Feijóo, Sánchez o ningú: el dilema de Felip VI per a la investidura
El monarca rep els partits dilluns i dimarts i cap dels dos aspirants té els suports garantits
MadridAlberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez o ningú. Aquestes són les tres opcions que poden sortir de la ronda de consultes amb els partits que Felip VI mantindrà entre aquest dilluns i dimarts de cara a la investidura. Ell és l’encarregat de designar un candidat, per primera vegada se'n postulen dos i l’article 99 de la Constitució no especifica què s’ha de fer en casos així. El rei es troba amb un dilema, perquè qualsevol decisió que prengui serà discutible. Fer hipòtesis sobre en què està pensant el cap de l’Estat és situar-se en el terreny de les especulacions i només hi ha una única certesa sobre la seva actuació: ha convocat els grups el primer dia hàbil un cop constituïdes les Corts espanyoles. En les dues eleccions de 2019, per exemple, va esperar entre una i dues setmanes.
L’escenari és complex perquè, habitualment, el monarca ha proposat l’aspirant que ho sol·licitava i que coincidia amb el que tenia més opcions de bastir una majoria. En el cas actual, Feijóo i Sánchez volen optar a la investidura i cap dels dos té els suports garantits. Això posa Felip VI en un problema, perquè si es decanta per un dels dos, s’estarà mullant i triant una determinada manera d’interpretar les possibilitats de l’un i l'altre. L’alternativa seria constatar que ningú té els vots suficients ara per ara per ser investit i no designar candidat, a l’espera que les negociacions dibuixin un panorama clar i un dels dos es pugui presentar al rei assegurant que la seva investidura tirarà endavant.
Pros i contres de la tercera via
Aquesta tercera via té l’avantatge que el rellotge de la repetició electoral no començaria a córrer: la carta magna estableix que les cambres es dissoldran si no hi ha hagut cap candidat investit dos mesos després del primer debat fallit. Ara bé, seria un precedent inèdit que el rei optés per no proposar ningú en la primera ronda de consultes. Els anys 2016 i 2019 Felip VI va propiciar sengles repeticions electorals al no proposar ningú, però després que s’haguessin celebrat debats d’investidura fallits. També és diferent el cas de Mariano Rajoy de gener del 2016: després de les visites dels partits a la Zarzuela, va ser el llavors líder del PP qui va rebutjar l’encàrrec del monarca.
Pel que fa a les perspectives de cada aspirant, que no hi hagués candidat li donaria a Sánchez un cert aire per encarar les negociacions amb les forces independentistes, que ara per ara situen lluny el seu suport al líder del PSOE i encara fixen posicions de màxims com l’amnistia i l’autodeterminació. “Cal dialogar, treballar i arribar a punts d’equilibri i acords. I ens hi esforçarem”, ha manifestat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en declaracions aquest diumenge. “La nostra política amb Catalunya és el diàleg i la convivència dins la llei i la Constitució”, afegia. El PSOE està obert a aprofundir en la desjudicialització, però no a un referèndum d’independència. En canvi, si el rei decidís designar Sánchez, es podria trobar amb poc marge per lligar els suports i arriscar-se a una investidura fallida. Això sí, tenir el control de la mesa del Congrés li permet fixar el calendari i que Francina Armengol no posi data al debat fins que hi hagi acord amb Junts i ERC.
Per la seva banda, Feijóo s’ha reivindicat des de l’endemà del 23-J com a guanyador de les eleccions i, per tant, com qui hauria de ser proposat per Felip VI. Aquest diumenge la seva número 2, Cuca Gamarra, ha reiterat la “disposició” del líder del PP d’assumir la investidura si l’hi encarrega el cap de l’Estat. El rei podria designar Feijóo amb l’argument objectiu que és la primera força de la cambra baixa, sense entrar a valorar possibles suports com els de Vox, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària –que serien insuficients–, ni descartar-ne d’altres, com el del PNB, al qual continua apel·lant el PP, encara que els seus dirigents hagin repetit per activa i per passiva que no entraran en l’equació de la dreta.
En un fil a Twitter, el professor de ciència política de la Universitat Autònoma de Madrid Ignacio Molina defensava aquesta tesi perquè situaria Felip VI fora del “càlcul polític” i fidel a la tradició: el rei sempre ha proposat en primer lloc el candidat més votat, encara que la seva investidura no estigui garantida. L’únic preu a pagar, apunta, és que es perd temps, però seria inferior a triar Sánchez i que fracassés.
“Obstinació ridícula”
En sentit contrari, el PSOE s’agafa al capítol de la mesa del Congrés per subratllar que l’únic aspirant possible és Sánchez. Després de criticar que el PP “pressioni” Felip VI perquè designi Feijóo, la Moncloa prefereix dirigir-se al líder conservador perquè directament no es postuli. “És una obstinació ridícula”, anotava Bolaños, que comparava un hipotètic debat d’investidura de Feijóo amb la moció de censura de Ramón Tamames. Decidirà Felip VI, que aquest dilluns rebrà els líders d’UPN, CC, PNB i Sumar; i dimarts Vox, PSOE i PP.