Feijóo és el tap que evita una guerra civil a dins del PP

MadridMentre Pedro Sánchez continua acaparant titulars amb la seva hiperactivitat (ara anunciant una reunió amb Junts a Suïssa, ara provocant una crisi diplomàtica amb Israel), Alberto Núñez Feijóo navega perdut enmig de l’oceà madrileny sense saber cap a on ha de dirigir-se per salvar-se.

Feijóo intenta ara reafirmar el seu poder a dins del PP amb una reestructuració interna. El que passa és que la jugada li està sortint molt malament. El pas dels dies, en lloc de reforçar-lo, està provocant l’efecte contrari: filtracions de noms i de gent descontenta (Elías Bendodo) està agreujant l’ambient al partit i projectant la imatge de líder paralitzat, dubtós i superat per les circumstàncies. De vegades, el temps juga a favor del glamur dels líders i reforça la seva autoritat, per exemple, amb el cap de setmana d’espera de Pedro Sánchez als seus ministres. En altres ocasions és al revés. Massa temps fa que es perdi l’efecte buscat i dones l’oportunitat als descontents de maniobrar. El pitjor, però, és quan sembla que el líder no sap què fer. Com ara.

Tots els problemes de Feijóo tenen el mateix origen, i és que el seu lideratge només es podia consolidar arribant a la Moncloa. Aquest era el pla. Des d’allà hauria pogut quadrar Ayuso i els barons a través de les poderoses palanques de l’Estat (i els 3.000 càrrecs de confiança que nomena el partit guanyador). La pregunta a Madrid ara ja no és si el govern Sánchez durarà quatre anys, sinó si Feijóo els podrà resistir a l’oposició. Qualsevol president autonòmic té ara més poder real que Feijóo, una cosa que ja li passava a Casado.

Primàries entre Ayuso i Moreno?

Llavors la pregunta és: per què no marxa? I la resposta també és molt simple: Feijóo és ara mateix el tap que evita una guerra civil al PP com la que suposaria un procés de primàries on s’enfrontessin, per exemple, Isabel Díaz-Ayuso i Juanma Moreno. En aquest cas, el partit es partiria per la meitat entre el sector dur i el sector moderat, i mostraria les seves vergonyes de forma pública. Són els barons moderats els que més pressionen Feijóo perquè no marxi. Perquè saben que, si hi ha primàries guanyarà Ayuso, que és imbatible entre les bases. Llavors el PP cauria ja de forma irremeiable de la banda del populisme i els centristes quedarien orfes.

Mentrestant, el PSOE li recepta til·la al PP, que es calmi i s’assossegui perquè aquest govern durarà quatre anys. Per això la paraula clau que repeteixen un cop i un altre a la Moncloa aquests dies és “estabilitat” i “tranquil·litat”. La intenció és presentar el PP com uns histèrics que no han acceptat el resultat electoral, i d’aquí les seves patinades constants, com quan Feijóo va dir que Sánchez tenia “tics patològics”. I així, amb “tranquil·litat”, Sánchez es disposa a plantar cara a la judicatura amb l’amnistia i a canviar la llei del CGPJ, si cal. El que no farà és, com Feijóo, fer l’esfinx i quedar-se quiet.

ELS DETALLS DE LA SETMANA

La xarxa social X, abans coneguda com a Twitter, va provocar algun sobresalt als nous ministres o a gent que es diucom ells. És el que li va passar a la tuitaire Ana Redondo, a la qual molts van felicitar pensant que era la nova ministra d’Igualtat (ella va dir que preferia ser khalessi i va aprofitar per felicitar Irene Montero). A Jordi Hereu se li van avançar amb un compte fake com a ministre que va ser ràpidament esborrat.

Un dels intercanvis de cartera que va provocar més expectació va ser el de Pilar Llop a Félix Bolaños al capdavant de Justícia. Quan va arribar el moment decisiu, a Llop se li va escapar la cartera i gairebé li cau a terra. Bolaños va reaccionar amb rapidesa i va evitar la que hagués estat la foto del dia. Preguntat pels periodistes, Bolaños va dir que era la prova que el govern estava a punt per qualsevol “turbulència”.