La família Borbó surt indemne d'una dècada de periple judicial

Madrid“Declaro que la Casa del Rei no va opinar, assessorar, autoritzar o avalar les activitats que jo desenvolupava a l’Institut Nóos”. Amb aquestes paraules Iñaki Urdangarin intentava desvincular la Zarzuela de les conductes que van acabar comportant-li una condemna de gairebé sis anys de presó. Era el febrer del 2012, fa una dècada, quan l’exduc de Palma va declarar per primer cop al jutge José Castro i va començar un periple judicial que ha tingut la família Borbó sota sospita permanent. En concret, la infanta Cristina, i molt especialment Joan Carles I. L’inici del 2022 dibuixa un punt i a part en les relacions entre la monarquia i la corrupció, amb pare i filla exonerats i Urdangarin –ja separat de la infanta Cristina– com l’únic que ha pagat el càstig. Amb tot, aquest llegat ha comportat que la tasca principal de Felip VI, amb l’ajuda dels governs del PP i el PSOE, sigui legitimar una institució sumida en el descrèdit.

Les vides de l’emèrit a Abu Dhabi, la germana del rei a Ginebra i l’exjugador del Barça d’handbol a Vitòria reflecteixen l’època tèrbola que ha passat la Corona. Joan Carles I va comunicar el cap de setmana passat a Felip VI –la Zarzuela ho va fer públic dilluns– que, de moment, es quedarà al golf Pèrsic gaudint de la privacitat que té a milers de quilòmetres de distància d’Espanya. Aquesta va ser la manera de presentar-ho a la ciutadania. Tal com han explicat diversos mitjans aquesta setmana, en realitat la decisió ha sigut fruit d’un acord entre ell, el rei i la Moncloa, que ha volgut escenificar un cert malestar amb les disculpes de Joan Carles I. “Soc conscient de la transcendència per a l’opinió pública dels fets passats de la meva privada i que lamento sincerament”, expressava l’emèrit. El president espanyol, Pedro Sánchez, traslladava dimarts en una conversa informal amb periodistes a Riga (Letònia) que calien més explicacions, després que la Fiscalia corroborés que l’exmonarca hauria comès delictes.

Tres elements van permetre que no es pugui perseguir Joan Carles I: la prescripció dels delictes, la inviolabilitat absoluta que la doctrina judicial ha establert per al cap de l’estat i la regularització a temps amb Hisenda. Tots tres són indicatius de la protecció –la inviolabilitat– i permissivitat amb la conducta del rei que han propiciat la seva impunitat. Que els delictes prescrivissin i que la posada al dia fiscal fos correcta revela que la Fiscalia i l’administració tributària van començar a investigar massa tard, tot i que ja hi havia indicis i informacions als mitjans des de feia anys sobre el patrimoni de Joan Carles I a l’estranger. De fet, va haver de ser el fiscal de Ginebra Yves Bertossa qui va posar les autoritats espanyoles sobre la pista. Amb la situació judicial a l’Estat resolta, l’emèrit ja només mira de reüll cap a Londres, on hi ha oberta una causa per presumpte assetjament a la seva examant Corinna Larsen. El jutge que porta el cas té pendent resoldre si Joan Carles I tenia immunitat i, per tant, si s'hi pot actuar o no.

Salvar la infanta Cristina

La infanta Cristina sí que va ser imputada i jutjada pel cas Nóos. Però, a diferència d’Urdangarin, només va ser condemnada a una multa de 265.000 euros com a partícip a títol lucratiu i que el Tribunal Suprem va rebaixar després a 137.000. L’alt tribunal va ser molt crític amb el sindicat Manos Limpias, que demanava vuit anys de presó per a ella per dos delictes fiscals sobre els quals, va dir, no era autora, sinó cooperadora necessària. La imputació de la infanta Cristina va ser afer d’estat el 2012 i, tal com expliquen els periodistes Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta al llibre La intocable, hi va arribar a haver una operació al més alt nivell per salvar-la. Joan Carles I i el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, van mantenir una reunió a la Zarzuela per conjurar-se en aquest sentit. 

No van aconseguir del tot el seu propòsit. El jutge Castro la va portar a judici, malgrat l’oposició ferma del fiscal Pedro Horrach. Tant ell com els pèrits de l’Agència Tributària de Barcelona que van examinar el cas van negar haver rebut instruccions jeràrquiques, per bé que el jutge instructor en té dubtes, segons explica al llibre L’armadura del rei, dels periodistes Ana Pardo de Vera, Albert Calatrava i Eider Hurtado. En un primer moment, Castro va rebutjar la imputació de la infanta i després hi va accedir. En canvi, sempre va tenir clar que la inviolabilitat li impedia fer el mateix amb el seu pare, malgrat tenir-ne indicis. “És impossible pensar el cas Nóos sense Joan Carles I”, diu al llibre. Els correus que Urdangarin enviava al seu exsoci Diego Torres reflectien la mediació del llavors rei perquè el seu gendre fes negoci amb la Copa Amèrica de vela de València el 2007.

La investigació també va permetre treure a la llum que l’emèrit va regalar 1,2 milions d’euros a la seva filla per comprar el palauet de Pedralbes el 2004, valorat en sis milions. Aquestes xifres obrien interrogants sobre la fortuna tant de Joan Carles I com del matrimoni, que encara hi va invertir més diners en reformes. La infanta Cristina va declarar a Hisenda l’impost de patrimoni, però mai el de donacions, al·legant que era un préstec del seu pare. Amb tot, només li va tornar 150.000 euros, segons va explicar en el seu moment la Casa del Rei.

Una dècada després que comencés el calvari, la llibertat condicional per a Urdangarin concedida la setmana passada l’ha portat a fer pràctiques al Barça per un curs de coaching. Felip VI marca distàncies amb el seu pare, tot i que ell va ser beneficiari de les fundacions sospitoses Lucum i Zagatka. I el jutge Castro reflexiona: “Els espanyols mai van pensar que la figura inviolable de Joan Carles seria, realment, estar per sobre de la llei”.