prínceps d'Astúries a la plaça de Neptuno de Madrid, amb uns minuts de retard respecte a l'hora prevista de les 10.30, ha donat inici a la celebració i ha arrencat del públic els primers aplaudiments, després que s'anunciés per megafonia la seva entrada.

Felip i Letícia han sigut rebuts pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Defensa, Pedro Morenés, el cap de l'estat major de la defensa, l'almirall general Fernando García Sánchez, així com per les autoritats madrilenyes, el president regional, Ignacio González, i l'alcaldessa de la capital, Ana Botella.

Aquest any hi ha hagut una novetat en la línia de salutació de les autoritats als prínceps. Habitualment, eren els membres del govern estatals i altres autoritats els que es col·locaven davant de la tribuna presidencial per rebre la salutació de la família reial. En aquesta ocasió, també s'han col·locat en aquesta línia els presidents de les comunitats autònomes que han assistit a la desfilada.

10 dels 17 presidents autonòmics

Hi havia els dirigents de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal; Andalusia, Susana Díaz; Galícia, Alberto Núñez Feijóo; Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera; Navarra, Yolanda Barcina; Extremadura, José Antonio Monago; Cantàbria, Ignacio Diego; Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i Canàries, Paulino Rivero, a més del de Madrid. En la mateixa llotja s'ha pogut veure també l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre.

Després de la salutació als membres del govern central, que han acudit tots excepte el d'Economia, Luis de Guindos, perquè es trobava en una reunió de l'FMI, els prínceps han ocupat el seu lloc a la tribuna presidencial, des d'on han seguit tota la desfilada militar. Tot i que la tribuna ha tingut la mateixa aparença que el 2012, ja que l'escut que la presidia era el de la casa reial, no ha passat el mateix amb el guió que portava la Guàrdia Reial, en aquest cas el corresponent a l'hereu.

A les tribunes adjacents hi havia representants de la vida política, com el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, a qui s'ha pogut veure xerrant una bona estona amb el secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez Vázquez.

Els actes han començat amb un homenatge a la bandera, que igual que l'any passat no ha arribat des de l'aire a mans d'un especialista de la patrulla acrobàtica de l'exèrcit de l'aire, sinó a peu, com a mesura d'estalvi en el pressupost.

Un mort militar

A continuació s'ha desenvolupat l'homenatge als caiguts. Aquest any les forces armades han lamentat la mort d'un militar, concretament el gener passat a l'Afganistan, on el sergent David Pérez Ureña va morir a conseqüència de l'explosió d'un artefacte improvisat quan es disposava a desactivar-lo.

Seguidament ha començat la desfilada militar. Aquest any el ministeri de Defensa havia preparat una parada que ha discorregut entre la plaça de Colón i el passeig del Prado, amb un format molt similar al de 2012 i que ha costat uns 823.000 euros, un 16% menys, que s'ha limitat pràcticament al pas d'unitats a peu i en què no s'han pogut veure carros de combat ni caces o helicòpters pel centre de Madrid.

Després dels homenatges a la bandera i als caiguts, la patrulla Àguila, formada per set avions C-101 de l'Acadèmia General de l'Aire, ha realitzat una passada formant els colors de l'ensenya espanyola, l'únic exercici aeri que s'ha vist durant la parada.

Desfilada terrestre

Comandada pel cap de la brigada d'infanteria paracaigudista Almogàvers, el general Juan Cifuentes, ha començat la desfilada terrestre, amb la secció de motos de la Guàrdia Reial, a la qual ha seguit el comandament i estat major de la brigada paracaigudista, que ha donat pas al Graó Motoritzat, format per una unitat de veterans dels tres exèrcits i de la Guàrdia Civil i una altra de reservistes voluntaris.

Com és habitual, aquest punt de la desfilada ha inclòs una representació de l'Associació Espanyola de Militars i Guàrdies Civils amb Discapacitat (ACIME). Tres veterans amb diferents graus de minusvalidesa a causa de ferides sofertes en acte de servei han desfilat al cotxe de comandament.

La primera agrupació a peu ha estat encapçalada per un batalló de la Guàrdia Reial i ha inclòs banderes d'unitats de l'Acadèmia General Militar, la brigada paracaigudista, l'Escola Naval Militar, l'Agrupació d'Infanteria de Marina de Madrid i l'Acadèmia General de l'Aire. A continuació, els ha arribat el torn a un batalló d'alumnes de l'armada, un esquadró d'alumnes de l'exèrcit de l'aire, un batalló d'alumnes de l'exèrcit de terra i un batalló mixt de la Guàrdia Civil.

Seguidament, una companyia de l'Agrupació d'Infanteria de Marina de Madrid i una brigada de marineria d'unitats de la base naval de Rota han format el batalló de l'armada, que ha anat seguit per un esquadró de l'exèrcit de l'aire, compost per una esquadrilla de l'Agrupació de la Caserna General i una altra esquadrilla mixta amb personal de les bases aèries de Quatre Vents, Getafe i Torrejón.

Una companyia de la unitat militar d'emergències ha precedit el batalló de l'exèrcit de terra format per una companyia de la II Bandera Paracaigudista, per una altra companyia del regiment 'Immemorial del rei núm. 1' i, finalment, per una companyia d'esquiadors-escaladors del regiment 'Galícia núm. 64', de la Prefectura de Tropes de Muntanya. Aquesta agrupació ha finalitzat amb el pas d'una companyia del grup de reserva i seguretat núm. 1 de la Guàrdia Civil.

La tercera i última agrupació a peu d'unitats amb pas específic ha estat formada per la VIII Bandera Colom del Terç Joan d'Àustria 3r de la legió, amb base a Viator (Almeria), amb el seu moltó i els seus característics 160 passos per minut, així com els regulars de Melilla i la seva lenta cadència, amb 90 passos per minut. Han tancat la parada militar d'aquest any les unitats a cavall, que han estat la secció hipomòbil de la bateria reial i l'esquadró de cavalleria de l'agrupació de reserva i seguretat de la Guàrdia Civil.