Feijóo s'acosta a partits regionalistes per intentar desprendre's de Vox
Els populars podran governar a Cantàbria i les Illes Canàries sense l'extrema dreta
MadridQue al PP Vox li pesa com una llosa no és cap secret. El partit malda per superar la política de blocs que s'ha dibuixat en els últims anys a l'Estat i poder tornar a optar a governs en solitari. Els populars han començat a traçar una estratègia per intentar desempallegar-se tant com puguin de l'ombra de l'extrema dreta –amb qui ja governen a Castella i Lleó– en els pactes postelectorals a les eleccions municipals i autonòmiques. La nit del 28-M bona part del mapa territorial es va tenyir de color blau, però només a Madrid i la Rioja la victòria va ser de majoria absoluta. A la resta de comunitats el PP necessitava pactes amb l'extrema dreta per governar. Ara bé, conscients de com els penalitza qualsevol pacte amb els de Santiago Abascal, els populars han optat per buscar una altra via, la dels partits regionalistes. L'exemple és a Cantàbria i les Canàries, on els populars podran governar sense demanar els vots de Vox ni fer entrar aquest partit al govern. "Hem desmuntat que sense Vox no hi ha PP", celebren des de la cúpula estatal.
El Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) va ser el primer a anunciar una abstenció per permetre que la candidata del PP en aquesta comunitat, María José Sáenz de Buruaga, que es va quedar a tres escons de la majoria absoluta, governi en solitari i no depengui de l'extrema dreta. Tot i l'aliança que havia teixit en els últims anys amb el PSOE, el líder del PRC, Miguel Ángel Revilla, va justificar el moviment per no "contaminar" Cantàbria amb un govern PP-Vox.
A Cantàbria, el PP s'ho va trobar gairebé fet, però a les Illes Canàries va decidir arromangar-se per construir un pacte alternatiu a la llista més votada, la del PSOE. Coalició Canària va ser segona força el 28-M i els populars es van oferir per negociar un govern que donés la presidència a Fernando Clavijo, però en el qual ells també optessin a conselleries (en tindran 5 i Coalició Canària 7). El pacte es queda a dos escons de la majoria i, per tant, les dues formacions necessitaran almenys el suport d'algun partit minoritari.
A l'Aragó, Jorge Azcón pretén fer la mateixa operació. El popular va guanyar les eleccions però es va quedar a sis escons de la majoria absoluta. Vox en va obtenir set. Els conservadors, però, han començat a explorar possibles pactes amb formacions minoritàries, com Aragó Existeix i el Partit Aragonès, que sumarien quatre escons. Els populars consideren que això podria forçar Vox a l'abstenció. També li falten dos escons a Fernando López Miras per governar en solitari a Múrcia, i en aquest cas l'abstenció de Vox és més que probable.
Pactes inevitables amb Vox
Malgrat que els populars intenten evidenciar que el partit pot pactar amb altres formacions més enllà de Vox, hi ha tres comunitats autònomes on l'extrema dreta pot tenir la clau. Són el País Valencià, Extremadura i les Illes Balears. En els dos primers casos, el PP no en té prou amb una abstenció de Vox, sinó que necessita els seus vots afirmatius i l'extrema dreta podria exigir, a més, entrar al govern. Ara bé, el PP intentarà ajornar al màxim aquest escenari, almenys fins després del 23-J.
La prova és que el líder del PP valencià, Carlos Mazón, ha començat la ronda de contactes amb tots els partits sense prioritzar Vox. A Extremadura, el PP tampoc respectarà la llista més votada –només va prometre fer-ho si hi havia reciprocitat per part del PSOE– i la candidata, María Guardiola, ja s'ha mostrat disposada a parlar amb Vox per acordar un pacte de govern que no serà fàcil. Per a les Illes Balears, a Génova confien que Marga Prohens, que es va quedar a cinc escons de la majoria absoluta, pugui ser presidenta gràcies a l'abstenció de Vox. "Una abstenció de Vox no ens incomoda. El que volem és cedir el mínim poder possible a altres formacions", recorden fonts de la cúpula popular.
Un moviment amb derivades al Congrés?
Més enllà dels acords a les autonomies, l'estratègia dels populars també està pensada per al Congrés. Fa quatre anys Pedro Sánchez va aconseguir pactar la investidura amb molts d'aquests partits regionalistes, i ara l'objectiu del PP és tenir aliats més enllà de l'extrema dreta que li apuntalin la governabilitat en cas que Feijóo arribi a la Moncloa sense majoria absoluta. I aquí totes les mirades se situen en el PNB. Els jeltzales són capaços d'ajudar un govern del PSOE o un del PP segons els convingui. Els populars ho saben i és un camí que fa mesos que Feijóo intenta encarrilar després que les relacions quedessin trencades quan el PNB va donar suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy. Ara bé, l'estratègia incendiària d'Isabel Díaz Ayuso amenaça aquest camí, sobretot després que la presidenta madrilenya acusés els nacionalistes bascos de tenir "conductes racistes". Unes paraules que van enfurismar el PNB. "És innoble, indigne i traspassa tots els límits", va afirmar el president del partit, Andoni Ortúzar.
