Feijóo es compromet a recuperar el delicte de sedició si arriba a la Moncloa
Vox titlla Sánchez de "traïdor" i Arrimadas reclama als conservadors que presentin una moció de censura contra Sánchez
BarcelonaLa decisió del govern espanyol de derogar el delicte de sedició ha exasperat la triple dreta. Vox ha acusat el president espanyol Pedro Sánchez de ser un "traïdor" i Ciutadans ha reaccionat exigint al PP que presenti una moció de censura contra l'executiu. El líder del partit conservador, Alberto Núñez Feijóo, ha optat per marcar perfil institucional, reivindicar-se com una opció "moderada" i recordar als "espanyols" que és l'alternativa de govern a un Sánchez que "no té límits" a l'hora de fer cessions a l'independentisme: "Comparteixo amb la majoria d'espanyols la indignació i la tristesa". Feijóo, que ha defensat que l'independentisme "mai es conforma", s'ha dirigit als "catalans" en una declaració sense preguntes i els ha ofert "protecció", per després proclamar amb solemnitat que si arriba a la Moncloa treballarà per recuperar el delicte de sedició al Codi Penal.
La reforma del Codi Penal per derogar el delicte de sedició dona aire al dirigent conservador, que fa uns dies va suspendre les negociacions amb el govern espanyol sobre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la voluntat de Sánchez d'abordar la reforma del Codi Penal malgrat les peticions del socialista de desvincular les dues qüestions. Feijóo no s'ha referit directament al CGPJ ni tampoc ha anunciat cap mesura per fer front a aquesta modificació del Codi Penal, admetent implícitament la seva pròpia feblesa, ja que ha fet el sord a les peticions de Cs perquè impulsi una moció de censura –no disposa dels suports per fer-ho– i s'ha limitat a llançar el compromís de tirar enrere la mesura un cop arribi al poder. Feijóo sí que ha allargat la mà al poder judicial a l'argumentar que s'està "comprometent" la "independència judicial", recordant que diverses causes contra els líders del Procés –"els sediciosos", ha puntualitzat– continuen "vives". En paral·lel, s'ha reivindicat com una alternativa de "centre" en un moment en què Sánchez està "més a prop d'ERC que de la Constitució" i l'ha acusat de "legislar delictes a la carta".
Crida als 'barons' del PSOE
En una declaració que el PP ha publicitat com a "institucional", Feijóo ha subratllat la "debilitat parlamentària" de Sánchez que l'aboca a acceptar el "xantatge independentista". El líder del PP creu que el que ha motivat Sánchez a acceptar aquesta reforma és la seva voluntat de "perpetuar-se en el poder": "Ha supeditat totes les institucions que considera oportunes a les seves necessitats polítiques". El conservador ha personalitzat tota la responsabilitat de la derogació en el president, remarcant que el PSOE "és més que Pedro Sánchez". I per això ha fet una crida als dirigents socialistes a "fixar posició". "No hi ha subterfugis –ha dit–, o s'està amb els condemnats i els fugats o amb la legalitat democràtica". Al seu entendre, els membres del PSOE que no hi estiguin d'acord tenen el "deure moral" de manifestar-ho. De moment, a Sánchez ja li han sortit alguns crítics entre els barons socialistes. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha rebutjat la reforma argumentant que "tot sistema democràtic té l'obligació de tenir mecanismes de defensa constitucionals"; el president aragonès, Javier Lambán, també s'hi ha mostrat en contra recordant que el que va passar a Catalunya el 2017 "va ser gravíssim". També la senadora socialista i expresidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha advertit dels costos electorals que pot comportar per al PSOE l'eliminació del delicte. "No s'entén igual al sud que a Catalunya", ha afirmat a Cuatro.
Per la seva banda, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat la derogació, afirmant que Sánchez ha signat "la rendició de l'estat de dret". "Espanya no pot rendir-se", ha etzibat. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha advertit que el "pròxim cop d'estat" de l'independentisme "estarà apadrinat per Pedro Sánchez". Per la seva banda, el del líder de Vox, Santiago Abascal, que ahir va reaccionar a la notícia anunciada per Sánchez titllant-lo de "traïdor", ha llançat un retret tant a populars com a taronges per no haver votat a favor de la moció de censura que Vox va presentar contra el socialista ara fa dos anys, i que ara reclama Arrimadas al PP.
- Una de les incògnites que s’obren amb la decisió del PSOE i Unides Podem de presentar la seva proposta per derogar el delicte de sedició i substituir-lo per un de nou de desordres públics agreujats és com s’ho prendrà la judicatura. De moment, ja han aparegut algunes veus crítiques amb el fet que els dos socis de l’executiu espanyol hagin optat per portar la reforma al Congrés com a proposició de llei en lloc de com a projecte de llei, perquè aquesta diferència farà innecessari que els grups hagin de consultar l’opinió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) abans d’aprovar el text. Diversos vocals del CGPJ consultats per Europa Press han compartit el seu malestar per aquest fet, i interpreten que la tria és una manera d’eludir els contrapesos propis del sistema democràtic, ja que quan es tracta d’un projecte de llei que versa sobre qüestions penals és necessari consultar l’opinió del CGPJ i també d’altres organismes abans que quedi aprovat, encara que no sigui vinculant. Més enllà d’això, el debat de fons sobre el contingut de la reforma és si la proposta del govern espanyol de substituir la sedició pel delicte de “desordres públics agreujats” és adient. ¿Es pot equiparar una cosa amb l’altra? Un magistrat del Tribunal Suprem consultat per l’ARA mostra el seu “desconcert” davant el plantejament, i creu que no queda clar que el tipus penal “subsisteixi” el de sedició, informa Ot Serra. Al seu entendre, els fets que van motivar les condemnes als líders del Procés no encaixarien a partir d’ara en cap delicte. D’altra banda, des del Tribunal de Comptes desvinculen la reforma de la seva feina i, per tant, no creuen que afecti en les investigacions contra les despeses del Procés. Fonts consultades apunten que la seva jurisdicció és diferent i el procediment podria continuar igual. Fins ara també ha transcendit el punt de vista de l'associació progressista Jutges per la Democràcia. Edmundo Rodríguez, integrant del seu secretariat, considera que la reforma que proposen el PSOE i Unides Podem respon a la necessitat de modernitzar els delictes contra l’ordre públic, i recorda que la seva regulació “data del segle XIX i està antiquada”. En un comunicat, assegura que les democràcies europees modernes van actualitzar-los durant la segona meitat del segle XX. Recorda, a més, les dificultats que s’han trobat els tribunals alemanys i belgues per atendre els requeriments del Suprem per extradir l’expresident Carles Puigdemont.