El fantasma de la fractura interna torna al PSC

BarcelonaEl 15 d’octubre de 2016, fa un any i una setmana, Miquel Iceta es va imposar a Núria Parlon a les primàries del PSC i va revalidar el càrrec al capdavant del partit. Els militants van fer confiança al seu projecte continuista, conscients que en tan sols dos anys Iceta havia estat capaç de recosir internament el partit, que venia d’una traumàtica escissió, i d’alleujar la caiguda en picat dels socialistes a les urnes. La seva victòria va refermar la unitat al partit que el seu predecessor, Pere Navarro, no havia pogut garantir, i amb Parlon acceptant amb 'fair play' la derrota es va esvair possibilitat que un nou sector crític iniciés un pols amb la direcció. Un any i una setmana després, però, el posicionament del partit davant del Procés torna a tensionar la formació. L’aval de Pedro Sánchez iIceta a la resposta de l’Estat ha forçat Parlon a tornar a fer un pas endavant. Dissabte va dimitir de l’executiva del PSOE i, amb ella, nombrosos alcaldes del PSC s’han revoltat per impedir que Nicaragua doni suport al 155. El fantasma de la fractura interna torna a planar sobre el socialisme català.

El comunicat que l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet va signar amb Jordi Ballart (batlle de Terrassa), Josep Mayoral (Granollers) i Ignasi Giménez (Castellar del Vallès) ja suma una trentena d’alcaldes adherits, a més d’altres càrrecs locals que també demanen a l’executiva nacional que s’oposi “frontalment” a la intervenció de l’autonomia. I històrics del PSC com Raimon Obiols i Laia Bonet s'han sumat a la crida per no avalar el 155 amb un altre comunicat. Oficialment, el partit no ha reaccionat a la demanda dels seus dirigents al territori, que s’estan plantejant demanar una reunió a Iceta. A l’espera que l’executiva es pronunciï –probablement ho faci aquest dilluns a la roda de premsa posterior a la seva reunió–, el president del partit i alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha afirmat aquest diumenge que “respecta” però no “comparteix” la decisió de Parlon d’abandonar el seu càrrec a Ferraz.

En declaracions a RAC 1, Ros també ha recordat la ruptura interna del partit quan aquest va abandonar el dret a decidir. “Crec que ens hem recuperat d’aquella escissió.Espero que no torni a passar”, s'ha limitat a dir. De moment, però, ja n’hi ha que es plantegen estripar el carnet si es consuma el vot a favor de l’expresident de la Generalitat José Montilla –l’únic senador del PSC– a la suspensió de l’autonomia catalana. Els mateixos Ballart i Giménez ja han amenaçat amb fer-ho. D’altres, com el secretari d’organització del PSC de Manresa, Xavier Vera, prefereixen deixar responsabilitats. Aquest diumenge ha dimitit del seu càrrec “després de molt meditar”. “No estic d’acord amb l’article 155”, ha argumentat a Twitter.

Proposta de consulta interna

Per evitar que les dimissions es disparin o comencin les sortides del partit, l’exconseller de Governaciósocialista Xavier Sabaté ha proposat una consulta interna perquè la militància decideixi el posicionament del partit en relació al 155. “Penso que la majoria de socialistes catalans estem en contra”, ha dit al 3/24 després d’adherir-se al comunicat dels alcaldes. La portaveu parlamentària del PSC i càrrec de pes al partit, Eva Granados, ja va dir dissabte a la nit a Onda Cero que les opinions al partit són “moltes” i que això és senyal de pluralitat, però que “la postura és una”.

El PSC no vol que s’apliqui el 155 però el veu “inevitable” si Puigdemont no avorta la declaració d’independència. “S’ha de restituir legalitat, i si aquells que l’han violat no ho fan, ho haurà de fer l’Estat”, va afegir Granados. El mateix Ros insisteix, com el PSOE, que aturar el 155 està només en mans de Puigdemont, i ha recordat les dues alternatives que el partit planteja al president de la Generalitat: convocar eleccions autonòmiques o oferir un pacte d’estat al Senat.

Alineat completament amb Ferraz, el PSC repeteix que fins l’últim minut Puigdemont té la possibilitat d’evitar la intervenció de l’autonomia. En cas contrari, adverteix, els socialistes espanyols –i l’expresident Montilla– es veuran abocats a prémer el botó de la intervenció, malgrat que el PP no necessita els vots de cap altre partit per fer efectiu el 155 al Senat, on té majoria absoluta. “No li puc dir com se sent [Montilla], però un català no pot veure suspeses les institucions d’autogovern.Imagini’s un català que ha estat president de la Generalitat”, ha assenyalat Ros. Molts dirigents al PSC tampoc estan disposats a veure com el seu propi partit ho avala.