Aznar atia els carrers contra l'amnistia i la Moncloa l'acusa de "colpista"

MadridSense dir-ho, el PP dona per perduda ja la investidura d'Alberto Núñez Feijóo i es prepara per a una ofensiva contra qualsevol intent d'aprovar una llei d'amnistia. José María Aznar ha acabat de donar forma a l'avís que va llançar dilluns Alberto Núñez Feijóo quan va obrir la porta a la via judicial i també a utilitzar el seu pes al Congrés, al Senat i també als governs autonòmics i ajuntaments per fer front a una mesura que considera "indigna". Una estratègia similar a la que ja va propugnar la dreta contra els indults. Aquest dimarts, l'expresident espanyol ha anat un pas més enllà i ha fet una crida a tots els poders de l'Estat i també a la societat civil a plantar-se per evitar que prosperi un procés de "desconstrucció constitucional". De fet, ha equiparat l'escenari actual amb el "Ja n'hi ha prou" contra ETA. Les paraules d'Aznar les ha respost amb contundència el govern espanyol, que l'ha acusat de tenir un "comportament colpista".

"Cap instància, cap poder democràtic, cap lideratge social, cultural o intel·lectual, tampoc l'esquerra constitucional, que es juga la seva pròpia identitat i la seva trajectòria. Ningú amb sentit de responsabilitat, compromès amb l'acord històric entre espanyols, pot quedar-se al marge d'una tasca que ens ha de convocar per assegurar el futur", ha defensat Aznar en la seva intervenció inaugural del Campus de la FAES, la fundació de la qual és president. "Espanya acumula energia cívica, institucionalitat i massa crítica nacional per impedir que aquest projecte de desconstrucció constitucional, de dissolució nacional, es consumi", ha afegit. Per això, ha demanat "activar totes aquestes energies" per "plantar cara amb tota la determinació a un pla que vol acabar amb la Constitució".

Aznar ha acusat el PSOE d'haver "perdut el cap" per plantejar-se negociar una llei d'amnistia amb l'independentisme –i especialment amb Carles Puigdemont, a qui ha tornat a qualificar de "colpista"–, perquè "atorga impunitat, converteix en legítim un gravíssim intent sediciós contra la integritat constitucional i és una invitació a tornar-ho a fer". L'expresident espanyol també ha carregat contra els socialistes per permetre parlar de l'autodeterminació com una "contrapartida" –el PSOE sempre s'ha oposat al referèndum– i ha cridat a plantar-se perquè Espanya "no torni a un sistema basat en l'exclusió, el sectarisme, ni en la destrucció programada de la nació, ni el grotesc i ridícul cantonalisme, ni les polítiques del sectarisme, ni l'Espanya de vencedors i vençuts".

Ni un dirigent popular ha aixecat el dit per contradir l'exlíder popular i, de fet, la tesi d'Aznar l'havia verbalitzat en un sentit similar unes hores abans la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha qualificat "d'humiliació" l'amnistia i ha negat també que Catalunya sigui una nació: "No s'ha de concedir el que mai ha estat". Les paraules de la dirigent madrilenya les ha contestat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha titllat Ayuso "d'ignorant" i li ha replicat que Catalunya "és una nació": "Serem tot allò que la ciutadania vulgui ser".

La Moncloa titlla Aznar de "colpista"

Les paraules d'Aznar han rebut una resposta contundent de la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, que ha acusat l'expresident popular de tenir "comportaments antidemocràtics i colpistes" que són "incompatibles amb els valors democràtics i constitucionals". En roda de premsa després del consell de ministres, Rodríguez ha recordat que Aznar va "mentir" a tots els espanyols amb l'atemptat de l'11-M, cosa que demostra, ha dit, que les seves declaracions tenen "poca credibilitat i tampoc tenen valor polític, ni tan sols moral". Per tot plegat, Rodríguez ha demanat a Feijóo que exigeixi a Aznar que rectifiqui. "Què serà el següent? Una crida a l'alçament?", ha afirmat. Lluny de la rectificació que esperava la Moncloa, el mateix Feijóo ha sortit a tancar files al voltant d'Aznar i, de fet, ha acusat el govern espanyol "d'insultar" l'expresident espanyol i també Felipe González: "Espanya no callarà davant la seva immoralitat".

Feijóo admet contactes amb Junts

Mentre el PP es conjura per frenar l'amnistia, encara no es pot treure de sobre el que s'ha convertit en una espècie de malson: parlar o no amb Junts per a la investidura de Feijóo. Aquest dimarts, el mateix líder popular ha hagut d'admetre que el seu partit va mantenir-hi contactes abans de la conferència de Carles Puigdemont, però ha dit que ho va fer a petició de Junts. Consultada per l'ARA, la formació de Carles Puigdemont no confirma ni els contactes ni que fossin a petició seva. "Hem dit que Junts ha volgut parlar amb nosaltres i que nosaltres hem escoltat alguns dels plantejaments que ha plantejat Junts", ha afirmat Feijóo en una entrevista a Telecinco. Ara bé, el líder popular ha afegit que els contactes no van continuar després de la conferència de l'expresident de la Generalitat. De fet, el mateix Feijóo va rebutjar reunir-se amb la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.

Qui va ser l'interlocutor dels contactes amb Junts? Segons el líder popular, n'hi va haver "diversos", però en cap moment ha citat el nom del vicesecretari d'acció institucional, Esteban González Pons, a qui apunten algunes veus i com han publicat alguns mitjans. Preguntat directament sobre aquest nom, Feijóo no ho ha confirmat i s'ha limitat a dir que hi ha hagut "contactes", sempre en el marc de la ronda de converses per a la investidura. Uns minuts després ho ha rebaixat encara més i ha emmarcat les converses en "missatges" que s'haurien intercanviat regidors del PP a Catalunya amb regidors de Junts: "La gent es veu als plens, als Parlaments, en diferents fòrums".