Feijóo treballa per ampliar les fronteres del PP a Catalunya

Madrid / BarcelonaFa més de 100 dies que Alberto Núñez Feijóo lidera el PP i al llarg d'aquest temps ja ha vingut fins a quatre vegades a Catalunya. Torna, de fet, aquest dissabte a Barcelona per clausurar el congrés del PP a la demarcació, que revalidarà Manuel Reyes com a president. El dirigent gallec sap que a Catalunya, territori clau per arribar a la Moncloa, els populars fa mesos que han tocat fons i que l'estratègia de la confrontació dels últims anys no ha funcionat. Per això des de la direcció s'han conjurat per traçar un nou rumb que els permeti reconnectar amb l'electorat català. Com? Intentant moderar el to incendiari de Pablo Casado, teixint aliances amb els actors econòmics i potenciant el seu discurs liberal-conservador.

Els dies que Feijóo ha aterrat a Barcelona ha aprofitat per rodejar-se d'empresaris del Cercle d'Economia o també de Foment del Treball. El partit vol refer les aliances que en el seu moment van quedar tocades amb Casado, quan es va oposar als indults. Feijóo evita el tema, però això no vol dir que no compartís la posició del seu predecessor. El que fa és passar pàgina per intentar que l'empresariat torni a veure el PP com el seu partit de referència. Des de la seu del carrer Génova de Madrid asseguren que no hi ha cap agenda específica de visites a Catalunya, però sí que admeten que les reunions amb l'empresariat català són una de les prioritats. 

A la direcció estatal volen que el PP que pilota Alejandro Fernández es torni a assemblar al que va dirigir Josep Piqué. De fet, a principis de segle, José Maria Aznar va entrar en converses amb Josep Antoni Duran i Lleida (Unió) per convertir el PP en un espai polític central i que s'acostés al catalanisme. No hi va haver acord i Aznar va triar Josep Piqué per intentar-ho. Piqué, que representava la moderació, va acabar desplaçat per la confrontació. Però ara, cinc anys després de l'1-O, des del PP a Catalunya es considera que aquesta estratègia s'ha acabat. Fonts del partit apunten que ja no cal parlar "d'independentistes i constitucionalistes", sinó "d'inflació i gestió". Creuen que la variable nacional ha tocat fons i cal tornar a moure's per les d'abans: la ideològica i l'econòmica. I més, diuen, en un context de crisi. Un exemple: dimecres, a la sessió de control al Govern, Alejandro Fernández va retreure al president, Pere Aragonès, les retencions a l'AP-7. En canvi, Cs va preguntar per si Catalunya s'oposaria a un mundial de futbol amb seu a Espanya.

Fonts de la cúpula popular estatal, de fet, comparen aquest nou rumb amb el que Feijóo va seguir a Galícia i que li va servir per aconseguir quatre majories absolutes. Com es tradueix això a Catalunya? Que el PP adopti una línia pròpia i que no sigui vist com una "sucursal" del partit a l'Estat, apunten les mateixes fonts. És a dir, seduir l'electorat de dretes que fins ara votava CDC i que no ha pujat al tren de l'independentisme. Això, assumeixen des del PP català, no es pot aconseguir amb exabruptes sobre la immersió ni jugant a qui la diu més grossa amb Cs i Vox: l'antic votant convergent no es pot espantar amb un fort discurs anticatalanista.

D'entrada, però, Feijóo no ha començat amb bon peu. El líder popular ha parlat de "nacionalitat catalana" en les seves primeres visites a Catalunya, però també, recordant el seu antecessor, ha descrit l'actual model del català a les aules com un "apartheid lingüístic". Feijóo el contraposa amb el "bilingüisme cordial" que ell ha implantat a Galícia i que presenta com el més equilibrat. El popular assegura que a les aules es parla 50% en castellà i 50% en gallec, però la lletra petita de la normativa diu que totes les assignatures troncals s'han de fer en castellà. A la pràctica, per tant, és la llengua que té més pes.

L'horitzó electoral

Tot i les polèmiques, però, el cert és que el discurs de Feijóo a Catalunya és diferent del de Casado. L'expresident popular prometia un 155 permanent i revocar els indults, mentre que el nou líder del PP diu que vol "consolidar la convivència". Des del PP català sabien que les sortides de to de Casado i la mà dura amb l'independentisme potser valien el 2018, però que ara ja no toca. De fet, abans que arribés Feijóo, alguns dirigents ja advocaven per canviar de rumb i ara se senten més en sintonia amb Génova. No en va, els millors resultats del PP a Catalunya han sigut amb Alícia Sánchez Camacho (19 escons), que va pactar amb el primer govern d'Artur Mas el 2012, i amb Josep Piqué (15 escons). En el rerefons de l'estratègia de Feijóo, de fet, hi ha la cursa de les generals. El PP ja supera el PSOE en intenció de vot, segons l'últim baròmetre del CIS, i fer forat en territoris com Catalunya -o Andalusia, on els populars ja es van endur la victòria a les autonòmiques-, és clau per poder arribar a la Moncloa. Quan al PP li ha anat bé a Catalunya, també han posat un peu al govern espanyol: Aznar hi va arribar amb 12 diputats catalans el 2003, mentre que Casado no ho va aconseguir el 2019, quan el partit va perdre fins a 10 representants al Congrés.