A Feijóo se li torça la campanya
Al líder popular li comencen a pesar els pactes amb Vox mentre continua acumulant errors
MadridL'endemà del 28-M, a la seu del PP hi regnava un cert desconcert per l'avançament electoral que acabava d'anunciar Pedro Sánchez. No aconseguia tapar, però, el sentiment d'eufòria que encara predominava de la nit anterior. No només per haver guanyat les eleccions i haver augmentat el seu pes territorial, sinó perquè estaven convençuts que els resultats del 28-M es podien convertir en el trampolí d'Alberto Núñez Feijóo cap a la Moncloa. Un salt que en aquell moment veien encara més a prop. Les enquestes que s'han anat publicant des de llavors –excepte la del CIS– confirmen la tesi dels populars. Però la campanya és llarga i, sense haver començat oficialment, a Feijóo ja li comencen a pesar els seus pactes amb Vox al territori i les pífies que va acumulant. Obstacles en un camí que el partit veia fàcil de transitar, però que ara comença a fer-se costerut.
Sense fer-la explícita ni pública, a la direcció del PP hi havia la preferència d'intentar evitar segellar cap pacte autonòmic amb Vox abans del 23-J per no contaminar la cursa de Feijóo a la Moncloa. El líder popular, de fet, havia intentat desvincular-se de qualsevol negociació dels barons amb l'extrema dreta descarregant en ells la responsabilitat dels pactes. L'estratègia de Génova va quedar en paper mullat el 13 de juny: dues setmanes després del 28-M, el líder del PP al País Valencià, Carlos Mazón, signava un acord de govern amb Vox que obviava la violència de gènere i posava a la diana l'ensenyament en valencià. Si el pas de Mazón suposava un torpede per a l'estratègia de Feijóo en l'àmbit estatal, tot plegat s'embolicava encara més després que la líder del PP a Extremadura, María Guardiola, decidís fer el camí oposat a Mazón i plantar-se davant de Vox. S'obria, així, un conflicte intern sobre l'estratègia a l'hora de relacionar-se amb el partit d'Abascal.
Feijóo va haver de fer autèntics equilibris per justificar una posició i l'altra. El soroll intern, al costat de la pressió del sector més dur del PP, s'imposava a les propostes que el candidat popular volia fer sobresortir de cara al 23-J i la direcció del partit va decidir donar un cop de timó: forçar María Guardiola a acceptar que Vox entrés al govern per intentar tancar la carpeta d'Extremadura, on l'esquerra començava a sucar pa. Ni una setmana després, la dirigent extremenya ha firmat aquest divendres un acord que suposa una esmena en tota regla al que havia verbalitzat ella mateixa fa pocs dies. Els problemes per a Feijóo, però, és probable que no acabin aquí, queda encara Múrcia, on Vox de moment no cedeix a deixar que el PP tingui el govern en solitari tot i haver quedat a dos escons de la majoria absoluta. A Feijóo també se li poden girar en contra les presidències dels Parlaments del País Valencià, les Illes Balears i també Aragó, on Vox hi ha situat figures xenòfobes o antiavortistes.
El sou de Feijóo
Més enllà de la relació amb l'extrema dreta, al llarg dels últims dies el líder popular també s'ha ficat en jardins dels quals després li ha costat sortir-ne. La setmana passada, en una entrevista a la Cadena SER, Feijóo explicava que cobrava un sobresou del PP, però es negava a concretar de quant. El PSOE va veure aquí un filó que no va desaprofitar i va pressionar des del Senat perquè Feijóo actualitzés la seva declaració de béns i explicités la quantitat que cobra del partit. Els populars s'hi van negar en un primer moment, però aquesta setmana van acabar fent pública la xifra –39.260 euros bruts en nou mesos el 2022–, tot i que la declaració de béns no la modificaran fins a l'agost, quan Feijóo deixi de ser senador.
Génova feia públic el sobresou de Feijóo el mateix dia que el líder popular visitava el plató d'El Hormiguero, conscient que el programa podria tapar que el partit havia cedit a la pressió dels socialistes. Però en una entrevista que havia de ser menys hostil que la del seu contrincant, Pedro Sánchez, Feijóo es va tornar a enredar. Va explicar que havia vist en un "cartell" que el preu de les taronges era de 0,12€/kg, més alt que el de les bosses de plàstic. L'endemà va haver de rectificar i explicar que allò era el preu que rebia l'agricultor. L'episodi denotava, un cop més, que el líder popular trontolla en qüestions bàsiques, com quan va multiplicar en directe 2 per 10 i va dir que el resultat era 22.
Satisfacció al PSOE
El PP continua al capdavant de les enquestes, però a la seu del PSOE estan molt satisfets de l'evolució de la precampanya i asseguren que ja han aconseguit aturar la transferència de vot de part del seu electorat cap al PP. Els darrers trackings, a més, detecten una major mobilització de l'esquerra a causa dels pactes PP-Vox i situen la dreta lluny de la majoria absoluta, amb un màxim de 165 diputats. Internament reconeixen que l'ofensiva mediàtica de Pedro Sánchez està donant resultats. "Ha insuflat moral a la tropa", asseguren, informa David Miró. Feijóo, en canvi, deia aquest divendres que Sánchez no pot esborrar les "mentides i la manipulació" amb "cinc dies de plató de televisió". L'escenari està obert i la campanya serà clau per decidir el 23-J.