Carles Ramió: "El primer que farem serà acabar amb la politització de la direcció pública"

BarcelonaCarles Ramió (Girona, 1963) és catedràtic de ciència política i de l'administració per la Universitat Pompeu Fabra i des d'aquesta setmana presideix formalment la comissió d'experts que ha posat en marxa el Govern per a la transformació de l'administració pública (CETRA). Explica els seus plans a l'ARA.

Quin és ara el principal problema de l’administració pública?

— Hi ha un primer element, la demografia ens ha esclafat. Ara som 8 milions i aquests nous ciutadans són consumidors de serveis públics. El segon element és l’envelliment de la població, que consumeix més serveis públics. I el tercer element és també l’envelliment dels empleats públics, el 50% dels quals es jubilaran en els pròxims deu anys. La situació és crítica.

Falten recursos i empleats públics, doncs?

— Les coses no sempre se solucionen amb més recursos, sinó amb un sistema de gestió més eficaç i eficient. Si a un model antiquat hi poses més recursos, pot ser que no es noti una millor qualitat.

En què es concreta el canvi de model i de sistema?

— Això és el que treballarà la comissió, però per exemple si no tens una estabilitat amb els comandaments perquè tots són escollits per lliure designació i són canviats a cada canvi de govern –i a Catalunya últimament és molt sovintejat–, no hi ha cap mena de continuïtat. Es perd el coneixement i molt temps. Els països amb més continuïtat en els directius professionals tenen millor qualitat institucional i de serveis.

A què es refereix quan diu directiu públic?

— A les subdireccions generals, que són llocs de lliure designació en què s’ha de ser funcionari, però el Govern pot discrecionalment i arbitràriament destituir i nomenar a qui li doni la gana. Per tant, hi ha una certa politització d’aquest àmbit: no es nomena moltes vegades per criteris meritocràtics i no és clar que aquesta gent tingui les competències per les quals han estat escollits. I, a banda, la nostra ambició també és que una part important de les direccions generals siguin per a professionals de la gestió.

A quantes direccions generals afectaria?

— A la meitat. El criteri que proposem és que les més tècniques siguin per a directius públics professionals. Això vol dir funcionaris de la Generalitat, d’altres administracions o de fora. L’important és que hi hagi una selecció meritocràtica.

Com garanteix la selecció meritocràtica?

— Hi ha dues mecàniques. Una és que el directiu públic ha d’acreditar que té les competències d'acord amb el currículum i una avaluació. I l’altre model és que cada cop que hi ha una vacant es forma una comissió que mira els currículums i fa una selecció de qui té el millor perfil. S’hauria de decidir una cosa o altra o fer-ne una mescla.

Amb el sistema actual, ¿els partits han situat persones no preparades per als llocs de direcció pública?

— Els partits col·loquen les seves clienteles, afiliats, etc., a les direccions generals, això és evident; i que moltes vegades no tenen les competències també és evident. Quan es canvia el govern s’han de canviar els alts càrrecs i els consellers, sí, perquè dona legitimitat democràtica, però el tema clau és fins a on ha d’arribar aquesta direcció política. Que arribi a totes les direccions i subdireccions generals (entre funcionaris) és una politització excessiva. Amb la reforma el primer que farem és acabar amb això: es reconeixeran els llocs d’àmbit tècnic i només els professionals es podran col·locar a aquests llocs.

Aquesta reforma del directiu públic ja l’hem sentit altres vegades per part de governs anteriors i no s’ha produït mai. ¿El fet que els directors generals que nomenen els partits contribueixin en el seu finançament a través del sou dificulta aquest canvi de model?

— La reforma és difícil perquè els partits no solen anar en contra dels seus interessos. Com més llibertat i flexibilitat a l’hora de posar i cessar gent, més poder i capacitat d’influència. Per tant, el fet que el partit del Govern decideixi fer aquest pas és un gest de generositat institucional i política.Això donarà legitimitat a la reforma. Fins ara no hi havia hagut aquesta valentia.

¿I amb aquest nou sistema els càrrecs de direcció pública contribuiran al finançament dels partits a través de la carta financera?

— Jo sempre he estat en contra d’això. Obvi que no hi pot haver aquest tipus de lligam perquè seran escollits de forma meritocràtica com a professionals, no de forma arbitrària i gairebé clientelar com s’havia fet fins ara. Simbòlicament, això és terrible, inclús per a la política, però en l'àmbit professional és inadmissible.

També parleu d’un grup de treball de simplificació de l’administració. ¿Això són retallades?

— No, això és la lluita contra la burocràcia, que és com el colesterol: l’administració la necessita, perquè hi ha una part garantista i de seguretat jurídica, però hem de combatre la que és dolenta. Es faran propostes ràpides per intentar suprimir alguns tràmits que no aporten valor afegit en la gestió pública. El que tenim al cap és que en mesos es pugui presentar una mena de llei tipus òmnibus o de simplificació normativa transversal on es proposin canvis de diverses legislacions per agilitzar tràmits. Aquesta serà la segona prova de vida.

¿Confia en reunir prou suport polític?

— És cert que el panorama polític és altament complicat i dificulta molt les majories, però se’m fa difícil pensar que els partits puguin anar contra la direcció pública professional, cosa que es vol incorporar a la llei d’acompanyament de pressupostos, perquè encara que sigui una impostura tots ho tenen als seus programes polítics. Encara se’m fa més difícil que puguin estar en contra d’una llei de simplificació per atendre millor la ciutadania.

Vostès volen que a partir del 2025 ja passin coses.

— Estem orientats a l’acció. Si es comencen a notar coses a partir del gener del 2026, serà tard. La meva idea és que en deu mesos una tercera part de les propostes que inclourà l’informe final de la comissió ja estiguin implementades, una altra tercera part ja s’estiguin començant a implementar i hi hagi una tercera part pendent, per exemple una nova llei d’ocupació pública, que serà més lenta.

Abans ha dit que la meitat d'empleats públics es jubilaran d'aquí deu anys. Com es prepara el relleu generacional?

— Hem de canviar els processos de selecció. Ara les proves es basen únicament en coneixements memorístics, i són enormement lentes.

¿Es pot fer amb la legislació actual?

— Tenim certs límits, però l’Estatut de l’Empleat Públic dona flexibilitat. Reglamentàriament, es poden fer canvis significatius de transició cap al nou model. Necessitem sistemes d’elecció més ràpids, però estrictament meritocràtics.

Posi un exemple.

— En comptes que tot es basi en un temari extensíssim, s’ha de reduir significativament el temari. I establir un nou sistema de prova, que pot ser més de competències; per exemple, la Unió Europea fa un test d’intel·ligència i un test psicològic per si estàs capacitat per treballar col·laborativament, a més d’una prova per valorar el domini digital.

¿Els funcionaris que depenen del Parlament o d’altres institucions estatutàries estaran afectats per la reforma de l’administració pública?

— No, això és Montesquieu. El poder legislatiu té independència, ells governen les seves administracions i tenen un règim especial.

Però la majoria del Parlament que reformarà la legislació dels funcionaris que depenen de l’administració de la Generalitat és la mateixa que podria canviar les condicions dels funcionaris del Parlament.

— Com a Govern i la comissió que presideixo no podem. Ara bé, el sentit comú dictaria que el seu règim hauria de ser molt semblant. Però això passa a tots els empleats que depenen del legislatiu a Espanya i al món; tenen un conjunt d’avantatges laborals que considero injustificats perquè des del punt de vista tècnic fan una feina molt semblant a la resta d’empleats públics.