Feijóo manté els líders al territori per evitar enemistats internes

BarcelonaEls llibres d’història política recolliran que Pablo Casado va perdre la presidència del PP perquè Isabel Díaz Ayuso el va guanyar en el cos a cos, però això només va ser la punta de l’iceberg. Casado va caure perquè els barons territorials del PP li van donar l’esquena quan tenia problemes, i no precisament per simpatia amb Ayuso, sinó per l’enemistat amb el número 2 del president popular, Teodoro García Egea. L’ex secretari general va moure cel i terra per col·locar candidats i càrrecs afins a Casado per tenir-los controlats: va imposar els seus noms a les Illes Balears –Marga Prohens–, al País Valencià –Carlos Mazón–, al País Basc –Carlos Iturgaiz–, a Astúries –Teresa Mallada–, a Barcelona –Josep Bou– o a Catalunya, on va rellevar els presidents provincials per situar-hi gestores. L’objectiu d’evitar una revolució va produir l’efecte totalment contrari. Ara, el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, es proposa no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra i ha canviat l’intervencionisme d’Egea per un perfil baix amb el territori. Fonts del PP català, de fet, no amaguen el guany de llibertat que ha significat l’arribada del gallec. "Hi havia presidents provincials que no movien un dit sense consultar-ho abans", afegeix una altra veu estatal. 

L’exemple més clar del canvi de paradigma és la Comunitat de Madrid. El principal conflicte de Casado amb Ayuso va ser l’avançament del congrés autonòmic que la presidenta madrilenya volia forçar per convertir-se també en presidenta del PP madrileny. Casado s’hi va resistir i una de les primeres decisions de Feijóo va ser donar-li via lliure. Ara també evita contradir-la amb la seva oposició a la política energètica de la Moncloa. 

Continuïtat

D’evidències n’hi ha moltes més. Feijóo ha optat pel continuisme per no buscar-se problemes nomenant, per exemple, Cuca Gamarra en el lloc d’Egea, una manera de no trencar amb l’anterior executiva, ja que l’actual secretària general era portaveu al Congrés. El president popular tampoc ha volgut desfer-se dels candidats més pròxims a l’anterior direcció. El president murcià, Fernando López Miras, íntim d’Egea, va ser reelegit aquest juliol com a president dels populars a Múrcia i Feijóo en cap moment va buscar un candidat alternatiu. Tampoc a Barcelona. A finals del mateix mes, Manu Reyes va ser escollit president de la provincial del PP a Barcelona –fins ara presidia la gestora– i, tot i que Reyes era l’home d’Egea a Catalunya, Feijóo no hi va posar cap inconvenient. Tampoc ha volgut tocar la figura d’Alejandro Fernández, que a l’octubre havia de protagonitzar el congrés sobre el seu relleu i Génova ha avalat que s'ajorni fins a finals del 2023. El mateix amb el País Basc i Iturgaiz: per a la direcció popular, el seu congrés no representa una prioritat. De moment, lideratges que havia proposat Casado com el de València o el de Balears tampoc han sigut qüestionats. Des del PP valencià, per exemple, apunten que Génova s’ha "bolcat" amb Mazón.  

Sí que hi ha hagut alguns retocs. José Antonio Monago ha deixat la presidència del PP extremeny, una decisió més personal que estratègica i que ja es coïa durant l’etapa de Casado. També hi ha tres comunitats que estan mirades amb lupa: Astúries, Cantàbria i Navarra. En cap d’elles el PP va aconseguir bons resultats en els últims comicis i, a diferència de Catalunya i Euskadi, sí que s’hi albiren congressos autonòmics en el futur més pròxim que podrien provocar un canvi de cromos –forçat per la direcció estatal– a les presidències autonòmiques.