Feijóo col·loca el seu nucli dur al Senat

MadridEl Senat ha tingut històricament un rol secundari en la política espanyola. Es considera la cambra de representació territorial i de segona lectura on moltes vegades els partits hi han situat els dirigents de segona fila o que han passat a tenir un paper més discret després d'abandonar la primera línia. És el cas del PSOE, per exemple: a la cambra alta hi tenen cadira l'expresidenta de la Junta d'Andalusia Susana Díaz o també el líder dels socialistes andalusos Juan Espadas. Ara bé, el PP també ha fet servir la cambra alta per donar visibilitat al seu líder –no és diputat al Congrés– i que fos l'espai on es pogués batre cara a cara amb el president espanyol, Pedro Sánchez. El partit, però, no n'ha tingut prou amb Feijóo, sinó que ha fet del Senat el seu aparador polític, perquè el líder popular també s'hi ha emportat el seu pinyol: són els senadors Elías Bendodo (coordinador general del PP), Juan Bravo (vicesecretari econòmic) i Miguel Tellado (vicesecretari d'organització territorial), tres dels dirigents més propers al líder popular.

És una pràctica més o menys habitual que les formacions polítiques portin a les institucions públiques dirigents que tenen un càrrec en el si del partit. D'aquesta manera, càrrecs polítics amb un sou públic acaben fent tasques alhora pel partit. "No em sembla una incompatibilitat, al final són el mateix camp semàntic", defensa el politòleg Lluís Orriols, que recorda que moltes vegades s'entrellaça la feina a les institucions amb la que impulsa el partit. "Quan es donen situacions en què ocupen càrrecs institucionals però fan més tasques de partit que no pas per la institució, això no és ètic", apunta, al seu torn, el catedràtic de ciència política i de l’administració, Carles Ramió. En el cas del PP, Feijóo no es dedica a l'activitat del Senat, sinó que té una comissió assignada de manera més o menys simbòlica: la de reglament, que es reuneix en comptades ocasions, només quan s'ha d'abordar una reforma del text que regula la cambra alta, i això passa molt poc sovint, recorden fonts de la cambra alta.

Tant Orriols com Ramió veuen justificable que Feijóo no s'estigui picant pedra a les comissions del Senat pel fet que ha de liderar un partit. Ara bé, ni Bravo, ni Bendodo ni Tellado participen de comissions gaire actives. Bravo, igual que Feijóo, s'asseu a la de reglament, a més de la de comunitats autònomes. D'aquesta última també en forma part Bendodo. Aquesta comissió, on poden comparèixer presidents o consellers de comunitats autònomes per diferents qüestions, tampoc es reuneix sovint: ho ha fet quatre vegades des del gener del 2020, una aquest 2022. El coordinador general dels populars també forma part de la comissió d'Interior, mentre que Tellado participa en la de Transports i la d'Incompatibilitats, dues que es troben de manera més periòdica que la resta.

"El Senat permet incorporar dirigents a mitja legislatura i hem donat l'oportunitat a membres de la direcció que no eren al Congrés de fer política nacional", justifiquen fonts de la cúpula popular. El pinyol de Feijóo no cobra del partit perquè ja té un sou de la cambra alta i la seva activitat política al Senat, defensen les mateixes fonts, ha d'anar "compassada" amb les seves "obligacions" orgàniques al partit. Tenen, en canvi, un paper més actiu Pedro Rollán, senador del PP, i també membre de la direcció actual de Feijóo, i Alícia Sánchez-Camacho, que compagina el càrrec de senadora amb el de diputada a l'Assemblea de Madrid. Tots dos ja eren senadors abans que Feijóo assumís la presidència del PP: han format part de ponències de diverses lleis i són fixos en diverses comissions.

Sánchez-Camacho, Arenas o Díaz

El cas de Sánchez-Camacho és una mica com el de Susana Díaz o el del popular Javier Arenas, que repeteix també com a senador: el partit els ha situat a la cambra alta un cop han perdut pes dins la formació. "Utilitzes el teu poder de repartiment per fer equilibris interns i les faccions perdedores també tenen la seva quota", apunta Orriols. "Les federacions són les que decideixen amb llibertat els senadors autonòmics", afirmen fonts del PSOE. Juan Espadas, com en el cas del pinyol de Feijóo, també desenvolupa una activitat discreta a la cambra alta perquè només forma part de la comissió de comunitats autònomes. Com Arenas, tot i que en el seu cas és també portaveu adjunt del grup popular.

El Senat no és ni molt menys l'únic lloc que els partits fan servir per col·locar càrrecs, sinó que n'hi ha molts que les formacions polítiques els acaben situant en un segon pla, com a assessors o alts càrrecs de govern. L'últim fitxatge ha estat el de l'exatleta Roberto Sotomayor com a assessor d'Unides Podem al Congrés; en concret, com a tècnic de comissions especialitzat en esports i addiccions, apunten fonts de la formació. La incorporació va arribar tot just després que Sotomayor fes públic que es presentaria per liderar la candidatura d'Unides Podem a l'Ajuntament de Madrid. Des del partit, però, desvinculen una decisió de l'altra.