Feijóo no vol ser president

BarcelonaFinalment, Felip VI va fer el que s’esperava i va oferir al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’oportunitat de ser el primer candidat a buscar els suports del Congrés per a la investidura. El rei es va estalviar així els problemes que podia suposar-li posar-se ara a fer d’analista polític i va optar per la via més senzilla: donar pas al guanyador de les eleccions tot i saber que l’aboca a un fracàs. Una missió impossible que des de l’òptica del líder del PP només s’explica perquè el que vol Feijóo no és sortir escollit president: és sortir viu.

Així, mentre que no presentar-se a la investidura implicava per al dirigent popular assumir el final de la partida –i possiblement de la seva aventura a Madrid–, mantenint la ficció de la presidència Feijóo aconsegueix tenir, encara que sigui per uns dies, la iniciativa. Podrà presentar-se davant l’opinió pública com a guanyador de les eleccions, exposar el seu projecte i, en última instància, acusar el PSOE –tornarem a sentir crides als diputats socialistes perquè trenquin la disciplina de vot– d’estar disposat a pactar abans amb l’independentisme que amb els populars. Però, sobretot, el que aconseguirà Feijóo amb aquest moviment serà ajornar com a mínim unes setmanes el soroll de sabres a Génova.

Perquè, a més de presentar-se a la investidura, Feijóo va fer un altre pas decisiu. Des de la sala de premsa del Congrés de Diputats va abraçar-se de forma explícita a Vox i va cedir davant de Santiago Abascal, lligant el seu futur al de l’extrema dreta. Tot i saber que amb aquest missatge feia impossible un ja de per si improbable canvi d’opinió d’un PNB que ja negocia amb els socialistes, i malgrat que els populars estan dividits entre els que, com Juanma Moreno, criden a allunyar-se de Vox, si Feijóo va decidir abraçar la via Ayuso és, en el fons, perquè la presidenta madrilenya i el seu entorn són els que més por li fan si del que es tracta és de moure-li la cadira. Per això va assumir l’aliança amb l’extrema dreta malgrat que amb la companyia dels d’Abascal difícilment trobarà els suports per ser president.

Sánchez s’asseu a esperar

A l’altra banda, Pedro Sánchez guanya temps. Amb la decisió de Felip VI, el líder socialista pot, d’una banda, esperar a veure passar el cadàver del seu adversari arrasat després d’una investidura fallida, i de l’altra, aprofitar que el focus està posat sobre Feijóo per negociar discretament amb l’independentisme sense la pressió d’haver de sotmetre’s tant sí com no a un debat al Congrés. És a dir, per poder decidir més endavant si l’acord està prou madur per portar-lo a votació o, per contra, anar a una repetició electoral sense patir el desgast d’una derrota parlamentària a la cambra baixa que faci aflorar, a més, les contrapartides que hagi posat sobre la taula de Junts per Catalunya i Esquerra per tornar a ser president.