El nou govern de Pedro Sánchez

Feijóo exhibeix el suport d'una ex alt càrrec del PSC contra Sánchez

Rosa Cullell, que va ser presidenta de la CCMA durant el tripartit, participa en unes jornades del PP contra l'amnistia

MadridEn la guerra psicològica no hi ha cap cop d'efecte semblant al d'exhibir el suport d'un oficial de l'exèrcit adversari que s'ha canviat de bàndol. El PP ja fa temps que ha obert la porta a tots els socialistes díscols amb Pedro Sánchez, bàsicament membres de la vella guàrdia com Nicolás Redondo Terreros o Javier Corcuera, però també grans referents com Felipe González i Alfonso Guerra. Aquest dimecres ha fet un pas més presentant el suport d'una ex alt càrrec del PSC a la Generalitat tripartida, el de l'ex directora general de la CCMA Rosa Cullell. Es tracta de demostrar que en el principal bastió del sanchisme, és a dir, en el PSC, també hi ha fissures.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Cullell ha participat com a convidada en una taula rodona sobre l'amnistia en el marc d'unes jornades parlamentàries del PP. El seu discurs ja fa temps que sintonitza més amb el PP que amb el PSOE o el PSC, sobretot pel que fa a la gestió de la qüestió catalana, però també en altres camps com l'econòmic. I avui ha quedat clar: "Jo em vaig fer bastant d'esquerres però després, com tants altres, em vaig desil·lusionar", ha explicat. Cullell ha volgut marcar distàncies amb el seu passat a la CCMA: "Només hi vaig estar dos anys i mig, a TV3; ràpidament vaig veure que la cosa anava a pitjor", i ha assegurat que a la televisió pública no se senten totes les veus, especialment la dels que "estem en contra de la immersió, de l'amnistia o del referèndum". "I el tema de la llengua anirà a pitjor amb els socialistes, i ho dic amb tristesa", ha conclòs. La seva intervenció ha estat molt aplaudida pels diputats del PP.

Cargando
No hay anuncios

De La Caixa a Edicions 62

Cullell no és un càrrec polític rellevant del PSC, però sí que és algú que ha ocupat posicions d'especial transcendència en el món cultural i comunicatiu català. Llicenciada en ciències de la informació per la UAB, el 1988 va ser nomenada directora de comunicació de La Caixa per després ser ascendida a directora general adjunta. Entre el 2002 i el 2005 va ser consellera delegada del Grup 62, una editorial clau en el procés de normalització del català en el sector del llibre, i entre el 2008 i el 2010, com dèiem, va ser directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és a dir, de l'ens que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio, a proposta del PSC. A poc a poc, però, Cullell es va anar desmarcant del PSC i acostant-se a les posicions, per exemple en l'àmbit de la llengua, de Ciutadans.

Cargando
No hay anuncios

Actualment és columnista de The Objective, un mitjà on han anat a parar extreballadors d'El País crítics amb Pedro Sánchez com ara el seu exdirector Antonio Caño, que n'és el president del consell editorial. També escriu a Crónica Global, un mitjà aliat amb El Español de Pedro J. Ramírez. En els seus articles ja fa temps que es mostra molt crítica amb el que denomina "nacionalisme supremacista" de Junts i considera que l'amnistia és un greu error que el PSOE pagarà car.

Cargando
No hay anuncios

Cullell no és l'única veu de l'entorn del PSC incòmoda amb l'amnistia. En la mateixa línia s'expressen per exemple Joaquim Coll, expresident de Societat Civil Catalana, o fins i tot Joan Ferran, exportaveu adjunt del PSC al Parlament, que també escriu a Crónica Global i s'ha mostrat crític amb l'amnistia. Per damunt de tots ells, qui millor exemplifica aquesta desafecció cap al sanchisme i el PSC és l'escriptor gironí Javier Cercas, que en un article recent va anunciar que a partir d'ara votaria en blanc, cosa que va provocar una gran polseguera a les xarxes.

En la història recent, però, res iguala la magnitud del canvi de bàndol que va protagonitzar l'exmagistrada del Tribunal Constitucional Encarna Roca, que de ser proposada per al càrrec el 2012 pel PSC i CiU va acabar alineada amb les posicions més dretanes de la magistratura espanyola.