Cap de PolíticaLa pinça entre la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, no va ser suficient aquest dilluns per descavalcar el líder del PP, Pablo Casado, que després d’una jornada crítica a Génova continua atrinxerat a la sala de comandament dels populars i vol intentar arribar viu al congrés que el partit convocarà en els pròxims mesos. Una mala notícia per a la dreta mediàtica, que va fer tot el possible per sopar ja amb el cap de Casado sobre la taula, però també per a Feijóo, que volia liquidar el líder del PP amb un únic moviment i que des d’ahir sap que si -aquest cop sí- vol optar a presidir el partit conservador s’haurà d’embrutar les mans.
Perquè la incògnita ara mateix és fins on està disposat a dur el pols Pablo Casado, que, tot i que malferit i abandonat pels seus fins fa poc fidels -sonora va ser ahir l’absència en la reunió de l’alcalde de Madrid José Luis Martínez Almeida-, no ha aclarit encara si pugnarà pel lideratge dels populars en el pròxim congrés. Aquest seria un escenari fatal per a Feijóo, que ha demostrat en diverses ocasions que és al·lèrgic a la confrontació i que ja el 2018 va renunciar a la cursa per substituir Mariano Rajoy al capdavant del partit per no haver d’enfrontar-se a Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal. El desig de Feijóo sempre ha sigut el mateix: ser designat salvador per aclamació.
L’aliança amb l’ala dura
D’aquí que durant el cap de setmana el gallec hagi teixit una aliança fa poc temps inimaginable amb Díaz-Ayuso. No va ser casual que els dos compareguessin ahir pràcticament alhora des de Galícia i Madrid per acabar de posar Casado a la picota quan feia poca estona que a Génova havia començat la reunió de la direcció del PP, ni tampoc que Ayuso anunciés solemnement que no optarà a liderar el partit. Sense ella en la cursa i amb Casado acorralat, Feijóo ja divisava la catifa vermella fins a la presidència dels populars. Però no serà tan senzill. La negativa de Casado a dimitir ja obliga el president gallec a haver de tornar a moure fitxa en els pròxims dies si vol donar l’estocada final al líder de l’oposició.
Feijóo també necessita moure’s de pressa, perquè l’impàs fins a la junta directiva de dilluns que ve i la celebració d’un congrés a l’abril pot afavorir l’aparició de veus reclamant un candidat alternatiu al gallec, a qui el sector més dur del PP i part de la dreta mediàtica sempre han observat amb recel. Ahir Cayetana Álvarez de Toledo ja pressionava en aquesta direcció perquè fos Ayuso qui fes el salt a la política estatal, i en els pròxims dies no faltaran els articles d’opinió abonant aquesta opció.
Aquesta és ara mateix la paradoxa de Feijóo i d’Ayuso. El primer, perquè sempre ha pugnat per impedir que el PP s’escori a la dreta però ara pot lligar-se a l’ala més dura de la formació per arribar a presidir-la. La segona, perquè en la seva croada contra Casado i Teodoro García Egea pot deixar el partit en mans d’un pretès moderat. Perquè aquesta serà també la pregunta. Si Casado finalment cau, quin Feijóo veurem? ¿El que admetia haver votat Felipe González en el passat, renegava de Vox i defensava competir per la bossa d’electors que comparteixen el PSOE i el PP? ¿O un que beneeixi els pactes amb la ultradreta? Feijóo, aquest cop, s’haurà de mullar.
