El sector federalista dels comuns assegura que no hi ha una "majoria social" per fer un referèndum d'independència

BarcelonaEl sector federalista referma la seva convicció que per resoldre el conflicte català l'única via és una reforma federal de la Constitució. Aquest dijous, aquest sector de Catalunya en Comú es va reunir al Casinet d'Hostafrancs per analitzar l'escenari polític que s'obre aquesta tardor. En la trobada, en la qual van participar l'exdirigent d'ICV Joan Saura i també l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot Lluís Rabell, es va debatre un document en què aquest sector tornava a tancar la porta a "un referèndum sobre la independència", perquè creuen que no seria la "solució" i asseguren que "no hi ha majoria social" per tirar-lo endavant. "No hi ha majoria social i un referèndum d'aquestes característiques no és constitucional i, per tant, requeriria una reforma constitucional prèvia", exposen en el document que han fet públic a la seva pàgina web.

De fet, només defensen un referèndum per a Catalunya si al mateix temps també se'n fa un altre a tot l'Estat per aprovar un "nou model federal". Aquest posicionament xoca amb el que Catalunya en Comú té des del seu naixement: tirar endavant un "referèndum efectiu" en el qual tota la societat catalana se senti interpel·lada a través de la seva "pluralitat de posicionaments". "Ara no hi ha cap acord majoritari que porti a un referèndum d'independència", afirmen fonts federalistes, que asseguren que si es tirés endavant no es resoldria el conflicte català, perquè la situació "no està suficientment madura", com, per exemple, en el cas del Quebec.

A més, aquest sector federalista del partit tampoc és partidari d'obrir un procés constituent, sinó simplement de tirar endavant una reforma de la Constitució. En el seu ideari, però, els comuns són partidaris d'obrir "processos constituents" a Catalunya i també a Espanya, que asseguren que han de tenir "el dret a l'exercici de l'autodeterminació dels pobles" al seu centre.

En el document, els comuns federalistes també afirmen que la "singularitat política" de Catalunya ja està recollida a la Constitució de 1978, concretament, a la disposició primera, en què es reconeixen els "drets històrics dels territoris forals". Ara bé, defensen establir en una altra disposició addicional –la disposició addicional cinquena, específica per a Catalunya– dos requisits "identitaris i competencials" per reforçar l'autogovern català: reconèixer Catalunya com a nació i el català com a llengua pròpia, i definir totes les competències que se li atribueixen a la Generalitat.