Els Pujol van imposar el seu 'modus vivendi' a Catalunya amb la coacció a tercers, segons la UDEF

MadridLa família Pujol hauria imposat el seu 'modus vivendi' de corrupteles i negocis il·legals coaccionant diverses persones que va tenir atemorides durant anys i que no els van voler denunciar perquè estarien "morts civilment" si ho haguessin fet i "els seria impossible continuar amb la seva manera de viure", segons un informe de la UDEF al qual ha tingut accés Europa Press.

Així resumeix la UDEF el sistema de suborns que, suposadament, va establir la família Pujol a Catalunya des del 1980, quan Jordi Pujol va accedir a la presidència de la Generalitat, fins força després que abandonés el càrrec, ja que per això "va anar introduint-hi el seu fill Oriol, que successivament va anar guanyant quota de poder" en les institucions catalanes.

Segons l'informe, mentre Oriol Pujol ascendia en el pla polític, la investigació ha acreditat el paper essencial del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, "en el desenvolupament d'un sistema espuri, el finançament de partits polítics amb capitals adulterats", assenyala.

"Els seus propis comptes a Andorra, alimentats amb comissions il·lícites, van servir per finançar campanyes electorals de CDC, que, a més, en gran part finalment es van pagar amb diners procedents d'empreses adjudicatàries de concursos públics", assenyala l'informe.

Campanyes pagades amb suborns

L'informe de la UDEF, lliurat a l'Audiència Nacional, posa de manifest que Pujol Ferrusola "ha tingut un paper rellevant en la transformació de CDC com un lloc tancat, opac, i en la creació d'un organigrama amb entitats satèl·lit que ha afavorit la corrupció, com les fundacions connexes" al partit.

"Aquesta connexió d'alt nivell va permetre a la família Pujol Ferrusola formular polítiques, obtenir informació estratègica i garantir una protecció sòlida, i a més la lluita contra aquest tipus de connexions era molt difícil des de dins de la mateixa administració autonòmica", explica l'informe.

Seguint aquest sistema, afegeix l'inspector que signa el document, "les xarxes se solidifiquen perquè hi ha un entorn que tendeix a acceptar i excusar la corrupció, tot i que la mateixa corrupció genera un entorn que tendeix a justificar-la o disculpar-la".

Testimonis de persones amb por i coacció a funcionaris

Durant tots els anys en què el sistema es va mantenir actiu, es va imposar una "forma de coacció en l'àmbit civil". De fet, l'inspector subratlla que "s'han recaptat molts testimonis de persones que han manifestat temor, que no han volgut denunciar conductes perquè des de llavors estarien morts civilment i els seria impossible continuar amb la seva manera de viure a Catalunya".

Segons la UDEF, aquestes "actituds coercitives" també s'han vist en un altre procediment judicial que també investiga l'Audiència Nacional, el del cas 3%, amb "coaccions a funcionaris perquè complissin els designis polítics i afavorir empreses que pagaven comissions".

"La coacció és un mitjà de desenvolupament tradicional dels grups criminals i el seu ús té diversos objectius, en funció de les víctimes o objectius als quals va dirigida", apunta l'inspector que signa l'informe.

Corrupció constant durant 30 anys

Segons l'informe, de més de 200 pàgines, "les connexions [de la família Pujol] durant més de 30 anys amb activitats de corrupció han estat una constant", ja que "han sigut innombrables els procediments judicials en els quals han estat immersos no només els membres del nucli familiar sinó fins i tot els col·laboradors més pròxims, com era el cas dels partícips més propers en l'activitat política de Jordi Pujol".

"No han estat accions delictives ocasionals i oportunistes, sinó una metodologia implantada que ha funcionat de manera recurrent i que ha impregnat l'actuació de múltiples representants públics", afegeix l'informe.

A través d'aquest sistema, la UDEF estima que la família Pujol presumptament va arribar a fer una fortuna d'almenys 290 milions d'euros en comptes en paradisos fiscals.

L'inspector atribueix al primogènit, com és habitual en la investigació, el paper principal en la gestió de la fortuna de la família i l'anomena fins i tot "paladí familiar en l'organització delictiva" que era el clan, les activitats del qual s'enquadrarien "dins el concepte de crim organitzat".

Segons l'informe policial, "tots els ingressos" de Pujol Ferrusola responen a la prestació de serveis ficticis d'assessoria justificats amb factures falses d'un complex entramat societari amb el qual blanquejava els ingressos il·lícits.

Encara que "la majoria de les accions criminals són fruit d'una acció individual o particions" pel primogènit, explica l'inspector, "en totes hi ha al darrere una voluntat implícita d'accions planificades i estructurades que comparteixen els membres de la família", si bé no es tracta "de la tradicional visió de les organitzacions criminals tipus màfia", conclou l'informe.