Feijóo busca donar-li el cop de gràcia a Sánchez

MadridPer molt que les paperetes del 9-J no duguin els noms de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, els líders del PSOE i el PP se la juguen aquest diumenge. Conscients que les eleccions europees també tindran una lectura estatal, els dos s’han bolcat en la campanya, plantejada com un plebiscit entre els dos principals partits de l’Estat. Totes les enquestes, a excepció del CIS, situen els populars al capdavant, però les altes expectatives inicials del PP s'han anat rebaixant a mesura que avançava la campanya i que els sondeigs apunten que els socialistes estarien retallant distància. Per al PSOE, un empat o que Teresa Ribera quedi segona a pocs punts de la candidatura encapçalada per Dolors Montserrat seria salvar els mobles, mentre que per al PP tot el que no sigui quedar per davant a una distància considerable serà llegit com un revés.

Feijóo necessita mobilitzar el seu electorat en uns comicis que tradicionalment tenen una baixa participació. Afirma que una "derrota potent" del PSOE obligarà Sánchez a "claudicar" i a convocar eleccions generals, és a dir, ven les europees com la manera de donar un cop de gràcia al president espanyol. "Obrirem una nova etapa", promet el PP, que quan encara no fa ni un any dels comicis del 23-J –que van deixar el seu líder a tocar del Palau de la Moncloa– ja frisa perquè els esdeveniments precipitin el final d'una legislatura que a Feijóo se li està fent llarga només començar. "Espanya necessita aquesta victòria. No deixem per a les eleccions generals el que podem començar a les europees. Comencem el canvi des d'Europa", va demanar el popular en un dels últims actes de campanya. Feijóo ha tingut una caravana pròpia, paral·lela a la de Montserrat, i ha fet actes pràcticament cada matí i cada tarda. Com insisteix a proclamar, el líder dels populars veu en el 9-J una oportunitat de consolidar-se, de demostrar que una majoria d'espanyols desaprova la gestió del líder socialista i que ell representa una alternativa factible.

Però aquestes aspiracions poden girar-se-li en contra si no pot reivindicar una victòria sòlida. D'una banda, perquè Sánchez tornaria a sortir indemne de l'aprovació de l'amnistia i de la investigació judicial contra la seva dona, Begoña Gómez, dos dels eixos de campanya amb què el PP ha atacat els socialistes. De l'altra, perquè el seu lideratge feble dins del partit quedaria encara més qüestionat i es demostraria que ara per ara no té possibilitats reals de sumar les forces necessàries per desbancar el bloc de la investidura. Mentre que Feijóo només pot comptar amb la ultradreta per bastir pactes, el fet que el PSOE pugui conformar-se amb un segon lloc s'explica pel fet que Sánchez sí que pot aliar-se amb les formacions a la seva esquerra, així com amb l'independentisme i fins i tot amb el nacionalisme conservador. Que el líder del PP està lligat de peus i mans pel que fa a les possibles aliances ho demostra la reacció que va provocar que s'obrís a presentar una moció de censura després del 9-J, per a la qual li caldrien els vots de Junts. Una possibilitat que el seu partit es va afanyar a descartar immediatament després, deixant un cop més en evidència el seu líder pocs dies abans d'uns comicis.

Si la suma de la majoria plurinacional supera la del PP i Vox també es podrà considerar un aval a Sánchez, que encara el 9-J amb el rebuf de la victòria de Salvador Illa a Catalunya fa només un mes. Des del PP confien que el que va servir-li al PSC el 12-M se li giri en contra al PSOE aquest diumenge. L'amnistia, avisen, genera rebuig a la resta de l'Estat també entre les files socialistes, com va demostrar el president castellanomanxec, Emiliano García-Page, amb l'anunci d'un recurs contra la norma al Tribunal Constitucional. Ara bé, el PSOE ha tornat a fiar la seva estratègia a l'espantall de la ultradreta, que està disparada en les enquestes fetes arreu de la Unió Europea. Aquesta situació pot ajudar els socialistes a mobilitzar el votant progressista i a capitalitzar el vot d'aquest espai apel·lant al vot útil, en detriment dels seus socis al Congrés. Per contra, el PP competeix electoralment amb Vox, que pot llastrar la voluntat de Feijóo d'arrasar a les urnes traient-li part dels seus potencials votants. D'aquí les crides dels populars a "unir" el vot al voltant de la seva candidatura.

Amb aquest context, el PP evita fixar-se objectius numèrics i el seu líder fa crides al votant perquè impedeixi "l'empat" que anhela Sánchez. "Imagineu què estaria disposat a fer si empatem", ha advertit Feijóo en els últims dies de campanya. El president popular sap que una victòria pírrica –no superar àmpliament l'avantatge d'un punt i mig aconseguit a les espanyoles– no serà suficient per desestabilitzar l'executiu de coalició, per molt que l'esquerra pugui anar a la baixa. En tot cas, si es confirmés l'escenari desitjat pel PP Sánchez tampoc tindrà gaires al·licients per arriscar-se a avançar les eleccions generals després d'haver patit una derrota el 9-J. Tampoc els seus aliats parlamentaris, a qui els sondejos tampoc donen perspectives gaire favorables.

La batalla de l'esquerra

Més enllà d'aquesta pugna PP-PSOE, aquest diumenge també es lliura una batalla en el si de l'esquerra. Els moviments fets per Sánchez, tant amb la segona carta com en política exterior –en especial amb la causa palestina– han deixat Yolanda Díaz en un segon pla. Al seu projecte polític, a més, no només pot treure-li votants el PSOE, sinó que Sumar s'enfronta per primer cop al conjunt de l'Estat amb Podem. El resultat del 9-J aclarirà com queda aquest espai polític després del trencament de fa uns mesos. Un mal resultat del partit de Díaz pot posar en qüestió la construcció de Sumar i afeblir-la encara més dins d'una coalició en la qual ja està tenint dificultats per no ser arraconada per Sánchez.