Feijóo lamenta que Junts sigui Puigdemont i no Convergència

Madrid“Quan penso en vostès i en Convergència i Unió no entenc res. ¿De veritat han canviat tant en tan poc temps?”, es preguntava Alberto Núñez Feijóo després d’escoltar Míriam Nogueras. La frase resumeix en bona part el conflicte que el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha mantingut amb la cúpula de Génova durant els dies previs a la investidura, quan Feijóo pretenia temptejar un possible suport de la formació de Carles Puigdemont i a Fernández li semblava una hipòtesi forassenyada. Per a lamentació del candidat, Junts ha reconfirmat la seva aposta independentista i el viratge cap a un partit que no s’assimila a CDC, sinó a Puigdemont.

“Ha dit que està en contra de totes les persones de la Transició. ¿Hi inclou també el senyor [Miquel] Roca? I [Joaquim] Molins?”, ha continuat, desesperat, el líder del PP. Veient l’aritmètica parlamentària, Feijóo va arribar a pensar en el PNB i Junts per a la investidura inviable, creient que podria renéixer una ànima convergent que pactés amb la dreta espanyola com en el passat. Però ja no hi ha entesa possible entre Junts i un partit “anticatalà”, tal com l’ha definit Nogueras des de la tribuna, cosa que ha enfadat a Feijóo, que ha presumit del fet que el PP obtingués més vots el 23-J que ERC i Junts (per separat). La portaveu independentista ho ha argumentat amb la recollida de firmes contra l’Estatut i amb la impugnació al Tribunal Constitucional de tot el que genera consens a Catalunya.

La coincidència amb el debat de política general al Parlament ha permès que Alejandro Fernández no hagués d’assistir al debat del Congrés com la resta de barons del PP –amb algunes excepcions– i veiés com Feijóo evocava una nostàlgia cap a la vella Convergència. La prova de la nova realitat és que Nogueras ha solemnitzat que el seu no a Feijóo és també un no a José María Aznar, amb qui Jordi Pujol sí que s’hi va entendre.

La portaveu de Junts, que també ha situat les aliances amb Vox com a línia vermella per acostar-se al PP, ha deixat clar que el seu paper en la governabilitat de l’Estat se circumscriu a una possible entesa amb Pedro Sánchez, i ha llegit fragments de la conferència de Puigdemont a Brussel·les de fa uns dies. Entre altres coses, ha reiterat que es mantenen intactes les condicions per poder negociar: amnistia i només un referèndum pactat poden substituir la “legitimitat de l’1-O”. No ha calgut que l'expresident prengués la paraula, tot i que irònicament l'hi ha demanat a Francina Armengol a través de Twitter.

“Discursos intercanviables”

Més enllà de la voluntat de Junts de no situar-se en un bloc ni en un altre, el partit de Puigdemont i Esquerra reclamen pràcticament el mateix al PSOE. Són discursos “pràcticament intercanviables”, ha dit Feijóo després d’escoltar Nogueras i Gabriel Rufián. “Una amnistia pels fets de l’1-O ha de posar les bases per a un nou 1-O, perquè es torni a votar”, ha manifestat el portaveu republicà, que ha intentat fer entendre als diputats que una amnistia beneficiaria l’Estat, més enllà de les persones directament afectades.

Rufián ha fet tota la primera intervenció en català, però la rèplica l’ha fet en castellà, desoint la consigna que la direcció d’ERC va donar als seus diputats i senadors. Fonts del grup parlamentari ja avancen que Rufián alternarà les dues llengües als seus discursos. Més còmode amb el castellà, i després que Feijóo li recordés els seus resultats a Santa Coloma de Gramenet en les eleccions municipals, s’hi ha tornat advertint-lo que Isabel Díaz Ayuso i el PP podrien receptar-li el mateix xarop que a Pablo Casado. “Va marxar amb tres o quatre persones, les mateixes que li falten a vostè per ser president”, li ha etzibat, davant els aplaudiments de la bancada del PSOE.