Feijóo i la llei del pèndol
MadridEl PSOE deia ahir després dels dos dies de debats al Congrés que Feijóo sortia sense més bagatge ni expectatives de les que tenia quan hi va entrar. Però no és del tot cert. Els dos dies de tribuna parlamentària li han servit al líder del PP per alguna cosa més. S'ha assegurat que tindrà una altra oportunitat. I no em refereixo a la segona votació d'aquest divendres, sinó a la seva candidatura quan hagin de ser les pròximes eleccions generals.
Estic segur que Feijóo va preparar aquest debat pensant des del primer moment que aquest cop no se'n sortiria però que l'important era tenir l'oportunitat d'aparèixer davant de l'opinió pública com un candidat ferm a assumir la presidència del govern quan la llei del pèndol de la política torni a girar cap a la dreta. És difícil pronosticar quan passarà, però el fet és que aquesta pròxima legislatura, si Sánchez pot començar-la un altre cop des de la Moncloa, serà l'última de l'actual líder del PSOE. Més de dos mandats no els ha tingut ningú després de Felipe González.
En paral·lel, és possible que el PP hagi tingut temps de treure's de sobre la càrrega de Vox, no per desaparició, sinó per reabsorció –els populars sempre havien tingut l'extrema dreta dintre, i encara n'hi queden restes–, o per reducció a la mínima expressió. Després del que hem vist que ha passat amb Ciutadans i amb Podem, no es pot excloure –sobretot si no es repeteixen greus crisis econòmiques– que l'extrema dreta segueixi baixant de cotització si es va fent cada cop més evident que resulta prescindible.
En aquest debat Feijóo ha fet tot el que ha estat a les seves mans per demostrar-nos que Vox li fa molta més nosa que servei. Esclar que ara Vox té poder autonòmic. Però el repte del PP és anar aconseguint que els seus aliats siguin víctimes de la seva forta abraçada. Per a Feijóo ha sigut un èxit que Vox li donés el vot gratuïtament. Es dirà que Abascal no podia fer una altra cosa, estant la investidura perduda per al PP. Però podia haver enredat una bona estona, tot i que la seva pèrdua de suport electoral el 23-J va ser important.
El vot gratuït de Vox li ha servit a Feijóo per poder concentrar-se en l'enfrontament amb els socis del PSOE. L'anterior líder del PP, Pablo Casado, va ser qui més va atacar Abascal durant la primera moció de censura de la formació de l'extrema dreta. Feijóo ha canviat el guió de la relació amb Vox. I el fet de concentrar-se en la crítica a ERC i Junts, el primer dia de debat, i del PNB i Bildu, el segon, li ha proporcionat molt joc.
El líder popular ha donat un fart de llenya als socialistes per la suposada llei de l'amnistia. Però amb els independentistes bascos i catalans s'ha concentrat en posar els dits a les ferides de les seves divisions i de la forta competència electoral en què s'han instal·lat. És com si hagués dit als uns i als altres: ja vindreu a mi quan el PSOE es desgasti i vosaltres us canseu de barallar-vos. Feijóo va aconseguir posar nerviós el PNB parlant-li de la pujada de Bildu. Un primer pas. Amb Junts i ERC ho té ara impossible del tot. Però s'haurà de veure si el PSOE és realment capaç de tancar un pacte amb els independentistes, i el preu que li suposarà. Cal no oblidar que el resultat de la votació va ser ahir de 178 a 172. No és la imatge d'un mapa polític consolidat.