Els ‘barons’ favorables a l’abstenció amenacen el PSC amb el “divorci”

MadridDes que el 1978 van segellar el contracte d’associació, el PSC i el PSOE mai han votat diferent en un debat d’investidura. El partit català, que va arribar a tenir grup parlamentari propi al Congrés a la Transició, sempre havia respectat la disciplina de vot a l’hora de triar president. Però el viratge del PSOE cap a l’abstenció a Mariano Rajoy amenaça aquesta unitat d’acció i, de retruc, els prop de 40 anys de federació. El PSC fixarà avui de manera definitiva el rumb cap al xoc de trens al seu consell nacional, on, previsiblement, decidirà desafiar l’acord del comitè federal socialista de diumenge i votar no a Rajoy. Per la seva banda, els barons que ara dominen el PSOE no donen símptomes de mirar cap a una altra banda ni de buscar una sortida que minimitzi danys. Al contrari, ja amenacen de trencadissa el líder del partit català, Miquel Iceta.

“En un divorci només cal que ho demani una de les parts”. La frase la va pronunciar ahir el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, però la podrien signar la majoria de presidents autonòmics socialistes, especialment del PSOE meridional, que se sent reforçat després de la guerra que va acabar amb la dimissió de Pedro Sánchez. El degoteig d’amenaces similars es va succeir des de les federacions guanyadores de la batalla interna. Lluny d’escoltar els precs d’Iceta, que va sortir del comitè federal de diumenge demanant “sensibilitat” per la seva postura i una solució de compromís -com l’abstenció tècnica-, el nou ordre del PSOE prefereix donar un cop de puny a la taula i mostrar la cara més intransigent amb la indisciplina de vot.

Les elucubracions de les últimes setmanes -alimentades per dirigents socialistes catalans i per d’altres alineats amb Sánchez- sobre la possibilitat que l’abstenció del PSOE fos parcial, de només 11 diputats, per intentar salvar la cara dels diputats catalans i d’altres molt identificats amb el no (com el mateix Sánchez) es desinflen. El nou poder del PSOE vol imposar autoritat sense fissures, i no està disposat a cedir als que s’identifiquen amb l’ex secretari general. Ho va demostrar ahir Javier Fernández, president de la gestora. Vuit secretaris generals de les federacions sanchistes de les Balears, el País Basc, la Rioja, Castella i Lleó, Múrcia, Ceuta, Navarra i Madrid van demanar per carta l’abstenció parcial. Consideraven que el gest “reforçaria el sentit polític” de l’acció del PSOE i seria “clarament beneficiós” per al partit. La resposta de Fernández va ser ràpida i contundent: “Tenint en compte la firmesa de l’acord [del comité federal] el debat no és procedent”, va respondre.

Lluny d’arronsar-se, el PSC eleva el to: Iceta va parlar ahir obertament de “desobediència” a la decisió del comitè federal i va assegurar, en una entrevista a RAC1, que el partit està disposat a “assumir-ne les conseqüències”. El primer secretari socialista fins i tot va esbossar quins són els possibles escenaris que ara s’obren en la relació entre els dos partits: “O tot segueix com ara, que seria la millor opció; o fem un acord com la CDU i la CSU, que són dos partits dins d’un mateix grup però poden votar diferent; o el PSOE decideix que s’ha d’organitzar a Catalunya; o bé el trencament definitiu”. L’escenari de ruptura comportaria un problema de discurs per a la formació catalana, ferma defensora del model federal. La separació suposaria el fracàs d’aquesta forma d’organització fins i tot entre teòrics federalistes convençuts, cosa que indirectament donaria corda a l’independentisme. Aquest és un escenari que neguiteja en cercles socialistes catalans. Potser per això la secretària d’organització del PSC, Assumpta Escarp, va admetre que ahir era “un dia trist” per al partit i va avançar que treballaran per “seguir caminant” de bracet del PSOE, informa Marc Toro.

Fins i tot Iceta accepta que la desobediència comportarà tornar a avaluar la relació entre els dos partits, tot i que ell desitja que sigui per deixar-la igual. El mateix Jiménez, home fort de Susana Díaz a la gestora, va acceptar ahir que aquest seria l’escenari que s’obriria, igual que el president extremeny, Guillermo Fernández Vara. El més contundent, però, va ser l’expresident de la mateixa comunitat, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que va afirmar que “comprendria” que el PSOE “trenqués definitivament” amb els seus socis catalans. Ibarra va arribar a insinuar fins i tot que aquest escenari seria desitjable. “Amb els resultats d’Iceta qualsevol dia desapareix el PSC”, va dir en una entrevista a La Sexta, en què va considerar que la solució seria “tan fàcil com crear una federació catalana del PSOE”, un projecte que ja alimenten alguns sectors socialistes.

Podem amenaça els governs

El problema per al PSOE podria anar més enllà, perquè ahir Podem va tornar a amenaçar de trencar governs autonòmics si es consuma la decisió del comitè federal de fer president Rajoy. El viratge cap a l’abstenció del president valencià, Ximo Puig, va irritar el partit lila, que amenaça de deixar de donar suport a l’executiu, com ja ha passat a Castella-la Manxa i Extremadura. A les Balears i l’Aragó també perilla el govern.