Feijóo s'estrena marcant el terreny a Mañueco sobre els pactes amb Vox

MadridEn el món ideal d’Alberto Núñez Feijóo, que es correspon a la Galícia que governa amb majoria absoluta des de fa tres legislatures, Vox no hauria d’existir. Però aquesta no és la realitat del conjunt d’Espanya, i aquest mateix dijous s’ha d’escollir la mesa de les Corts de Castella i Lleó, on l’extrema dreta reclama el seu dret a presidir-la. Feijóo, que aquest dimecres ha presentat l’aval de més de 55.000 signatures de militants per presidir el PP (10 vegades més que Pablo Casado el 2018), s’ha estrenat de facto com a líder de la formació marcant el terreny a Alfonso Fernández Mañueco en aquesta negociació. “Entenc que la presidència de la cambra correspon al PP, que va guanyar les eleccions i té el triple d’escons [que Vox]”, ha dit.

Ara bé, ¿això vol dir que Feijóo descarti un govern de PP i Vox a Castella i Lleó? Ni de bon tros. La seva estratègia passa, però, per pressionar el PSOE perquè faciliti un govern sense l’extrema dreta. “El PSOE té la facultat de facilitar que governi la llista més votada, i esperem que no posi en qüestió la governabilitat de la Junta”, ha dit. Però si el PSOE no fa el pas, i no el farà, Feijóo deixa la decisió en mans de Mañueco. En tot cas, el polític gallec també ha volgut deixar clar que no accepta lliçons del PSOE en matèria de pactes, i ha posat com a exemple els dels socialistes amb el BNG a Galícia, “un partit que a les europees es presenta amb ERC i Bildu”. Per tant, el polític gallec subratlla la seva incomoditat amb els pactes amb Vox, però es deixa la porta oberta per si no hi ha més remei amb l’argument que els socis del PSOE són “independentistes i populistes”. Per la seva part, el PSOE ja ha rebutjat la petició de Feijóo i li ha demanat, per boca d'Adriana Lastra, que "aturi" un pacte amb Vox a Castella i Lleó que els socialistes ja veuen tancat.

Un PP de majories

Aquest dimecres Feijóo ha parlat per primer cop des de la seu del PP al carrer Génova i ha desgranat quin serà el projecte que presentarà al congrés del partit de Sevilla dels dies 2 i 3 d’abril. L’objectiu és presentar una “alternativa de gestió, d’estabilitat i de majories”. Aquest darrer punt és el més important. Per a Feijóo és imprescindible que el PP torni a tenir àmplies majories com les que ell ha aconseguit a Galícia els darrers anys i així poder conformar un govern fort sorgit de les urnes i no de pactes fets en despatxos. “El nostre objectiu ha de ser guanyar, i que la nit electoral el nombre de paperetes del PP permeti un govern del PP. Jo he vist aquí majories absolutes dels presidents Aznar i Rajoy”, ha dit.

Feijóo viatjarà ara per les 17 comunitats autònomes per explicar el seu projecte i acabar d’unir el partit al seu voltant, cosa que de fet ja és una realitat. “Jo no vociferaré tant com altres partits, però oferiré amb moderació i serenitat una alternativa sòlida”, ha destacat.

Malestar del PSOE

Al matí havia debutat la nova alineació del PP al Congrés, amb la tríada formada per la portaveu, Cuca Gamarra i els diputats Jaime de Olano i Mario Garcés, preguntant al govern i provocant la indignació del PSOE i Unides Podem. Gamarra ha acusat Pedro Sánchez de fer servir la guerra a Ucraïna per tapar la seva gestió i justificar mesures com les pujades d’impostos: “Primer van utilitzar la pandèmia, i ara està disposat a utilitzar la guerra”, li ha etzibat. Aquesta menció ha fet saltar el president espanyol, que li ha respost visiblement enfadat: “Per a què estic utilitzant la guerra? Per a què vaig utilitzar la pandèmia? Un respecte pel govern d’Espanya, que no té en aquesta qüestió el suport del principal partit de l’oposició, com sempre”.

El to d’Olano i Garcés ha seguit la mateixa línia, cosa que ha confirmat que no es tractava d’una relliscada de Gamarra sinó d’una estratègia compartida (i beneïda sens dubte per Feijóo) d’endurir el discurs cap al govern aprofitant les seves discrepàncies internes. Tots ells han atacat pel flanc d’Unides Podem demanant que siguin expulsades del govern les ministres que no comparteixen l’enviament d’armes a Ucraïna. El nou gir del PP enterrava el discurs de Gamarra en la compareixença de Pedro Sánchez de la setmana passada per parlar del conflicte a Ucraïna en què es va oferir a donar suport al govern. “Si els seus socis li fallen, recorrerem junts aquest camí”, li va dir llavors.

El PSOE no ha trigat ni cinc minuts a activar la seva maquinària comunicativa per deixar clar que el PP tornava al casadisme. El seu portaveu al Congrés, Héctor Gómez, ha estat contundent: “Exigim al PP una rectificació urgent. Ja van fer servir la pandèmia per fer oposició. I avui han advertit que utilitzaran la invasió d’Ucraïna. Queda clar que no podem comptar amb el PP per a res”.

Investigació sobre l’espionatge

Un altre gir de guió de la jornada l’ha protagonitzat el president del comitè organitzador del Congrés del PP i home de confiança de Feijóo, Esteban González Pons, que al contrari que fa una setmana aquest dimecres ha assegurat que la nova direcció investigarà el presumpte cas d’espionatge a Isabel Díaz Ayuso. D’aquesta manera s’acontenta la presidenta madrilenya, que en la junta directiva va demanar que “es fessin fora” els responsables de l’afer. El principal assenyalat, l’exsecretari general Teodoro García Egea, encara manté l’escó al Congrés. Feijóo no ha volgut confirmar aquest punt, però sobre García Egea i també Casado ha dit que “són diputats i els necessitem a tots. I tots dos tenen una enorme experiència”. Tot i això, no sembla possible que Feijóo pugui oferir-los algun càrrec i alhora mantenir una mínima sintonia amb Ayuso, que és imprescindible per tenir el partit totalment pacificat.