Feijóo surt viu però no emociona els seus

MadridAlberto Núñez Feijóo ha volgut vestir d'èpica el que és la crònica d'un fracàs anunciat, i si ho hem de jutjar per l'actitud de la bancada popular durant tota la seva intervenció inicial, no se n'ha sortit. I això que els diputats populars, de forma disciplinada i un punt impostada, han intentat aplaudir cada frase de Feijóo intentant buscar un clímax que no ha arribat. Ni tan sols a les rèpliques. I no ha arribat perquè era, malgrat intentar revestir-ho d'un punt de dignitat i heroisme, un discurs de perdedor. De cap de l'oposició, no de presidenciable. De víctima menystinguda pel maligne Sánchez, que ha enviat un defensa destraler com Óscar Puente a debatre amb Feijóo.

Feijóo clama contra l'amnistia i l'autodeterminació però renuncia a recuperar el delicte de sedició

El discurs inicial del polític gallec no ha tingut ni cops d'efecte ni moments estel·lars. Al contrari, ha estat un punt desordenat, un compendi de tòpics per intentar quedar bé amb tothom (rebaixes d'impostos incloses), que ha alternat la defensa de la diversitat espanyola amb el discurs uniformista de la "nació de lliures i iguals", oferint pactes al PSOE i alhora carregant contra Sánchez. En algun moment, a més, Feijóo, s'ha embarbussat i ha dubtat amb l'entonació. Ara ja es pot dir que Feijóo no és un gran orador ni algú que aixequi passions, ni tan sols entre els seus.

Per això, des del moment en què Sánchez ha declinat debatre amb ell l'estratègia del PP ha canviat i ha estat la de presentar el president espanyol com un covard que fuig. El gran trumfo del PP avui ha estat, doncs, el que ha fet Sánchez més que el que ha fet el mateix Feijóo. Tot i això, sembla que el PP ja en té prou i els diputats populars es donaven per satisfets perquè el seu gran temor era una derrota de Feijóo davant de Sánchez. Tot i això, la jornada també va evidenciar que Feijóo no és el perfil d’orador que voldria la bancada popular en aquest context: massa irònic, massa sarcàstic i massa donat a la brometa fàcil quan el que es demana és contundència i mala llet. La que li va sobrar, per cert, al socialista Óscar Puente.