Feijóo parlarà "amb tothom" però rebutja "xantatges": "No som Sánchez"

BarcelonaAlberto Núñez Feijóo és conscient que la seva investidura és improbable –el PNB ja li ha deixat clar que no entrarà en l’equació amb Vox–, però tot i això creu que li serà útil per dues coses: diferenciar-se de Pedro Sánchez, ja que “no cedirà” a les pretensions independentistes, i posar negre sobre blanc el seu programa de govern, encara que no reuneixi prou suport al Congrés de Diputats. Així s’ha expressat aquest diumenge, durant la inauguració del curs polític amb els barons del PP al castell de Soutomaior (Galícia), després que hagi estat nomenat pel rei Felip VI per demanar la confiança a la cambra espanyola el pròxim 26 de setembre. “Si la investidura depèn de plegar-se davant els que volen marxar d’Espanya, la guanyarà Sánchez –ha dit–, no em sotmetré a subhastes ni xantatges". "No som Sánchez", ha afegit.

Amb aquest pretext, Feijóo admet que és complicat que surti elegit president. “Prefereixo perdre la investidura que no que perdi Espanya”, s'ha escudat, a més de manifestar que l’amnistia és “contrària” a la Constitució. En tot cas, Feijóo sí que ha defensat "parlar" amb "tothom", inclosos els independentistes, cosa que fins ara s'havia negat a fer. "Parlar no vol dir coincidir", ha matisat, deixant clar que no s'avindrà al que vulguin les "minories".

Aquesta estratègia –mostrar-se obert a "parlar" amb tothom–, però, aixeca suspicàcies dins del PP, i el primer a aixecar la veu ha estat el líder dels populars al Parlament, Alejandro Fernández. "Junts és el meu rival, un partit que té de tesi essencial que Espanya és una dictadura dirigida per un rei feixista, amb qui es neguen a «parlar». Que algú em digui què hem de «parlar» amb ells", ha dit parafrasejant directament Feijóo. De fet, Fernández ja s'havia queixat aquesta setmana i representa el malestar de sectors dels populars davant el gir de Feijóo dels darrers dies.

Més enllà d'això, el líder del PP ha intentat calmar els ànims interns aquest diumenge des de Galícia. Ha tret pit dels resultats obtinguts el 23-J: “Hem crescut tres milions de vots. Hem tingut el creixement més gran de la nostra història”, ha dit, responent de forma implícita a aquells que qüestionen el seu lideratge –a la mateixa nit electoral es cridava “Ayuso” a Génova–. I en una entrevista publicada a El Mundo ha fet certa autocrítica: “Els acords postelectorals amb Vox no s’han gestionat bé”, ha admès, ja que haurien permès al PSOE utilitzar-ho per mobilitzar el seu electorat.

La resposta del PSOE

El PSOE tampoc ha trigat a respondre a Nuñez Feijóo: la ministra en funcions María Jesús Montero l'ha acusat de “pura hipocresia” per voler parlar ara amb l’independentisme, després de situar-los fora de la Constitució durant tot el mandat –s'ha queixat–. Tanmateix, no s'ha pronunciat sobre les condicions que posa l’independentisme per investir Sánchez, que fins ara el PSOE ha rebutjat: està obert a parlar de la desjudicialització del Procés –aquesta legislatura ha concedit els indults i ha reformat el Codi Penal–, però defuig el concepte d’amnistia.

Això, però, pot canviar. En una entrevista a La Vanguardia l’expresident de la Generalitat, José Montilla, s'ha mostrat disposat a explorar-ho. “Crec que és necessari explorar totes les possibilitats de l’ordenament jurídic i de l’estat de dret per trobar solucions a aquest contenciós”, ha dit. Sobre l’expresident Carles Puigdemont, amb qui va coincidir en l’acte d’homenatge a Pau Casals a Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord) amb la resta d'expresidents de la Generalitat i amb l'actual, Pere Aragonès, ha considerat que el va veure “amb preocupació” però també “esperança”. I és que Montilla creu que la investidura de Sánchez amb els vots dels independentistes és possible: “Tant de bo acabin encaixant les línies vermelles d’uns i altres en nom de l’interès general i de la governabilitat del país, que necessita ser governat en moments d’incertesa mundial”.

Qui ja s’ha mostrat contrària a la reelecció de Sánchez és la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu. En una entrevista a l’ACN, ha titllat d’“engrunes” l’acord d’ERC i Junts per la mesa del Congrés, basat en l’oficialitat del català a la cambra espanyola i a les institucions europees, i deixa clar que no n’hi ha prou amb l’amnistia. Feliu creu que pot portar a la “renúncia” a l’autodeterminació i que està en joc la “credibilitat” dels independentistes.