MadridNi 24 hores ha trigat el president in pectore del PP, Alberto Núñez Feijóo, a xocar amb la realitat. Mentre ahir a la tarda defensava que la presidència de les Corts de Castella i Lleó havia de correspondre al PP i demanava ajuda al PSOE per no dependre de l'extrema dreta, aquest matí s'ha fet públic l'acord entre populars i Vox per repartir-se el govern de la comunitat autònoma i també la mesa de les Corts, on els ultres ostentaran la presidència i una secretaria tercera. Aquest últim punt és important perquè suposa una desautorització directa de Feijóo just quan comença a caminar com a nou líder del PP. La paradoxa és que un suposadament moderat Feijóo ha de fer seva una decisió, la d'acceptar Vox en un govern autonòmic, que l'anterior direcció de Pablo Casado i Teodoro García Egea havia vetat.
La decisió d'Alfonso Fernández Mañueco, però, no s'ha de llegir en clau d'oposició a Feijóo sinó de pura supervivència. I és que Vox ha sabut llegir a la perfecció quina era la correlació de forces i la debilitat del PP. Els ultres van plantejar un ultimàtum ben senzill: o els donaven el que demanaven o forçaven eleccions anticipades. El PP creia que anaven de farol, però a mesura que s'acostava l'hora de la veritat i no cedien, els van començar a tremolar les cames i són ells els que han acabat cedint en tot. La cara de satisfacció de Santiago Abascal aquest matí al pati del Congrés ho deia tot. La primera negociació per entrar en un govern els ha sortit rodona. I a més, de pas, han desgastat el lideratge del PP.
Més enllà del fet que l'extrema dreta entrarà per primer cop en un govern autonòmic des de la recuperació de la democràcia, el precedent resulta especialment inquietant perquè demostra que és Vox qui té la paella pel mànec davant d'un PP que necessita ser a les institucions a qualsevol preu. I això que avui mateix el PP ha votat a favor d'investigar els abusos sexuals a l'església al Congrés mentre que Vox ho ha fet en contra. La incògnita ara és saber quin impacte té el pacte en l'electorat; el de dretes, però també el d'esquerres. El PSOE jugarà a fons aquesta carta de cara a les pròximes eleccions andaluses, previstes per a final d'any, que seran una autèntica prova de foc tant per a Pedro Sánchez com per a Núñez Feijóo.
Si guanya la dreta, hi haurà govern PP-Vox, i després de maig es pot veure una entrada massiva de l'extrema dreta en ajuntaments importants, amb Madrid en primer lloc, de la mà del PP, i també en comunitats com Múrcia o Madrid. Vox és un partit teòricament contrari a l'estat de les autonomies, però ha entès que s'ha d'adaptar a la realitat institucional per anar introduint les seves polítiques. Com a exemple, un botó: en un dels punts de la seva proposta d'acord amb el PP a Castella i Lleó, denuncia que aquesta comunitat està "infrafinançada" i ha patit una "discriminació històrica" per part del govern espanyol. El victimisme. Vet aquí un dels ingredients bàsics del populisme.
