Feijóo insinua que portarà la supressió de la sedició al Constitucional

MadridÉs probable que el Tribunal Constitucional acabi tenint l'última paraula sobre la supressió del delicte de sedició, acostumada com està la dreta a impugnar les reformes legislatives del govern espanyol. La incògnita és si acudirà al tribunal de garanties el PP -ho valorarà, ha afirmat aquest dilluns el coordinador general, Elías Bendodo-, Vox o tots dos, per bé que quan ho facin, el PSOE potser ja s'haurà assegurat una majoria progressista. Aquest dilluns el líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que la modificació del Codi Penal que ha iniciat la tramitació al Congrés és de "molt dubtosa constitucionalitat", tot recordant l'avís que fa uns dies va llançar l'Associació de Fiscals. "No és admissible que el Codi Penal respongui a interessos i situacions de persones concretes. L'estat de dret no admet lleis singulars", ha subratllat en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press.

Públicament, el govern espanyol no ha defensat la reforma de la sedició per al benefici dels independentistes processats –sí que ho ha fet Esquerra–, sinó per "homologar-se" als Codis Penals de la resta de països europeus. L'Associació de Fiscals rebat aquesta premissa, tal com ja va fer el Tribunal Suprem en el seu informe sobre els indults, en què repassava els delictes d'Alemanya, Bèlgica, Itàlia i França, tot i que són més equiparables a la rebel·lió del Codi Penal espanyol que no pas a la sedició. "No és cert que les penes previstes per a la sedició siguin superiors per a les conductes que es tipifiquen amb el nom que sigui en altres Codis Penals europeus", s'hi ha sumat Feijóo. "Els que han atacat l'Estat han confirmat que ara ho faran amb més impunitat", ha avisat.

Un pas més enllà seria tocar la malversació. "Suposaria ajudar els líders independentistes inhabilitats i, de passada, polítics afins al govern condemnats per malversació", ha alertat el president del PP, en una referència implícita als excàrrecs de la Junta d'Andalusia jutjats pel cas dels ERO. De moment, els socialistes han marcat distàncies amb aquesta possible modificació legal, per bé que en cap cas hi han tancat la porta. El president espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar dijous passat que "correspon a la tramitació parlamentària" abordar aquest debat. "Veurem a la tramitació parlamentària", insistia, sense descartar res. Això sí, davant els mals auguris del PP, el cap de l'executiu de l'Estat avisava que hi ha una "triple garantia" perquè no tornin a passar uns fets com els del 2017: "el diàleg i el retrobament", l'article 155 de la Constitució i un Codi Penal amb delictes amb penes "homologables als estàndards de les democràcies europees".