La pugna entre famílies marca la configuració del futur PP d’Albiol

BarcelonaConfirmat que Xavier García Albiol és l’únic candidat a presidir el PP a Catalunya, la principal incògnita del congrés del 25 i 26 de març ha passat a ser qui s’alçarà com a número dos del partit. Tot i que, emulant Mariano Rajoy, l’exalcalde de Badalona vol mantenir en secret la seva elecció encara uns dies més, quatre noms apareixen ja a les travesses com els candidats més ben col·locats a ser el pròxim secretari general, segons diverses fonts. Són el regidor de Cornellà de Llobregat Daniel Serrano, el portaveu adjunt al Parlament, Santi Rodríguez, la diputada Esperança García i l’exdiputat al Congrés Antonio Gallego.

Tot i que l’hermetisme d’Albiol fa que no es descarti un cinquè candidat, d’entre els quatre aspirants, Serrano i Rodríguez són els que parteixen amb més opcions. A favor del regidor del Baix Llobregat hi juga el seu coneixement del partit, la seva feina al Congrés l’anterior legislatura i la seva bona relació amb el sector afí a Alberto Fernández Díaz, però Rodríguez també té opcions. El seu bagatge al Parlament i el fet que cap de les famílies del partit el vegi amb mals ulls són la seva carta de presentació.

Per darrere hi apareixen els noms d’Esperança García i Antonio Gallego, però són pocs els que veuen que un d’ells acabi erigint-se en secretari general. En contra de García hi juga el seu passat a Ciutadans, mentre que a Gallego -pròxim als afins a la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat- molts no li perdonen la plantada de fa un any, quan va renunciar per sorpresa a la seva acta de diputat al Parlament descontent perquè Enric Millo, i no ell, seria el portaveu.

El que totes les fonts consultades donen per fet, però, és que la pugna entre famílies marcarà en bona part la composició del futur organigrama del PP a Catalunya. Tot i que fonts pròximes a Albiol apunten que el futur president dels populars -no hi ha candidat alternatiu- vol fer el seu equip sense atenir-se a quotes, altres dirigents subratllen que serà impossible no fer equilibris. L’exalcalde de Badalona s’inclina ara mateix per mantenir l’estructura actual amb diverses vicesecretaries de pes, i tot apunta que combinarà la continuiïtat de figures com l’actual vicesecretari d’estudis i programes, Juan Milián, amb la incorporació de cares noves. Entre les que apareixen amb més opcions per simbolitzar aquesta renovació hi ha Núria Carreras i Elisa de Mata, que ja van ser potenciades en l’última reestructuració del partit.

La tensió es palpa a Barcelona

On l’enfrontament entre famílies és més evident és a la província de Barcelona. La disputa soterrada entre l’actual president provincial, Alberto Villagrasa -pròxim a Dolors Montserrat-, i l’exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes -candidat dels Fernández Díaz- va viure un moment tens fa una setmana quan, en una calçotada a Sant Sadurní d’Anoia -el poble de la ministra-, alguns militants van rebre Reyes al crit de “president” davant la mirada de Villagrasa i la mateixa Montserrat, que va haver de cridar a l’ordre per poder prendre la paraula. També a Lleida s’albiren moviments i enfrontament entre més d’una candidatura. Els congressos provincials del PP a Catalunya es preveuen moguts, tot i que el que passi abans al conclave català serà clau.