La Federació Catalana de Futbol no farà res per aconseguir l'oficialitat de les seleccions catalanes
L'oficialització de la selecció d'Euskadi de pilota basca obre una via, però la confrontació i les dificultats abunden en aquest afer
BarcelonaUn precedent favorable, un acord d'investidura i una llei espanyola que facilita les coses. L'oficialitat de les seleccions esportives catalanes compta amb aquests ingredients per arribar a bon port. De fet, la selecció d'Euskadi de pilota basca ha estat la primera a aconseguir l'oficialitat aprofitant-se de la llei estatal de l'esport del 2022, que obre la porta al reconeixement internacional de les seleccions d'esports que tinguin un "especial arrelament al territori" o quan la federació autonòmica s'hagués constituït abans que l'estatal. I aquesta comesa l'hauria de promoure l'oficina del Govern per a la promoció internacional de les seleccions, pactada en l'acord d'investidura PSC-ERC. Amb tot, el conseller d'Esports, Berni Álvarez, va causar desconcert quan va dir en una entrevista a El País la setmana passadaque "no és el moment" d'impulsar la selecció catalana de futbol i va rebaixar expectatives sobre els esports principals, cosa que va causar malestar a ERC, que ho va veure com una "renúncia" i va reclamar el compliment de tots els acords. Serà aquesta una altra pedra a la sabata de la legislatura?
En la missió per l'oficialitat, hi juguen un paper clau les federacions, però també la política. PSC i ERC van pactar promoure "la projecció internacional" de les federacions catalanes i el "reconeixement" de les seleccions. Per això, van acordar que es constituiria una oficina governamental –amb 100.000 euros de pressupost– per oferir el "suport actiu" a les federacions que d'acord amb la llei estatal "poden optar a la participació directa a l'àmbit internacional", vetllant perquè el Consell Superior d'Esports estatal les reconegui. Vol dir això que els esportistes catalans podran competir internacionalment sota la senyera? Fonts de la conselleria d'Esports subratllen que el seu objectiu és "acompanyar les federacions en el camí que vulguin recórrer", però que no imposaran "el model a seguir".
El futbol no vol "entrar en política"
Dins de les federacions n'hi ha que voldrien treballar per l'oficialitat, n'hi ha que no es posicionen i n'hi ha que no volen. Qui no està per la feina de pressionar per l'oficialitat és la Federació Catalana de Futbol. Fonts de l'organisme que lidera Joan Soteras han aclarit a l'ARA que la federació "només està per ajudar l'esport" i "no per entrar en política", per tant, sense interès a posicionar-se. De fet, fan pinya amb el conseller –quan diu que no és el moment d'impulsar la selecció catalana de futbol– i asseguren que hi estan "perfectament alineats". Arriben a dir que el conseller, en global, va ser "excels".
Qui sí que reivindica l'oficialitat és el vicepresident de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Sergi Blàzquez, que està en lluita per aquesta reivindicació des dels Jocs Olímpics del 1992. Es mostra optimista per la llei i reticent pel conseller. Amb la llei a la mà creu que vora la meitat de federacions poden tenir un camí fàcil per aconseguir l'oficialitat, però en les més importants "caldrà negociar-ho" amb el govern espanyol. Abans de la llei actual, sosté que la Plataforma –que va contribuir a l'oficialitat de 21 disciplines, la majoria minoritàries i algunes van acabar expulsades per "pressions"– havia de lluitar contra les federacions espanyoles i el Consell Superior d'Esport.
El bàsquet, el rugbi i l'hoquei
Blàzquez, en canvi, veu que ara "no hi hauria aquesta bel·ligerància" de l'Estat i que és "factible que molts esports siguin reconeguts", com ara l'handbol, l'hoquei herba, l'hoquei patins o el rugbi. Però també el bàsquet –amb una federació més antiga que l'estatal, com el futbol–, si bé creu que seria "el segon esport més difícil" pels "milions que mou". Des de la Federació Catalana de Bàsquet no es plantegen l'oficialitat de les seleccions catalanes absolutes, segons expliquen fonts d'aquest ens a l'ARA, perquè la FIBA no reconeix Catalunya com a país. "Tot i això, ens agradaria aquest reconeixement i poder continuar disputant partits d'àmbit internacional", matisen. Confien que la nova oficina anunciada pel Govern els ajudi a potenciar les seleccions de formació.
El rugbi català també es mostra escèptic al respecte. "A les instàncies internacionals no els agraden aquesta mena de coses", lamenta el president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas, que recorda "l'oposició radical" de l'Estat totes les vegades que han intentat obrir-se camí a la federació internacional, de la qual van ser socis fundadors el 1934. "Però si hi ha una escletxa, l'aprofitarem", sosté. On no ho tenen tan clar és a la Federació Catalana d'Hoquei, que no té cap posicionament oficial.
Els esports d'hivern s'ho miren amb atenció. El seu president, David Samper, explica que la promoció de l'esport català d'hivern va més pel camí de promoure esdeveniments internacionals a Catalunya que per buscar l'oficialitat, atès que en els esports de neu les competicions són totes per països. "L'organització internacional no ho acceptaria", exposa, si bé assegura que treballen perquè Catalunya estigui "representada" en les competicions.
