Díaz força una reunió amb el PSOE per tractar l'augment de la despesa militar

MadridYolanda Díaz força la màquina per l'augment de la despesa militar. La líder d'Unides Podem al govern espanyol ha demanat a la part socialista convocar la comissió de seguiment de l'acord de coalició després que aquest dimarts el consell de ministres hagi aprovat un crèdit extra de 999,7 milions d'euros per al ministeri de Defensa. Segons ha explicat la portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, aquests diners tenen a veure amb les despeses sobrevingudes que Espanya ha tingut a conseqüència de l'ajuda enviada a Ucraïna per fer front a la invasió de Vladímir Putin. Díaz, però, ha admès que li genera "preocupació" l'increment pressupostari en defensa, i ha considerat que cal "parlar amb serenitat d'aquestes qüestions" i que la militarització és "un debat que la societat ha de tenir", amb els agents socials i l'oposició inclosos.

Quan el govern espanyol es va implicar en l'enviament d'armes a l'exèrcit ucraïnès van començar les tensions a la coalició per la política de defensa. Díaz va avalar aquesta decisió –en canvi, altres ministres de Podem com Irene Montero i Ione Belarra s'hi van oposar– i ha mantingut un perfil baix durant la cimera de l'OTAN. Però l'acord per assolir un 2% del PIB en pressupost per a Defensa el 2029 i l'acceleració d'aquest augment progressiu amb el crèdit de 1.000 milions ha encès les alarmes i la vicepresidenta segona ha mogut fitxa. "La guerra té conseqüències molt dures per al conjunt del món i el país amb una inflació desbocada", ha dit Díaz, que ha reclamat una "mirada diferent" del govern espanyol.

Dijous a la reunió de secretaris i subsecretaris es va validar la mesura, però va passar inadvertida per als representants d'Unides Podem, que es queixen que una qüestió tan sensible no mereixés una referència explícita per part del ministeri d'Hisenda del que s'aprovaria. La Moncloa vol normalitzar aquest crèdit extra per a Defensa i recorda que cada any cal treure del fons de contingència recursos extres per a les tropes.

No hi ha d'haver problemes perquè aquesta taula permanent entre PSOE i Unides Podem es reuneixi. Ja ho va fer l'octubre de l'any passat a les portes de l'aprovació de la reforma laboral, donada la voluntat de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, d'intervenir en el projecte que liderava Díaz. "Cada vegada que hem reunit aquesta comissió, n'hem sortit reforçats", ha manifestat Rodríguez en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Fonts de la Moncloa anoten que és qüestió dels partits que formen la coalició que es convoqui aquesta comissió, i que s'haurà de buscar una data. No han avançat, en canvi, si serà abans del debat de l'estat de la nació de la setmana vinent al Congrés ni han volgut anticipar el marge d'acord sobre un àmbit en què les posicions són notòriament enfrontades. Unides Podem tem que l'augment en defensa vagi en detriment de les polítiques socials, mentre que el PSOE assegura que no serà així i, a més, reclama no deslegitimar la necessitat d'invertir en seguretat.

Els populars pressionen per la dreta

Tot i que Rodríguez ha dit que "la coalició no és un fi en si mateix", en principi no hi ha d'haver un trencament. Amb tot, Alberto Núñez Feijóo vol aprofitar el context de divergències i ha vist en els pressupostos del 2023 una oportunitat per mostrar-se com a "alternativa d'estat". "Seria dramàtic per al nostre país que no s'aprovessin", ha avisat, i ha allargat la mà perquè els comptes que el govern espanyol està començant a preparar incloguin els compromisos pactats amb l'OTAN, com l'increment del pressupost en defensa, i també el pacte amb els Estats Units perquè desembarquin dos nous destructors a la base naval de Rota. Dues mesures a les quals el soci minoritari del govern de coalició, Unides Podem, s'ha oposat. De fet, el líder del grup lila al Congrés, Jaume Asens, ha qualificat d'"acte de deslleialtat" del PSOE voler impulsar aquestes dues qüestions.

Feijóo intenta que el PSOE miri cap a la seva dreta en qüestions que el líder popular considera pilars fonamentals de l'Estat, com la política de defensa. Ara bé, el dirigent gallec també vol aprofitar els comptes per intentar incloure part del paquet de mesures econòmiques que fa temps va presentar al govern espanyol per fer front a l'elevada inflació i que passen, per exemple, per una deflactació de l'IRPF o per suspendre els impostos que graven els combustibles (una mesura que necessita l'aprovació de Brussel·les). Per a Feijóo han de ser, doncs, uns pressupostos que se centrin en "les famílies, en els compromisos internacionals i en l'enfortiment de l'economia", i que no busquin satisfer les demandes dels seus socis de coalició i "aliats independentistes".

"El moment requereix un sentit d'estat, una moderació, una estabilitat i uns acords que el govern no té i no persegueix", ha afegit. Per això, el dirigent gallec ha demanat a l'executiu un canvi de "rumb" que els populars també exigiran la setmana que ve al Congrés, en el debat de l'estat de la nació. Precisament, Feijóo ha pronunciat totes aquestes paraules en la reunió que ha mantingut aquest matí a la cambra baixa amb els diputats i senadors populars per preparar el debat de la setmana que ve. Fonts de la Moncloa han rebut amb escepticisme l'oferiment del líder del PP i asseguren que té "molt poca credibilitat".

Crítiques per la llei de memòria

En el ple previst d'aquí set dies també s'aprovarà definitivament la llei de memòria democràtica. Aquest dilluns ja es va aprovar el dictamen amb els vots de PNB, EH Bildu i el PDECat, i amb l'abstenció d'ERC i Junts. Els abertzales han sigut clau perquè la norma hagi tirat endavant tot i les reticències dels republicans perquè la veuen insuficient. I és justament el suport del partit d'Arnaldo Otegi el que ha generat la major part de les crítiques de la triple dreta, que s'oposa a la norma. Feijóo ha aprofitat la seva intervenció per carregar contra la llei i ha acusat el govern espanyol de pactar-la amb els que van "aclamar, participar, militar i compartir o encobrir ETA". El líder popular ha tornat al discurs del seu predecessor, Pablo Casado, doncs, al presentar EH Bildu com els hereus de l'organització terrorista. Una comparativa que havia evitat fins ara.